Apunt d’urgència sobre #canvibdn

Es mouen les coses a Badalona, tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants i vila excomunista i exsocialista, governada pel Partit Popular des de l’estiu de 2011.Avui, a dos anys i poc de la propera cita electoral es va articulant, per fi, un treball coordinat i serè per part de l’oposició, que d’altra banda comparteix tantes coses! La idea d’una moció de censura a l’actual equip de govern, la gestió del qual ha estat esquitxada per continuats i greus escàndols i acusacions, es comença a conjugar en un futur ben probable, i no pas en el voluntariós condicional habitual fins ara. Com hauria de ser aquest nou pacte? Quatre conceptes, a mode d’apunt d’urgència:Caldrà que sigui instrumental. És a dir: no es tracta de pactar per pactar a qualsevol preu ni perquè sí, sinó de pactar per garantir una ciutat diferent i millor. Pactar per fer què. Pactar per fer-ho com. Pactar per fer-ho quan i on. Això no és un canvi de cadires. En la part positiva, PSC, CiU i ICV-EUiA, les tres forces que podríen impulsar el nou govern, comparteixen la idea bàsica d’un model de ciutat: només cal fer una lectura atenta als diferents programes o tenir en compte que en els últims vuit anys les tres formacions que el promourien han governat plegades almenys una vegada. En la part negativa, la pressa i la duresa de la crisi actual (ofec pressupostari i context de creixent contestació social) dificulten el programa que ha de ser necessàriament alguna cosa més que un programa de mínims, alguna cosa més que ‘el que ja coneixem’. El pacte per governar la ciutat ha de permetre desplegar un projecte ambiciós, transparent, inclusiu, compromès nacionalment i atractiu per a la Badalona del futur.

És per això que ha d’estar ben articulat i ha de ser transversal. En primer lloc, de cara endins (ha de partir d’un sistema de treball entre els seus socis basat en l’equilibri, l’eficiència i la confiança; un aspecte difícil de garantir atès l’històric de desencontres entre els protagonistes aquests darrers mesos). Més important, però, és que estigui ben articulat de cara a la ciutat. Això vol dir que s’han d’establir sistemes de participació i compromís amb les altres forces amb representació al Parlament (però no a la ciutat), com ERC i la (…)

(…) CUP; i també amb la societat civil organitzada en xarxa i que està fent emergir noves maneres d’entendre la participació política i l’activisme. El pacte, doncs, ha de poder presentar-se també com una resposta de la ciutat a un ajuntament que malauradament no ha estat a l’alçada i que està a punt de quedar-se en KO tècnic (sol, enfrontat amb mitja ciutat, assatjat per denúncies i sospites i captiu de promeses irrealitzables).En tercer lloc, cal garantir que el pacte serà fort, i que podrà resistir les pressions propiciades per la complicadíssima praxi política en l’actual context i també que sabrà respondre a la renovada energia d’un PP que es presentarà com a víctima i màrtir i que molt probablement pitjarà l’accelerador en un tema que fins avui, a Badalona, ha mantingut en hivernació: la qüestió nacional. Qui el liderarà el nou govern municipal? Serà la primera força més votada de l’oposició, o la formació que pugui defensar un model més engrescador i fresc? Serà algun dels tres caps de llista o s’optarà per regidors situats en el segon, tercer o quart lloc? El que queda de mandat, si fructifica el pacte, es compartirà a dos o a tres el lloc d’alcalde? De quina manera jugaran -ja estan jugant, de fet- els pactes a nivell supramunicipal (a la Diputació, per exemple)?

Per últim, el pacte ha d’afavorir un altre pacte més estable i que allargui l’ombra almenys sis anys més. Ha de garantir una continuïtat. I aquest em sembla el factor clau. El pacte no ha de ser instrumental, deia, i tampoc ha de ser una resposta puntual pensant en el curt termini (això és les properes eleccions). Cal que el pacte traci un full de ruta que porti més que a la presentació d’una improbable candidatura única, almenys d’un programa coordinat, que inclogui el compromís d’articular govern en el següent mandat. És important per garantir que de les pròximes eleccions en surt un triomf incontestable a favor d’una nova Badalona i d’un govern regenerat, amb cares noves i amb capacitat i il·lusió per afrontar els reptes de la tercera ciutat del país.

És urgent que els passos que han iniciat ICV-EUiA, CiU i el PSC saltin dels titulars dels diaris al saló de plens. Però l’èxit de l’operació depèn també dels que estem fora del plenari, en associacions o partits polítics.

Sabrem estar a l’alçada? No en tinc cap dubte.


A continuació, alguns apunts del blog ampliant alguns dels conceptes:

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *