Reunió de territorials: nous calçats.

Una grip dura una setmana o dura set dies. Et sembla que pots triar –vegem la disjuntiva: una setmana, o set dies– però al capdavall és el mateix. És exactament el mateix. Vivim emmirallats en la pressa, en el titular llampant, la roda de premsa abrasiva… hi ha gana de notícies i els nostres dits se les empesquen com poden amb els teclats dels nostres artilugis tecnològics cada vegada més petits i lleugers a la cerca de la darrera novetat. I en canvi, una grip dura una setmana o dura set dies.

Aquest dissabte, Jordi Porta deixa la presidència d’Òmnium Cultural. En vuit anys, l’entitat ha passat dels 14.500 als 21.000 socis, ha rejovenit la base social i s’ha diversificat i arrelat més al territori. Tot això, l’entitat ho ha fet sense ‘antigripals’ ni pastilles màgiques, ben conscient que la transformació es cuina a foc lent, que la grip ‘cal passar-la’, i que o bé dura una setmana, o bé set dies.

Jordi Porta ha estat molt hàbil en administrar la velocitat. No sé si aquesta ha estat la seva gran contribució a l’entitat. Perquè el pas pausat ha resultat guanyador. Contra tot pronòstic? En realitat, no podia ser d’una altra manera, com bé saben les persones que construeixen projectes, i no titulars de diari.

Òmnium és avui referent clar i té una agenda pròpia i possible que té en la reivindicació d’un dret fonamental, el de l’autodeterminació, un pilar important. Però Òmnium subratlla també altres aspectes crucials pel futur del país: la irrenunciable cohesió social, l’excel·lència cultural, la normalització lingüística com a oportunitat… En un dels moments més convulsos socialment i políticament al nostre país destaca una ‘agenda pròpia’, una fórmula d’èxit que aplega gent molt diferent i que ha sabut defugir partisites i aventurers. Jordi Porta deixa un capital enorme, que segur que Muriel Casals, la nova presidenta, sabrà tirar endavant.

És bonic, de fet, que el relleu es produeixi, precisament, el dia que comença la primavera.

La Muriel no estarà sola. De fet, Jordi Porta, tampoc ha estat sol. El seu ha estat un lideratge perdurable perquè s’ha basat en la feina en equip. I, de fet, a mi m’agrada veure Òmnium així: treball en xarxa, connexió entre generacions, compromís amb un país millor, amb més bon humor, un pas valent vers una societat ben vertebrada. Vertebrada en la justícia social, en les oportunitats, en les coses noves, en les coses d’abans, en les coses que ja hi eren, i les coses que vindran. Vertebrada en les ganes de futur.