L’altre dia un amic em deia (em retreia): “ara ja no vas tan al cine, oi?” Jo li vaig respondre que… bé, potser no tan com voldria (o necessitaria) però que almenys continuava plantant-me davant la gran pantalla almenys un cop a la setmana. Com que ja no comentes les pel·lícules al blog, sostenia ell. El cas és que aquest blog va començar l’any 2006 a can blogger amb l’ànim de recopil·lar retalls, reflexions sobre pel·lícules (principalment), llibres, exposicions, obres de teatre, etc. Els blogs tenen vida, com bé saben tots els blocaires, i el meu, a banda de saltar de blogger a mesvilaweb.cat i de mesvilaweb.cat a Time Out, ha anat mutant amb el temps. Continua sent un calaix de sastre (els retalls!) però en els últims mesos ha primat una mena de crònica urbana molt personal, enfocada gràcies a una petita Canon Ixus, que procuro portar sempre a la butxaca, i en primeríssima persona. És cert. En el calaix m’adono que han quedat les notes esparses sobre desenes de pel·lícules… notes que encara reclamen la utilitat i que resisteixen a l’endreça de l’agost.

Aprofitaré aquests dies més tranquils per a dedicar 140 caràcters (ahà… un tuit) a cadascun d’aquests films i així provar de fixar el seu esquiu record en la meva llibreta virtual. El meu amic almenys les podrà recuperar de cara al mercat dels dvd.

Demà i divendres, a les pantalles dels seus ordinadors!