Més en aquest enllaç.
I en aquest altre link, els llibres llegits en la primera part del 2020. I finalment, el rànquing dels que més m’han agradat aquest any atípic.
Més en aquest enllaç.
I en aquest altre link, els llibres llegits en la primera part del 2020. I finalment, el rànquing dels que més m’han agradat aquest any atípic.
FICCIÓ (novetats)
En aquest enllaç podeu saber més dels llibres que he llegit des del gener d’aquest any fins a finals d’agost.
1. La noche fenomenal – Javier Pérez Andújar (Anagrama)
2. Les formes del verb anar – Jenny Erpenbeck (Angle)
3. Fugir era el més bell que teníem – Marta Marín Domaine (Club Editor)
4. Canto jo i la muntanya balla – Irene Solà (Anagrama)
5. Claus i Lucas – Agata Kristof (Amsterdam)
6. L’estrangera – Sergei Dovlatov (Labreu)
7. Màquines com som – Ian McEwan (Anagrama)
8. Lamento lo ocurrido – Richard Ford (Anagrama)
9. Visc, i visc i visc – Maggie O’Farrell (L’altra)
10. Sis nits d’agost – Jordi Lara (1984)
Llista completa de #llegits aquest any aquí:
Llista a Twitter amb periodistes culturals, editorials i llibreries.
Enllaços amb recomanacions Sant Jordi 2019.
1️⃣ Los Asquerosos – Santiago Lorenzo a Blackie Books. Desembre-gener. Les primeres pàgines són un tobogan fantàstic on et sembla que llegeixes una llengua nova. No pots deixar de llegir ni de riure, malgrat que el llibre es va desinflant un pelet, per reiteratiu i, al final, per pecar de previsible; és una novel·la molt i molt recomanable, una mena de robinson al cor de la España Vacía.
2️⃣ Canteu, esperits, canteu – Jeremyn Ward a Edicions del Periscopi. Gener. Una road movie polsosa, duríssima… a la perifèria del sistema, on els fantasmes de tantes marginacions es solapen en aquest mirall deformat (i així més real) del somni americà.
3️⃣ La dansa del rellotge – Anne Tyler a Edicions 62. Gener-febrer. Història humana en un fresc temporal en que es reivindica la sororitat comprensible Continue reading
Potser ha estat la calor, la toxicitat de TW o que els nens ja comencen a jugar més sols… però aquestes vacances he fet una bona esbandida de llibres. Per si algú li interessa i li pot servir… són aquests:
Tot i q ben pensat… sí q puc dir-vos, així a mode de síntesi, que són set llibres bonics, assequibles, molt ben editats i no gaire llargs. Històries aparentment petites: poca èpica, molta veritat. O moltes veritats, millor dit.
Ah, divendres comença La Setmana del Llibre en Català… excusa perfecta per reposar existències!
Ser dona, els fills que no arriben
“Però, fins i tot quan es fa miques als teus peus, no vol dir que ja no sigui amor.” (Pàgina 32)
“Però la seva abraçada no era càlida. I le seves paraules se’m van enfonsar a l’estómac, fredes i dures, on hauria d’aver dut un fill”. (Pàgina 60)
Llegir a un nadó
“Es passava els vespres cantussejant-li cançons inventades a l’Olamide i llegint.li articles de diari en veu alta. Abans dels tres mesos, la meva filla sabia amb tots els ets i uts el que feien el comitè de revisió de la constitució i l’assemblea constituent. Era preciós veure com el meu marit li explicava coses que no podia entendre. Era tan perfecte, tan surrealista, que en Continue reading