Recupero aquest apunt del juliol de l’any passat, avui que corre per internet la consigna (el meme) de capturar ‘estones de cel’, com en la cançó de Lluís Gavaldà i companyia. Podeu donar un cop d’ull al corrent principal de #fotoscel a Twitter (a proposta de Trina Milan) o donar un cop d’ull al grup de flickr creat per l’ocasió per en Miquel Pellicer.

“Cal tocar de peus a terra. Però mirar enlaire, també està bé. És recomanable. Dirigim els ulls amunt per trobar la frontera difusa entre pedra i cel, entre allò que és concret i el que és intangible. La ciutat és el carrer per on transitem, però també el camí impossible que ens tracen els quatre fils elèctrics divergents de la foto, metàfora –un pèl pessimista–, d’una quotidianitat apressada, que va massa a la seva. Sort que l’estiu ja és aquí, la veritat.” [Publicat el 8 de juliol al blog de mesvilaweb.cat]