El 2014 al meu Twitter

Els més de 5.000 tuits aquest any han generat, segons el servei d’analítiques de Twitter, 260.545 reaccions d’engagement (RT, FAV, reply, click, compartir via mail, follow) i junts han sumat 6.773.511 impressions (visualitzacions potencials). Les piulades han propiciat 64.838 links als articles o continguts enllaçats. Aquí podeu veure el full de càlcul amb les piulades. Segons el servei d’analítiques de Hootsuite, aquest 2014, he sumat 1.653 follows, a un ritme de 5 diaris.

El procés ho peta, gens sorprenentment, i també la inclusió de fotos en la piulada.

A continuació podeu veure les 10 piulades amb més impacte. Continue reading

Discos de l’any, selecció provisional (#bestof2014)

bestof2014

  1. Black Messiah – D’Angelo (soul majúscul)
  2. If roses don’t kill us – Christopher Denny (gospel fora borda)
  3. Morning Phase – Beck (pop perfeccionista)
  4. Everyday Robots – Damon Albarn (pop de càmara amb màquines)
  5. Comet, come to me – Meshell Ndegéocello (soul majúscul)
  6. Strong Feelings – Doug Paisley (pop perfeccionista)
  7. Terms of my surrender – John Hiatt (blues d’autor)
  8. Lazaretto – Jack White (rock mainstream benentès)
  9. Down where the spirit meets the bone – Lucinda  Williams (blues d’autor)
  10. The Voyager – Jenny Lewis (rock mainstream benentès)
  11. Festival – Sanjosex (rock feliç)
  12. The Man upstairs – Robyn Hitchcock (folk lletraferit)
  13. Brothers and sisters of the eternal son – Damien Jurado (pop elèctric)
  14. Moustique – Geraint Waitkins (pop de cabells blancs)
  15. Storytone – Neil Young (pop de càmera amb molts violins)
  16. Popular Demons – Leonard Cohen (pop de cabells blancs)
  17. Night Surfer – Chuck Prophet (rock feliç)
  18. Brill Bruisers – The New Pornographers (pop de tota la vida)
  19. Benji – Sun kill moon (pop perfeccionista)
  20. Shattered – Reigning Sound (rock a l’americana)
  21. The River and the Threat – Rosanne Cash (folk lletraferit)
  22. World peace is not of our busniess – Morrissey (rock en singular)
  23. Natalie Merchant – Natalie Merchant (folk lletraferit)
  24. The invisible Hour – Joe Henry (pop de càmara)
  25. My favorite faded fantasy – Damien Rice (pop perfeccionista)
  26. Somewhere under wonderland – Countring Crows (rock a l’americana)
  27. St. Vincent – St. Vincent (pop perfeccionista)
  28. Blank Project – Neneh Cherry (pop de càmara amb màquines)
  29. What have we become – Paul Heaton i Jacqui Abbott (country a l’anglesa)
  30. MENCIÓ ESPECIAL, al disc més escoltat a casa aquest any: Tauró a la Vista, d’Oriol Canals, editat també aquest any i que hem ballat i cantat infinitament, com infinita és la pena per la mort recent de l’insustituïble artista.

Piles de papers, piles de bits

3hKUFIG_2RWAaS9FhFAKYBQg7D0lqk6rgGA4ztFSQRM

Jo era un gran retallador d’articles i fotos al final de l’adolescència i també en els primers anys de l’ofici, quan el periodisme era sinònim d’acumulació de papers i el periodista es defensava pels seus contactes i per la informació ‘guardada’ a casa o a la redacció. Era el temps de la informació tangible i dels dits bruts de tinta.

La majoria de periodistes amb qui he treballat s’aproximaven -i s’aproximen- a la informació amb impaciència i un cert desordre, o dit de forma més benevolent, tot esperant el toc màgic del caos creatiu, l’espurna a partir de la qual s’encén un bon tema.

Retalls d’articles, informes, transcripcions, fotografies, notes de premsa, actes, expedients… paperam aixecat en forma de torres, fars al costat de cada periodista a la redacció. Domesticavem així l’horror al buit del periodista que comença i eren igualment la Continue reading