- “-¿Qué?- pregunté. -¿Sigues ahí? -No. Ya me he ido. -Bien. –Era todo sonrisas– Es posible que yo también.” “Esta canción me recuerda a mí” de Joe Pernice, editat per Blackie Books.
- “En cualquier caso, el ‘aquí’ no era nunca el lugar q alcanzabas (una idea q a menudo se recordaba a sí mismo), sino el punto en el que ya te encontrabas, solo q no te dabas cuenta. ¿Era eso lo q significaba el destino?” “Lamento lo ocurrido”, de Richard Ford, editat per Anagrama.
- “Ningú no pot ser completament independent dels altres; per tant, per què no renunciar a intentar-ho?, —va pensar—, per què no arrencar a córrer en l’altra direcció?” ‘La gent normal’ de Sally Rooney, editat per Periscopi.
- “No ens podien entendre, perquè nosaltres no ens podíem entendre a nosaltres mateixos. Els seus programes d’aprenentatge no es van poder adaptar a nosaltres.” ‘Màquines com jo’ d’Ian McEwan, editat per Anagrama.
- “Una mestra ens va dir una vegada q hauríem d’escriure sobre el nostre jardí del darrere; amb això, suposo, volia dir q hauríem d’escriure sobre les coses q coneixem més íntimament. Però, ¿q podria ser més íntim q la nostra pròpia imaginació?”. ‘Entre la solitud i el somni’ de Carson McCullers, editat per l’Altra Editorial.
- “I aquí ja callo. Perquè no estic en condicions de parlar de coses bones. Perquè és com si només poguéssim trobar pertot el que és ridícul i humiliant. (…) O sigui, que callo.” ‘L’Estrangera’ de Sergei Dovlatov (LaBreu)
- “He estat moix com no ho havia estat des de la pubertat i he omplert gairebé tres llibretes Mead mirant d’esbrinar si Eren Ells o si Només Era Jo.” ‘He ballat (breument) la conga’ de David Foster Wallace, editat per Periscopi.
- “El área metropolitana no para de crecer y pronto todas las ciudades se fusionarán en una enorme megalópolis, como un inmenso monstruo de hormigón. Por suerte, la naturaleza aprovecha cualquier rendija…” ‘No cerramos en agosto’ d’Eduard Polo, editat per Libros del Asteroide.