De Sant Jordi a Sant Jordi, un #top10 molt personal

D7388074-08B9-490E-8D9E-1C9C171833F8

  1. Fugir era el més bell que teníem – Marta Marín-Domine (Club Editor).
  2. La noche fenomenal – Javier Pérez Andújar (Anagrama)
  3. La mesura dels nostres dies – Charlotte Delbo (Club Editor)
  4. Entre ells dos – Richard Ford (l’Altra Editorial)
  5. Aprendre a parlar amb les plantes – Marta Orriols (Ed. Periscopi)
  6. Permagel – Eva Baltasar (Club Editor)
  7. El tumor – Toni Soler (Anagrama)
  8. El barri de la plata – Julià Guillamón (Avenç)
  9. Los asquerosos – Santiago Lorenzo (Blackie Books)
  10. La cançó de la plana i Capvespre, els dos primers de la trilogia de Holt – Kent Haruf (Ed. Periscopi)
  • El tinc a mig acabar, però ja apunta maneres: Sis dies d’agost – Jordi Lara (Edicions 1984)
  • Llegits aquest any (malgrat ser de 2017) i que m’han flipat: 4, 3, 2, 1 de Paul Auster (Ed. 62), Taxi de Carlos Zanón (Salamandra). Altres llibres llegits aquests darrers mesos, aquí.
  • Llegits també aquest any dos llibres d’assaig/testimoni, els d‘Oriol Junqueras i Raül Romeva.

Llista a Twitter amb periodistes culturals, editorials i llibreries.
Enllaços amb recomanacions Sant Jordi 2019.

Els primers quatre mesos de 2019, llibre a llibre

89BAD864-F947-4198-BB6B-0DF2C10C0950De gener a abril:

1️⃣ Los Asquerosos – Santiago Lorenzo a Blackie Books. Desembre-gener. Les primeres pàgines són un tobogan fantàstic on et sembla que llegeixes una llengua nova. No pots deixar de llegir ni de riure, malgrat que el llibre es va desinflant un pelet, per reiteratiu i, al final, per pecar de previsible; és una novel·la molt i molt recomanable, una mena de robinson al cor de la España Vacía.

2️⃣ Canteu, esperits, canteu – Jeremyn Ward a Edicions del Periscopi. Gener. Una road movie polsosa, duríssima… a la perifèria del sistema, on els fantasmes de tantes marginacions es solapen en aquest mirall deformat (i així més real) del somni americà.

3️⃣ La dansa del rellotge – Anne Tyler a Edicions 62. Gener-febrer. Història humana en un fresc temporal en que es reivindica la sororitat comprensible Continue reading

Els (meus) millors discos de l’any 2018

photo_2019-01-09_15-02-00

Discos publicats el 2018 i que he escoltat força i que m’han agradat suficentment com per figurar en aquesta llista. Agafo prestat del Fernando Navarro aquesta reflexió sobre el caràcter sempre ‘provisional’ de qualsevol llista.

  1. Look now – Elvis Costello
  2. Warm – Jeff Tweedy
  3. Record – Tracey Thorn
  4. In the blue light – Paul Simon
  5. Uniform Distortion – Jim James
  6. An american treasure – Tom Petty
  7. True meanings – Paul Weller
  8. American Utopia – David Byrne
  9. Broken politics – Neneh Cherry
  10. Dirty computer – Janelle Monae
  11. Versatile – Van Morrison
  12. Blanc – Ferran Palau
  13. El mal querer – Rosalía
  14. The horizon just laughed- Damien Jurado
  15. Ventriloquism – Meshell Ndegeocello
  16. God’s favourite costumer – Father John Misty
  17. Cloud symbols – Graham Parker
  18. 13 rivers – Richard Thompson
  19. Lamp it prose – Dirty Projectors
  20. Vanished Gardens – Lucinda Williams + Charles Lloyd and The Continue reading

Un dia i mig a San Francisco

Cliqueu a la foto per accedir als apunts d'un blog de 2005 que vaig fer amb la Laura Garcia sobre una estada a San Francisco.

>> Cliqueu a la foto per accedir als apunts d’un blog de 2005 que vaig fer amb la Laura Garcia sobre una estada a San Francisco.

North Beach i Pacific Heights:
Molt d’hora al matí. 8h a 12h.

  • Aneu a la intersecció de Powell amb Market, al Downtown, i que teniu a 10 minuts de l’hotel, i agafeu un tramvia (detalls pràctics sobre el tramvia), línia Powell/Hyde, direcció Fisherman’s Wharf, on no arribareu perquè baixareu a:
  • North Beach: Lombard Street, és un carrer molt curiós, pq la pendent, molt pronunciada, que resol fent una mena de curves. Ja veureu que molt turístic però això sí, des de dalt, les vistes són espectaculars. Allà a prop hi ha el San Francisco Art Institute (800, Chesnut Sreet), i és molt viu i interessant, perquè l’enganxareu en plena ebullició del curs. Hi ha cantina on podeu fer un cafè i esmorzar; i després disfrutar amb els murals de Diego Rivera. Relativament a prop també teniu la City Lights Bookstore (Broadway amb Columbus Street), una llibreria alternativa que va ser un dels punts irradiadors de la Beat Generation. És interessant fer-hi un cop d’ull, es manté genuïna malgrat la pressió turística.
  • En taxi cap a Webster Street, on podeu veure algunes de les famoses cases victorianes i passejar per l’Alta Plaza, amb impressionants vistes. Una altra opció és anar a Alamo Square, on també hi ha un altre conjunt de casetes molt fotografiat.

Golden Gate Park:
12.30 a 15h

  • Taxi cap Golden Gate Park. Que us portin a Fulton Street amb els carrers 4, 3, o 2 (nosaltres viviem per aquesta zona). Entreu al Park pel Conservaty of Flowers, i aneu cap al De Young, impressionant museu molt recomanable, en un edifici dels Herzog i Continue reading

Un dia a L.A.

[Aquest estiu, els meus pares van fer un viatge als Parcs d'Arizona i Califòrnia i feien estada un dia a Los Angeles. Em van demanar que els proposer alguns llocs destacats i aquest va ser el resultat. El comparteixo al blog, pq potser a algú li és d'utilitat. Los Angeles és una ciutat molt 'incompresa' on no és estrany fer breus estades en forma d'escala o de parada tècnica]

Fotos: O.L. (2005)

Fotos: O.L. (2005)

Matí:
Downtown L.A + Little Tokyo

  • Esmorzar a Grand Central Market (per exemple a l’http://eggslut.com/, obert a partir de les 8h). Si teniu temps hi està obert, entreu al Bradbury Building, un edifici victorià d’oficines que té un atri molt bonic.
  • Pujar passant per Pershing Square (heu de baixar una mica per tornar a pujar) fins a California Plaza, on hi ha la zona amb el Walt Disney Auditorium (Frank Ghery), el Museum of Contemporary Art (MOCA). Una mica més amunt hi ha la catedral de Our Lady of the Angels, de Moneo, que és interessant de veure. Entre un punt i un altre són uns 20/30 minuts.
  • Agafeu taxi fins a El Pueblo (mercat a peu de carrer amb artesania, el lloc on hi ha la primera església de la ciutat i l’Avila Adobe, la primera casa de Los Angeles), per passejar una estona. Aneu fins a l’estació de Union Station a peu.
  • Agafeu taxi (o aneu a peu, pq són uns 30 minuts) fins al Japanese American National Museum on podeu provar d’anar al Komasa Sushi (està a tocar). Sinó podeu fer cap a la Japanese Village Plaza, on hi ha molts restaurants. Un de popular és el Kula Sushi (hi ha cua, però van a preu fet).

Després de dinar:
West Hollywood i Sunset Boulevard

  • Després de dinar, agafeu taxi fins a Chinese Theatre i camineu una estona pel passeig de les estrelles fins a La Brea Avenue, on heu de tirar avall fins a Sunset Boulevard (són uns 15 minuts). Allà podeu passejar una estona i veure, per exemple, el Continue reading

#llegits La collita de l’estiu 2018

IMG_2315

Potser ha estat la calor, la toxicitat de TW o que els nens ja comencen a jugar més sols… però aquestes vacances he fet una bona esbandida de llibres. Per si algú li interessa i li pot servir… són aquests:

  1. “La memòria de l’arbre”, de la Tina Vallès, un llibre on l’aparent senzillesa no amaga una llengua treballada, història punyent q enllaça vellesa i infància.
  2. Una altra d’Anagrama: “Les possessions” de la Llúcia Ramis, àcida i lúcida, mirall d’ofici i generació.
  3. Ha caigut tb la tan comentada “Permagel” de l’Eva Baltasar, un bon cop al cap, i al cor, ben editada pel Club Editor; exercici torbador on finalment desborda la vida.
  4. Amb la memorable “Cançó de la Plana” he viatjat a Holt, per submergir-me en una música preciosa, en què calia parar bé l’orella. Kent Haruf, gran descoberta gràcies a l’editorial Periscopi. Per cert, un llibre que em resistia a acabar… fins descobrir q és la primera part d’una triologia i ja vaig relaxar-me en saber que aquells personatges no acabaven amb el volum.
  5. Del mateix segell, “La Teoria General de l’Oblit” de José Eduardo Agualusa: la guerra, qualsevol guerra, des de la mirada d’una víctima, que no pot ser qualsevol víctima… M’ha interessat més que m’ha agradat, però.
  6. Aquesta setmana, he passat “Una noche con Sabrina Love”, lleugera i vital roadmovie de Pedro Mairal, de Libros del Asteroide.
  7. Ara estic a mig “La mà que prenia la meva” de Maggie O’Farrell, editada per L’Altra Editorial. De moment pse, però ja us diré.

Tot i q ben pensat… sí q puc dir-vos, així a mode de síntesi, que són set llibres bonics, assequibles, molt ben editats i no gaire llargs. Històries aparentment petites: poca èpica, molta veritat. O moltes veritats, millor dit.

Ah, divendres comença La Setmana del Llibre en Català… excusa perfecta per reposar existències!

Young, gifted and black (DEP, Aretha Franklin)

DlIl0EOXsAAkWWcHa mort Aretha Franklin (obituari al NY Times), veu poderosa i immersible del rock’n’roll (versió soul), referent majúscul d’una doble presa de consciència, ajudant a assajar una nova manera de ser dona i de ser negra. Young, Gifted and Black, com en la cançó de Nina Simone, q ella tan bé versionà.

Per a molts és només la cantant del Respect però sense desmerèixer la cançó, l’Aretha és MOLT més. Té una llarga carrera discogràfica q es podria resumir en quatre (així, fent-ho ràpid):

1️⃣ Segell Columbia: endreçada i controlada etapa crooner, lligada tocs de gospel i jazz.

2️⃣ Els 13 anys amb l’Atlantic i Jerry Wexler, sense ni un disco dolent. Aquí va creixent l’artista i no només la intèrpret; al final de la dècada, produccions amb Quincy Jones i Curtis Mayfield, més agosarades. Entre les meves predileccions 67, 72, 73, 74 i 76.

3️⃣ L’etapa Arista, molt vuitantera, potser la menys personal, un pèl desorientada, molt sintetitzada (era l’època); però amb algun repunt (85, amb Who’s zoomin’ Who i 86 amb Aretha).

4️⃣ 90′s i actualitat: dispersa i més prescindible però amb tocs d’interès: 98, 03, 11.

L’Aretha no era només una veu bonica, era una ARTISTASSA. Indòmita, elegant, respectada i amb una mirada molt personal, com d’autora (encara que va composar poc; excepcions notables: Think, Spirit in the diari, Rock Steady o Day Dreaming…). És un pou (feliçment) sense fons.

“When you feelin’ real low
Here’s a great truth you should remember and know
That you’re young, gifted, and black
You got your soul intact, oh, and that’s a fact.” [vídeo]

Descansa en pau, Aretha Franklin.

#llegits Tornar a començar, quan sembla impossible

746986125Queda’t amb mi – Ayòbámi Adébáyò. Escrit en anglès i publicat el 2017. Traduït per Alexandre Gombau i publicat per Angle Editorial el 2018.

Ser dona, els fills que no arriben
“Però, fins i tot quan es fa miques als teus peus, no vol dir que ja no sigui amor.” (Pàgina 32)
“Però la seva abraçada no era càlida. I le seves paraules se’m van enfonsar a l’estómac, fredes i dures, on hauria d’aver dut un fill”. (Pàgina 60)

Llegir a un nadó
“Es passava els vespres cantussejant-li cançons inventades a l’Olamide i llegint.li articles de diari en veu alta. Abans dels tres mesos, la meva filla sabia amb tots els ets i uts el que feien el comitè de revisió de la constitució i l’assemblea constituent. Era preciós veure com el meu marit li explicava coses que no podia entendre. Era tan perfecte, tan surrealista, que en Continue reading

#llegits La Història en majúscula i els dies ‘normals’

portada_lordre-del-dia_eric-vuillard_201801191400L’ordre del dia. Éric Vuillard. – Traducció de Jordi Martín Lloret. Publicat per Edicions 62, dins la col·lecció El Balancí. Segona edició, abril 2018. Llibre publicat en francès el primera edició, l’any 2017.

La història és allò que passa… els dies normals
“Però el 20 de febrer d’aquell any no va ser una data qualsevol. I tot i així la majoria van passar el matí pencant, sumits en aquella gran mentida decent de la feina, amb aqueslls petits gestos en què es concentra una veritat muda, convenient, i en què tota l’epopeia de la nostra existència es resumeix en una pantomima diligent. El dia va transcórrer així, tranquil, normal. I mentre cadascú anava i venia entre casa i la fàbrica, entre el mercat i el pati on s’estén la bugada, al vespre entre el despatx i el bar, i al final se’n tornava cap a casa, ben lluny de la feina decent, ben lluny de la vida familiar, a la vora de l’Spree, un senyors sortien dels seus cotxes davant d’un Palau.” (Pàgines 7-8)

“… i a la ciutat de Viena s’acumulen escenes de bogeria, avalotadors assassins, incendis, crits, jueus arrossegats pels cabells pels carrers coberts de runa, i mentre les Continue reading

#llegits Paul Auster, les infinites carreteres de la vida… i el periodisme!

portada_4-3-2-1_paul-auster_201706131809

4, 3, 2, 1. Paul Auster. Traducció Albert Nolla. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí). 2017 (publicat en català 2018)

La (necessària) distància del periodista
“Treballar en un diari comportava alhora un compromís amb el món i una retirada del món. Si en Ferguson volia fer bé la feina, llavors hauria d’acceptar els dos elements de la paradoxa i aprendre a viure en un estat de duplicitat (…). Ser periodista volia dir que no podies ser mai la persona que llençava el maó a la finestra que començava la revolució. Podies mirar com algú llançava el maó, podies intentar entendre per què l’havia llançat, podies explicar als altres la importància que aquell maó havia tingut en l’inici de la revolució, però tu mateix no podies llançar-lo mai, ni tan sols posar-te entre la gentada que animava a fer-ho. En Ferguson no era dels que llançava maons. Era, esperava, una persona més o menys raonable, però els dies que vivien eren tan agitats que els motius per no llançar maons començaven a semblar cada cop menys raonables, i quan per fi arribés el moment de llançar el primer, les simpaties d’en Ferguson estarien amb el maó i no pas amb la finestra.” Pàgina 535.

Les bombolles informatives, també abans de les xarxes socials
“(…) unes publicacions tan esbojarrades i poc convencionals que feien que el Village Voice semblés tan avorrit com el vell Herald Tribune, potser vlaia la penaq ue volorés si li Continue reading