Lliçons del Park(ing) Day

 Acte de @BCNMobilitat, a Badalona.

Acte de @BCNMobilitat, a Badalona.

El Park(ing) Day és un esdeveniment anual i global que aquest any també ha tingut lloc a Barcelona. S’hi han compromès més de 40 entitats, la meitat de les quals són membres de Barcelona + Sostenible. És una acció de caràcter simbòlic i efímer que obliga al ciutadà a mirar-se d’una altra manera la seva ciutat, que massa sovint dóna per descomptada, com si hagués oblidat que la ciutat en realitat és un instrument canviant, i que el construïm entre tots.

La cosa, certament, va més enllà de la simpàtica anècdota. El Parking Day exemplifica Continue reading

‘El Medi Ambient’, punt i final

 

Captura de pantalla 2014-09-01 a les 16.28.02D’aquesta manera el periodista Xavier Duran, tot un referent al nostre país!, comunicava fa una estona que El Medi Ambient el programa degà de la informació/educació ambiental a Catalunya no renovaria una nova temporada (en portava 22!). Un dia trist pel periodisme al nostre país, cada vegada amb una agenda més accelerada i superficial.

He recuperat aquest apunt que vaig fer al meu blog d’aleshores per reconèixer els 20 anys de programes:

“El 23 de març del 1992 es va emetre el primer programa d’El medi ambient. Aquesta setmana, Televisió de Catalunya celebra l’aniversari d’un dels seus programes més veterans. 4.700 reportatges elaborats per un equip rigorós, dirigit per Xavier Duran. Se m’acudeixen almenys 20 motius per felicitar-los
Dic felicitar-los i m’adono que és més apropiat dir ‘felicitar-nos’.

Pel tenaç i gens ingenu optimisme demostrat
Per voler/saber explicar-nos la transformació en clau de present
Pel rigor
Pel compromís
Per la professionalitat
Per haver esquivat dos temibles ‘ismes’: el victimisme i el catastrofisme
Per una enraonada visió sistèmica en la selecció dels temes
Per la diversitat en el tractament de les notícies
Per la diversitat de les localitzacions
Per la diversitat de les veus recollides
Per l’amabilitat exigent
Per ser pioners en parlar de les oportunitats d’una nova economia
Per ser dels primers en parlar d’internacionalització
Per fer una acurada atenció a la ciència i a la investigació
Per haver vist que calia reconèixer la tasca de tants ajuntaments
Per haver entès el més evident que no tot és verd, sinó gris, blau, vermell…
Per haver-nos presentat tanta gent que fa coses i tan bé
Per saber escoltar
Per saber explicar
Per ser allà.”

El nostre menú informatiu s’ha empobrit una mica més, avui. :-(

Del condicional al present

Delta de L'Ebre, Península de la Banya.
Amb la recent presentació de l’informe d’experts de l’IPCC, el canvi climàtic ha tornat als nostres informatius, breument i intensament, potser per recordar-nos que mai havia marxat del tot, potser per fer-nos rumiar (de nou) en com comunicar millor un fenomen global i transcendent com pocs. Breument, apunto quatre reflexions al fil de l’actualitat.

1. Passar del condicional al present: Hem explicat el canvi climàtic conjugat en el condicional i el futur i això ha condemnat les històries que explicàvem

Les ulleres de navegar

Captura de pantalla 2013-05-13 a les 3.25.55 PMLes Google Glass han deixat de ser la metàfora perfecta del món hiperconnectat per esdevenir quelcom físic amb data de sortida i un preu de venda (1.150 euros). Amb aquest gadget, Google desafia la nostra relació amb la informació. Les ulleres tenen connexió a internet, càmera incorporada i un complex sistema d’ordres per veu i garanteixen que amb una frase hom podrà consultar el cercador, orientar-se a la Continue reading

Durban, l’article que no és un article

Aquests dies, he convertit les pantalles que m’acompanyen -perquè ja no és només la de l’ordinador, de pantalla (nota al marge)- en el bloc de notes que m’ha servit per anar seguint una trobada internacional que tenia lloc a milers de quilòmetres d’on jo m’estava. He fet de periodista sense escriure una ratlla, i sense sense sortir de casa.

M’he servit de les xarxes socials i d’una eina concreta -storify- per escriure un article atípic sobre la Cimera de Durban sobre el Canvi Climàtic, que aquestes darreres setmanes ha tingut lloc a la ciutat sudafricana. Continue reading

Canvi climàtic, sense indignació

Els efectes més greus del canvi climàtic no corresponen a un llunyà escenari, situat en el bromós futur dels nostres néts. Un estudi del qual es fa ressò Reuters explica que l’increment de més de dos graus centígrads que descontrolarà definitivament el clima el veurem en molts indrets del planeta dins el nostre cicle vital. Les conseqüències més dramàtiques del canvi climàtic les patirem, per tant, conjugant el present. L’Agència Internacional de l’Energia fixa el 2017 com la data límit per a acotar l’increment tèrmic a nivells ‘no irreversible’. Tenim cinc anys per fer la feina, explica aquesta notícia d’El País. Respirem tranquils?

Les (frustrants) solucions màgiques

L’Ian McEwan és un dels escriptors més destacats del panorama literari actual. Un dia d’aquests (i qui diu un dia, diu un any) saltarà a totes les portades com a guanyador d’un premi Nobel. La seva darrera novel·la Solar ho tenia tot, el passat Sant Jordi, per ser una de les novel·les més comentades i, en canvi, em va donar la sensació que tancava la diada del llibre amb l’estrany honor de ser una de les obres amb un potencial més malaguanyat. Amb Solar, el gran escriptor britànic repassa amb afilada intel·ligència i un sarcasme coent el món científic vinculat a la investigació del canvi climàtic. El recent escàndol del Climate Gate, l’auge dels nous negacionistes, les promeses incompletes d’Obama i l’exasperant naufragi de la política postkyoto. La cosa donava, no? Potser és perquè el canvi climàtic ha passat de tall a farciment als nostres diaris i ja fa temps que ha deixat de conjurar la morbositat. Potser és perquè McEwan ha assajat una fórmula més lleugera que les seves cerebrals i intensíssimes darreres novel·les i això ha desconcertat els seus lectors. Continueu llegint l’apunt a Sostenible, on ha estat publicat originalment.