De Collbató a Texas

La conversa interessant neix quan les dues parts tenen coses a dir: la connexió artística salta l’Atlàntic, o el que convingui, quan hi ha notes de veritat, quan la veu arrela en la terra. El rock, al final, és una música tradicional més, que té veure amb el que és genuí. El paisatge, la parla, el joc, el seny. Que el millor és quan la lletra es queda sense l’himne, quan la noia del tram ens pica l’ullet, quan ens agafen aquelles ganes de cantar a la dutxa i les etiquetes són aquella nosa, com les clofolles dels fruits secs. No és estrany que en el sisè PopArb, el de la consolidació, hagi brillat un espectacle propi –el primer del festival d’Arbúcies– que ha aplegat les mirades del texà Will Johnson (Centromatic, South San Gabriel) i dels Anímic, amb residència postal i mística a Collbató, a la falda de la muntanya més màgica. La proposta texano-catalana, una conversa ben interessant, es va elevar com una catedral, per fer servir les expressions de Xavier Mercader i Roger Palà, sota una lluna còmplice i, potser encuriosida. El PopArb va néixer com un festival que no volia reivindicar res (políticament, s’entén), però en realitat sí que reivindicava alguna cosa: el poder de la música sense apriorismes, la superació d’un debat sobre la llengua que, en aquest punt, calia redreçar. Ara el PopArb ja no reivindica ni això. No li cal. A Can Massó, a Arbúcies, divendres i dissabte, milers de persones volaven amb el hardcore en vers d’Standstill, es deixaven dur per l’agredolça electricitat de la Brigada, es perdien en les corves sinuoses de Sanjosex i finalment es reconeixien embriagades d’emoció en aquest gran mirall generacional que és, avui, Mishima (grans triomfadors populars, diuen les cròniques). La veu majúscula de Roger Mas, el més gran dels nostres artistes, oficiava la cerimònia amb la seva múrria solemnitat. Astre rutilant.

+ He fet un seguiment del PopArb al meu Twitter i a Youtube. També he penjat aquesta vídeo-foto a Flickr. Ah, per cert, il·lustra aquest apunt una foto feta amb l’Iphone en el tram final del concert de Delafé y las Flores Azules.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *