L’any 2009 acaba amb una lluna plena de propina: no és un regal, és un bon pressagi per l’any 10, el que comença. Els americans, d’aquesta rara lluna en diuen Blue Moon i l’han convertida en paisatge musical, gràcies a l’eterna balada de Rodgers i Hart. I així és com, regularment, bé que no prou sovint, cada 3 o 4 anys, la natura suspira per Elvis Presley i la seu prec desesperat. Tots, d’alguna manera, compartim les paraules del rei del rock a les portes del nou any: demanant amb modèstia una mica de sort, sols davant l’astre lunar.