Garcia Albiol… en tindrà prou amb el martirologi?

Un dels arguments contra el procés de canvi polític a Badalona que ara mateix s’està gestant a Badalona és que serà contraproduent i que pot afavorir el PP i el seu líder a Badalona, Xavier Garcia Albiol. “Ens veurem a les urnes”, diu falsament confiat el singular polític conservador, deixant entreveure que això el pot fer més fort, que ja li convé. Un pacte de perdedors, sostè; mentre interessadament passa de puntetes sobre el fet que el PSC, CiU i ICV-EUiA li treuen mitja dotzena de regidors i que des d’abans de la campanya les tres formacions havien deixat clar que en el cas que la ciutat ho necessités es podien posar d’acord per fer el que ara es plantegen fer. Més clar, l’aigua.

Així doncs, si la cosa va endavant, tindrem Garcia Albiol venent-se com a màrtir en 3, 2, 1… Aquest serà el relat, en efecte, atès que el domina a la perfecció (al capdavall ell ha excel·lit fent política de govern… a la defensiva, com si no hagués deixat la bancada de l’oposició), i també perquè en realitat no té cap altre sortida.

Se’n sortirà? Poca broma amb la intuïció política del llargarut –i sembla ser que per poc temps– alcalde. Avui en Toni Aira i l’Iu Forn apunten que no, que la moció de censura pot revitalitzar un Garcia Albiol, ara en hores baixes i que es troba bloquejat per la seva minoria al ple i assetjat per querelles i denúncies. Els dos analistes sostenen que és millor deixar que acabi de caure sol.

En cas contrari, argumenten, neix el Garcia Albiol màrtir, imbatible a les urnes. Certament, serà la seva resposta, però no està clar que li pugui sortir bé. O millor dit, no està clar que li sigui suficient. Discrepo, així, dels dos articulistes. Miro d’explicar-me.

El Garcia Albiol de 2011, el que guanya les eleccions; no és el Garcia Albiol de 2013, clarament més afeblit. Ni tampoc serà el de 2015, amb menys marge encara, especialment si es queda sense la plataforma política de l’alcaldia, que necessita com l’aire.

Actuar avui a favor d’un acord de ciutat implica que:

1. El líder del PP arribarà al 2015 sense poder servir-se de la vara d’alcalde i el seu plus de respectabilitat (entengui’s visibilitat). Això se suma a la pèrdua dels 3 arguments de ‘venda’ que tan bon resultat li van donar el 2011: a) no podrà aixecar la bandera de la immigració (ha disminuït la pressió sobre la ciutat i també ha baixat la percepció com a ‘problema’ top), b) no tindrà la frescor que l’empenyia quan adduïa la necessitat de canvi (després de dècades de govern socialista) i c) no es podrà cobrir amb la marca PP ni el seu potencial (fa dos anys, el partit de Rajoy es postul·lava com a partit anticrisi i deixava que tractaria Badalona com la joia de la seva corona, a la valenciana).

2. Sense vara, sense ‘mal exterior’, sense el benefici del dubte, sense germà gran, Garcia Albiol haurà d’abordar la campanya amb dues motxil·les massa pesades: una plena de promeses incomplertes i una gestió erràtica que ha buscat massa sovint enfrontament i conflicte (menystenint la necessitat de bastir-se una base electoral menys volàtil); i l’altra amb diverses denúncies amb un incert itinerari als tribunals d’ara fins el maig de 2015.

3. En efecte, doncs, només li quedarà el victimisme. En tindrà prou? Difícilment. Necessitarà, segur, un xute de la seva arma secreta Tele5/A3, clau per entendre una part gens menor del seu èxit. Tanmateix, està per veure si li compren el nou relat de ‘martirologi’, menys suculent que el de l’antipolític que parla clar. Podria desenterrar la destral de la ‘identitat’, que fins ara ha tingut escrupulosament a la reserva (han escoltat de Garcia Albiol alguna relliscada en el tema de la llengua?). És arriscat, crec, però podria ser una sortida… desesperada. L’obligaria a reforçar el seu caràcter extrem, que ja va posar al límit amb la immigració incorporant un nou ‘divisor’, i l’obligaria a desdibuixar-se amb C’s, en una frontera molt més perillosa que la que tenia amb PxC (al capdavall, un grup més marginal).

Vet aquí tres arguments (que caldrà veure si passen la prova del cotó de la realitat) per ajudar a fer veure que l’acord de ciutat entre PSC, CiU i ICV-EUiA no ha d’implicar (almenys automàticament) el reforç de l’actual alcalde, més aviat el contrari ja que el deixa sense una plataforma que necessita sí o sí per a consolidar una massa electoral excessivament conjuntural i poc central.

No podem donar per fet que la moció de censura porti a un enfortiment de Garcia Albiol el 2015. Per tant, això ens permet dedicar-nos a valorar si a la ciutat li convé o no el #canvibdn, per fer servir l’expressió que ha fet fortuna a Twitter.

Jo crec que sí, que ens convé. Hi ha projecte, massa crítica i l’acord de la majoria absoluta folgada dels representants polítics dins i fora.

Badalona necessita posar-se a la feina perquè si una ciutat no es pot permetre avui tenir un govern assetjat i bloquejat és la nostra. Però cal fer-ho bé i… diferent (veure aquest #storify), perquè en Garcia Albiol amb el victimisme no en fa prou, però amb el fracàs del nostre projecte alternatiu… sí. I de quina manera!

Ens hi va la ciutat. Per això ‘arrisquem’ tant.

PUBLICAT AL BLOG DE VILAWEB.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>