La política ambiental del pròxim president dels Estats Units

Obama i McCain comparteixen que el canvi climàtic requerirà una política més decidida i valenta per part de la presidència del país més poderós del món.

El canvi climàtic no ha estat un dels protagonistes de l’actual campanya per a les eleccions a la presidència dels Estats Units. Barack Obama ha revolucionat moltes coses, en els últims temps, però ‘sa santedat’ sembla que encara ostenta algunes flaqueses… Les qüestions ambientals, però, han estat més que uns rígids convidats de pedra i, per sort, sembla que han pogut superar la marginalitat on semblaven confinats en l’agenda política. Els valors i, finalment, els efectes de la crisi han jugat les millors mans de la partida, és innegable. Però les idees sostenibilistes s’han infiltrat, imparables, en d’altres debats. En parlar d’innovació, d’economia mutada, d’independència energètica, de llocs de treball… s’ha parlat, també, del repte energètic… del canvi climàtic: l’aspecte que articula una part significativa de l’anomenat repte ambiental.

Hi ha diferències evidents entre John McCain, el candidat republicà; i Barack Obama, el candidat demòcrata. Sembla, tanmateix, que el ‘negacionisme’ ha desaparegut de l’agenda política estatudinenca, malgrat l’efecte Palin, convertida, finalment, en mera anècdota. Les energies alternatives han estat presentades en clau d’innovació, de lideratge… en clau de solució? Potser això és agosarat, d’acord, perquè Obama s’ha mostrat molt prudent, massa; i McCain ha parlat de nuclears com la inconsistent solució al repte. Però en tot cas, les energies renovables o alternatives (que no és exactament el mateix, bé que això donaria per un altre article) no s’han mostrat com cap somni boig, ni com a concessió a l’electorat més conscienciat.

El repte ambiental té, als Estats Units, uns matisos singulars. S’articula a partir d’uns conceptes que, enllà de l’oceà, tenen un pes importantíssim, però que tenen difícil traducció en clau europea: els nord-americans estan molt preocupats per la dependència energètica (els EUA és un país en guerra i en bona part és per aquest tema) i comencen a tenir clara la percepció que el somni americà ha de mutar una altra vegada si vol sobreviure. Són, els Estats Units d’Amèrica, un país que encara creu en la capacitat de reinventar-se!

Obama, en els seu publicitadíssim infocomercial de fa uns dies –l’anunci més car de la història!– ‘ven’ la inversió de les renovables com una economia que no es pot deslocalitzar! També parla d’eficiència i de responsabilitat, ben lluny de l’hedonisme de la reaganomics. Obama passa per davant dels polítics europeus que s’han escudat en la crisi per alentir les reformes ambientals. Pel candidat demòcrata aquestes reformes poden ser… ‘la solució’!

Obama i McCain comparteixen que el canvi climàtic requerirà una política més decidida i valenta per part de la presidència del país més poderós del món. Els dos candidats coincideixen que el canvi climàtic és causat per l’home i els dos es mostren a favor d’una legislació que limiti les emissions dels gasos que provoquen l’efecte d’hivernacle per a l’any 2050. Aquest acord és genèric, però no per això és menys important.

La política, però, és el que passa després de les grans declaracions. Com concretaran aquest compromís per les accions? El New York Times dedica un interessantíssim article, signat per Andrew C. Revkin, en el qual es repassa, amb la lupa a la mà, el que hi ha més enllà de les paraules boniques.

Obama prefereix un esquema que impliqui de forma més decidida les indústries, similar al que s’ha aplicat amb el mercat d’emissions a la UE; mentre que McCain deixa massa portes obertes… i ja és batejat per alguns com un abanderat dels anomenats ‘dirty greens’. Ja no neguen el canvi climàtic i estan a favor de l’energia eòlica i solar però també de les perforacions a Alaska o d’invertir en noves nuclears.

La llei que ha de permetre l’aplicació del mercat d’emissions ha de ser aprovada també pel poder legislatiu i això la situa més enllà de les bones intencions esgrimides per Obama, si és que Obama, és clar, és el pròxim president dels Estats Units.

El primer interrogant es resoldrà en uns pocs dies, l’altre trigarà una mica més.

PUBLICAT A SOSTENIBLE.CAT

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>