Un motí al vagó de metro

melville_benitocereno_RGB“… diguem només que, en aigües del Pacífic Sud, un capità nordamericà que visita un vaixell espanyol carregat d’esclaus negres se sent angoixat per una atmosfera de misteri que s’aclarirà sobtadament enmig d’un esclat de violència. Certament, hi ha un clàssic ‘final feliç’, però el capità del vaixell espanyol no retrobarà el domini del seu esperit, després del malson que ha anat contagiant també, a poc a poc, el lector”. Aquest breu resum és obra de José María Valverde i fa de pòrtic a l’edició que l’editorial Empúries va fer dins la seva col·lecció l’Odissea l’any 1988, de Benito Cereno, de Herman Melvile. El llibre està escrit l’any 1856, però ens continua interpel·lant amb paraules incòmodes. El llibre és més que una història teixida amb suspens i habilitat (que també). Benito Cereno és, avui, tan temps després, una reflexió punyent sobre la injustícia, plantejada des d’una perspectiva provocadorament actual. Vet aquí la història d’un motí legítimat per raons poderoses, perdudes en una lluita plantejada amb una violència encegadora i brutal. Negres contra blancs; el Senegal expoliat contra el gran imperi moribund; una bomba suïcida contra una embaixada nordamericana, el xoc de civilitzacions. Triple salt mortal: del segle XIX al XXI. Melvile mostra la seva genialitat escollint un punt de vista sorprenent. Benito Cereno és el nom del capità espanyol segrestat i és, d’alguna manera, el protagonista del llibre (almenys això és el que vol que creiem l’autor). Benito Cereno som nosaltres, de fet. Tanmateix, el personatge principal és un altre: és Babo, pirata o heroi?, el capitost del motí. La seva mirada dolguda viatja al llarg dels anys, del Santo Domingo descrit al llibre al vagó d’un metro de la línia groga, on els ulls d’aquell noi subsaharià ens cremen encara d’una manera que no aconseguim comprendre. Melvile no vol convèncer-nos de res. Ens fa reconèixer en el tumult del motí la perplexitat que, 153 anys després, encara no hem sabut abordar. És el desafiament del temps que ens ha tocat viure. Visca la (gran) literatura!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *