“Para siempre”

Estimar és acceptar la incertesa. És la lliçó més difícil, aquesta. Amb diferència. No hi són estranyes les reticències: aquesta imatge, per exemple, descriu rotundament la rebel·lió contra el destí perpretada amb orgull i desesperació pels joves amants de la ciutat. Primer de forma improvisada, després seguint un ritual ocult, una bona colla d’enamorats s’han anat apropant a la platja de la vila Olímpica per proclamar als quatre vents el que, en realitat, és impossible d’assegurar: que l’amor és per sempre. Un candau tancat en el cable metàlic de la valla del passeig i la clau llençada al mar. Per sempre. Per sempre? L’amor en forma de candau: malament.

3 thoughts on ““Para siempre”

  1. Al centre de Montevideo hi ha una font envoltada d’unes baranes plenetes plenetes de candaus com aquests.

    Seran uruguaians residents ací els qui ho han començat a la vila olímpica???

  2. Pingback: Twitted by oriolllado

  3. Veig que la moda ha arribat també a Barcelona.

    “Seran uruguaians residents ací els qui ho han començat a la vila olímpica???”

    No dic que no ho siguin, però el fenomen va començar a Itàlia:

    http://tinyurl.com/yc4gs8b

    Em pensava que el ritual no arribaria a Barcelona perquè no tenim riu, però deuen llençar la clau al mar.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *