#llegits La Història en majúscula i els dies ‘normals’

portada_lordre-del-dia_eric-vuillard_201801191400L’ordre del dia. Éric Vuillard. – Traducció de Jordi Martín Lloret. Publicat per Edicions 62, dins la col·lecció El Balancí. Segona edició, abril 2018. Llibre publicat en francès el primera edició, l’any 2017.

La història és allò que passa… els dies normals
“Però el 20 de febrer d’aquell any no va ser una data qualsevol. I tot i així la majoria van passar el matí pencant, sumits en aquella gran mentida decent de la feina, amb aqueslls petits gestos en què es concentra una veritat muda, convenient, i en què tota l’epopeia de la nostra existència es resumeix en una pantomima diligent. El dia va transcórrer així, tranquil, normal. I mentre cadascú anava i venia entre casa i la fàbrica, entre el mercat i el pati on s’estén la bugada, al vespre entre el despatx i el bar, i al final se’n tornava cap a casa, ben lluny de la feina decent, ben lluny de la vida familiar, a la vora de l’Spree, un senyors sortien dels seus cotxes davant d’un Palau.” (Pàgines 7-8)

“… i a la ciutat de Viena s’acumulen escenes de bogeria, avalotadors assassins, incendis, crits, jueus arrossegats pels cabells pels carrers coberts de runa, i mentre les Continue reading

#llegits Paul Auster, les infinites carreteres de la vida… i el periodisme!

portada_4-3-2-1_paul-auster_201706131809

4, 3, 2, 1. Paul Auster. Traducció Albert Nolla. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí). 2017 (publicat en català 2018)

La (necessària) distància del periodista
“Treballar en un diari comportava alhora un compromís amb el món i una retirada del món. Si en Ferguson volia fer bé la feina, llavors hauria d’acceptar els dos elements de la paradoxa i aprendre a viure en un estat de duplicitat (…). Ser periodista volia dir que no podies ser mai la persona que llençava el maó a la finestra que començava la revolució. Podies mirar com algú llançava el maó, podies intentar entendre per què l’havia llançat, podies explicar als altres la importància que aquell maó havia tingut en l’inici de la revolució, però tu mateix no podies llançar-lo mai, ni tan sols posar-te entre la gentada que animava a fer-ho. En Ferguson no era dels que llançava maons. Era, esperava, una persona més o menys raonable, però els dies que vivien eren tan agitats que els motius per no llançar maons començaven a semblar cada cop menys raonables, i quan per fi arribés el moment de llançar el primer, les simpaties d’en Ferguson estarien amb el maó i no pas amb la finestra.” Pàgina 535.

Les bombolles informatives, també abans de les xarxes socials
“(…) unes publicacions tan esbojarrades i poc convencionals que feien que el Village Voice semblés tan avorrit com el vell Herald Tribune, potser vlaia la penaq ue volorés si li Continue reading