Després de negronis, garibaldis i camparis… arriba l’Spritz. No és estrany, la població italiana a la ciutat és, avui, una autèntica legió; una invasió subtil, però implacable. Els vicini de Barcelona han encomanat als indígenes les propietats d’aquest aperitiu alegre i elegant, consumit amb frucció al Vèneto i el Friül. Hi ha una conspiració de les begudes vermelles, que s’estén per Barcelona amb l’elegant poder de seducció que comparteixen els habitants de bona part dels països d’Itàlia. Excel·lents notícies. La seva Europa s’assembla a la nostra Europa.

L’Spritz és, pel meu gust, una beguda de vespre: conversa bé amb els rajos del sol de la tarda quan incendien les pedres de les ciutats amb molta història. Hi trobem prosecco (el cava també li va bé, sí), l’aperol (un licor d’herbes prudentment amargant) i un raig d’aigua de seltz (el nostre sifón). A Barcelona, al Xemei el fan deliciós, en un got pesant i amb un gel molt dur, quasi una joia. … I fins i tot hi ha locals especialitzats, com el Cin Cin.