Podem conjugar participació amb innovació i facturació, també amb motivació. La participació entesa com el motor de les empreses i organitzacions que avui aprofiten tots els seus recursos humans per fer la seva feina. Les cooperatives tenen una avantatge de partida per assegurar una cultura de treball més participada?

Article publicat a Coop. 2014.

“El concepte participació pot tenir diferents definicions en funció de l’objectiu que busquem: no és el mateix participar de la presa de decisions que fer-ho en el redisseny d’un producte o servei. En tot cas, que qualsevol organització integri el fet participatiu en la pròpia cultura comporta conseqüències positives, de reforç del propi projecte, tant en un vessant estrictament pràctic com també des de la perspectiva de l’adhesió de les persones al projecte col·lectiu. Això darrer és particularment rellevant per a una cooperativa.” És la mirada de Jaume Albaiges (@jaume_albaiges), enginyer de telecomunicacions i consultor d’estratègia tecnològica per a organitzacions no lucratives.

En aquest sentit, “una decisió presa de forma col·lectiva, consensuada o tenint en compte les aportacions rebudes sempre serà més ben implantada que quan ho és de forma unilateral, encara que la jerarquia, d’entrada, legitimi el procés i la decisió sigui encertada en termes generals”, remarca Albaiges, que manté un blog de referència, tecnolONGia.org

La participació és un requisit
“Fent un símil amb la participació a internet, web 2.0 i xarxes socials podem dir que participar per si sol no representa una millora, sinó més aviat un requisit.” Ho explica Jordi Jubany (@JordiJubany), mestre i antropòleg Social i Cultural. “Aportar en positiu, – explica – compartir i construir coneixement són un valor afegit que en el moment actual no podem desaprofitar i tenim a l’abast moltes eines que ens hi poden ajudar. Coneixent i apropiant-nos d’aquestes eines col·laboratives aprendrem a compartir i crearem nous marcs conceptuals on poder desenvolupar i expandir la tasca de l’empresa, institució o entitat a la que pertanyem. O sigui, canviant la manera d’actuar canviem la manera de pensar, i a l’inversa, es retroalimenten.”

Xavi Pastó, de l’empresa Can Antaviana (@canantaviana) lamenta les estructures massa jeràrquiques, que “són un fre per a la motivació i generen un ambient de treball que no deixa aflorar el pensament positiu i la nostra capacitat innata de tenir iniciativa.”

En el seu entendre “les cooperatives o bé les empreses que tenen una estructura jeràrquica molt laxa o bé inexistent i que incentiven la participació tenen un avantatge competitiu perquè s’esforcen a fomentar i canalitzar positivament les iniciatives de tots els que hi treballen.”

Buscant els millors ‘recorreguts’
“Hi ha moltes empreses i institucions on la informació i les decisions que es prenen segueixen uns recorreguts molt jerarquitzats que fa que aquests processos esdevinguin lents i sovint poc eficaços. Per exemple, quan una idea inicial molt bona acaba esdevenint un projecte encarcarat o obsolet”, apunta Jubany, que també és assessor TIC i autor de Connecta’t per Aprendre. Ell recomana l’adopció de tècniques cooperatives en l’aprenentatge que ajuden a que cada individu aporti i el col·lectiu gestioni aquest coneixement i en faci un retorn. “Així una bona idea creix i es perfecciona. Pràctiques més informals són utilitzades per l’associacionisme de base. Moltes xarxes formatives funcionen de forma bastant horitzontal esdevenint comunitats d’aprenentatge. A nivell d’empreses, és conegut el cas de Google com alguns dels seus productes o serveis exitosos són idees de treballadors que no tenien a veure directament amb la seva feina, però dediquen una part del temps a desenvolupar idees pròpies que aporten a l’empresa. I l’empresa aprèn.” Jubany cita dues imatges “on tothom suma des de la diversitat cap a objectius comuns: els castellers on cadascú té un rol definit i indispensable; i el nou paradigma del futbol associatiu.”

“La nostra empresa – reconeix Pastó – sempre ha tingut una jerarquia molt laxa, gairebé inexistent, i ens hem esforçat per incentivar la participació de tothom. Tenir aquest valor al teu ADN (creure-te’l de debò) acaba generant un plegat de coses positives. En el nostre cas, per exemple, la major part de millores que introduïm a la nostra manera de treballar neixen sovint de la iniciativa individual d’algú de la casa o bé d’una conversa de cafè entre dos o més membres de l’empresa.”

La participació no acaba, és un procés
La Núria Escalona (@nuriaescalaona), pubicitària especialitzada en comunicació digital i autora de “#Digitalk, del màrqueting directe a la comunicació 2.0”, incideix en un aspecte clau: “Les bones pràqtiques en participació són aquelles que permeten participar però que un cop s’ha dut a terme el procés de participació aquestes tenen un resultat que és comunicat i revisat.” La participació no acaba, és un procés que ha de definir l’organització, no es posa i es treu.

Recuperar el sentit comú
“A vegades es vol ser més que modern i no es té en compte la necessitat de fer més robustos els fonaments participatius bàsics, com ara les assemblees i similars”, assenyala amb un punt d’ironia Albaiges. Les noves tecnologies són una eina (votacions online, retransmissió en streaming de reunions i assemblees, documentació al núvol…), que cal reforçar, quan convingui, amb canvis estatutaris per què la participació estigui en el cor mateix del projecte.

“Cal aprofundir en els camins més formals de les tècniques cooperatives: reflexionar i registrar. Tothom pot participar activament, per exemple, en el disseny dels espais de treball, en detectar necesitats de formació, a suggerir alternatives de gestió del temps, d’optimització de tasques, repensar els processos… Però difícilment donaran fruits si no hi ha una identificació i compromís amb els objectius de l’organització o si la persona no es sent reconeguda, recompensada o valorada”, reivindica Jubany, que emfasitza que l’aposta per la participació serveix per estar alerta davant les amenaces i atents a les oportunitats que se’ns presentin en el dia a dia. “Fer-ho només per complir objectius no és un bon objectiu”, rebla.

De quan a vegades… no ens en sortim
“La causa més habitual del fracàs d’una política de participació té a veure amb la manca de convicció respecte del seu valor d’aportació real a l’organització”, afirma Albaiges. En aquest sentit, cal anar més enllà del “queda bé”, del “està de moda” o del “ens ho han dit en un curs” i assegurar-nos que després executem la política en els contextos apropiats, on es valoren adequadament les aportacions rebudes i se segueixen els procediments fins al final, etc. “En organitzacions que tenen un perfil marcadament social, com és el cas de les cooperatives (o les ONG), en què se suposa que el valor de la participació és nuclear filosòficament parlant, una mala implantació de polítiques de participació pot ser encara més contraproduent que en empreses ordinàries”, adverteix.

La Núria Escalona ho té clar: “Sigui de forma convencional o digital, abans de proclamar a tort i a dret que s’és una empresa que té en compte la opinió dels que la formen, cal ser conscient del marge de maniobra i la capacitat que es tindrà. Fer-ho així evitarà perjudicis.”

… i el cercle torna a començar
“Es tracta d’un fet ben humà i ple de sentit comú, – explica Pastó. “Si aquell que proposa una millora o té una iniciativa no només és escoltat i respectat sinó que allò que proposa s’acaba implantant, se sentirà valorat, tingut en compte i motivat, la qual cosa alhora contribuirà a millorar l’ambient de treball, un clima laboral positiu que fomenta el debat i l’aparició de noves iniciatives. I el cercle torna a començar…”

Idees clau

1. El procés de participació té una doble perspectiva: per una banda, serveix per ‘descobrir’ una nova idea o per desenvolupar millor un projecte; de l’altra serveix per incidir en la governança de l’organització, és a dir en la presa de decisions. La participació que enforteix de veritat les organitzacions és aquesta darrera.
2. La participació no té tan a veure amb la idea com amb el procés. Les idees no poden acabar en un calaix, o bé es converteixen en projectes o bé cal tenir cura de ser processades adeqüadament per a poder ser utilitzades de nou en el cercle continu de la innovació.
3. La participació és un acte espontani que, amb tot, cal conduir i governar amb un mètode conegut i compartit per tots els membres de la cooperativa. Les organitzacions han de valorar la conveniència de fer un reglament o un protocol per a poder canalitzar amb més eficiència idees i aportacions. Un cop definit, discutit i validat, han de preservar un marge suficient de flexibilitat.
4. Crea espais per a facilitar l’intercanvi i la detecció d’idees: fes-ho des d’una doble perspectiva, virtual (mur d’anuncis virtual, votacions i enquestes online, blog de debat, documentació en línia…) i presencial (sala de reunions/descans/jocs; activitats extralaborals). Un i altre entorn són importants… i insustituïbles.
5. La transparència és un valor. Cal afavorir la socializació del coneixement, però cal dotar-nos de bones eines de priorització i filtratge. Objectiu, evitar la sobreinformació.
6. Passi el que passi… passa comptes.
7. Valora bé quan inicies un procés participatiu… la pressa i la superficialitat poden condemnar la iniciativa; i fer més difícil o ja impossible la seguent. La participació es basa en el reconeixement i la confiança en que allò que es fa va de veres.