Aquests dies, he convertit les pantalles que m’acompanyen -perquè ja no és només la de l’ordinador, de pantalla (nota al marge)- en el bloc de notes que m’ha servit per anar seguint una trobada internacional que tenia lloc a milers de quilòmetres d’on jo m’estava. He fet de periodista sense escriure una ratlla, i sense sense sortir de casa.

M’he servit de les xarxes socials i d’una eina concreta -storify- per escriure un article atípic sobre la Cimera de Durban sobre el Canvi Climàtic, que aquestes darreres setmanes ha tingut lloc a la ciutat sudafricana.

L’article és atípic perquè en realitat no és un article. En són molts. Notícies de mitjans del país, del país del costat i de més enllà; piulades d’amics i coneguts, i d’autoritats i ministrables; fotografies, vídeos i un ventall extensíssim de peces informatives han format part d’una narració intencionada sobre una cimera plena d’esperances i que va acabar dissabte passat amb un resultat incert.

Storify, l’eina que he fet servir, ens permet ordenar continguts diversos capturats d’internet per mostrar-los en un canal propi tot ajustant-ne l’ordre (que pot ser cronològic, per temàtiques, etc). Això permet atemperar el ritme de les xarxes socials, tot posant un accent personal sobre l’actualitat en forma d’una narració pròpia i que tant pot ser descriptiva, com obertament intencionada.

Aquest recull ha estat, espero, un recurs útil per a les persones que han seguit la cimera i ara resta com un repositori perdurable, una hemeroteca que enllaça i connecta capçaleres, llengües, registres i formats. Hi ha les afinades aportacions de Frederic Ximeno, molt i molt recomanables; i també els articles d’Antonio Cerrillo a La Vanguardia lúcids però també un pèl desenganyats. També es pot accedir a les cròniques que Jaume Josa enviava des de la ciutat sudafricana i a desenes d’altres informacions i interpretacions.

Entre les notícies capturades, destaquen les del Guardian, que ha fet un desplegament a l’altura de la seva qualitat incontestable a Europa, mentre el NY Times (l’únic diari que el supera), significativament, s’ho mirava amb una certa i decepcionant prudència. A casa, bones notícies!, el diari ARA es comprometia amb un especial diari sobre Durban i fins i tot hi dedicava una portada.

El meu especial sobre Durban –aquest article d’articles– és un recull divers, però no dispers; demana temps i atenció, però és abastable i està ben delimitat.

En aquesta ocasió, ja ho veieu, m’ha tocat fer ‘taula’ (en l’argot periodístic la feina de coordinació interna i/o elaboració de materials d’altres). La feina del periodista és avui, i potser cada cop més, filtrar i endreçar l’imparable torrent d’informació que escupen metòdicament tota mena de dispositius ben quotidians.

PUBLICAT A SOSTENIBLE.CAT