Un nen veu un tigre…

imatge_778“A l’ombra d’una branca, sota la lluna, un nen veu un tigre i els grans diuen: no hi ha cap tigre! Vés a dormir! I el seu son és un somni de tigres i una nit de tigres i sent l’alè d’un tigre al vidre de la finestra de la mitja nit. Déu les empari, les criatures! Perquè totes tenen un Predicador que les persegueix pel riu fosc de la por i la incapacitat d’expressar-se i les portes tancades.”

El Cercle de Viena reivindica amb la Nit del Caçador, de Davis Grubb, el llibre (inèdit fins ara, en català) que va donar lloc a la famosa pel·lícula dirigida per Charles Laughton amb Robert Mitchum com al malvat predicador (inoblidable aquest fotograma per els que encara no s’acaben de situar).

En les pàgines del llibre trobem l’atmòsfera d’ombres allargades i inquietants del film, però en el paper es projecten de forma diferent. La pel·lícula centra el focus en el predicador, que roba totes les escenes amb el verí del seu carisma. Al llibre, el predicador no ho té tan fàcil.

La Nit del Caçador, el llibre, és una faula sobre la infància i els seus silencis terribles, les pors que no es poden expressar amb paraules, el terror que esquerda la llar per sempre. El llibre tracta sobre la ‘presa’ (el nen, la innocència) i la manera com d’ell s’esqueixa l’adult confrontant-se al dubte, a l’ombra i a l’imprevist.

Tots hem vist l’ombra del Predicador quan érem petits.

Llibres que em cauen a prop (#santjordi 2013)

foto

Vet aquí una selecció eclèctica i tardana, però que potser farà servei als que deixen la compra del llibre per a l’últim moment… Hi he recollit els llibres publicats aquest any per un bon grapat d’amics…

Començarem amb “Carretera Secundària”, de Joan Carreras, però només en direm això: “El millor llibre de l’any escrit en català”, tal i com escrivia Josep Lambies a Time Out fa uns pocs mesos.

Tres dones de Badalona col·locaran, amb tota seguretat, el seu nou llibre entre els més venuts: la Sílvia Soler amb l’“Estiu que comença”, la Continue reading

La foto de la foto

8637420984_72b02b3be4_z

La foto del moment de fer la foto. Màgia i precisió, com cantaven els Nacha Pop. La família, la meva família, somriu amb la despreocupada i feliç expressió d’un dissabte de primavera a una ciutat bonica. Una cadena de petites i grans consecucions tècniques aconseguiran, del click de la càmera, al click de la seva pantalla, que l’efímer gest esdevingui una declaració de principis que quedarà com un tresor de bits, en forma de memòria compartida.

La Natalia, en Miquel i jo mateix, fa una setmana a l’Adonis Cafè, al carrer de Bailèn, 188.