“Y llegaba la polícia con sus maneras rústicas”

“Yo tenía un puesto de bisutería en el centro,
y también vendía a veces posters en el metro,
Chaplin, Jesucristo, Marilyn y el Che Guevara,
Buster Keaton, el Papa y un payasito que lloraba.

Soy hermana de los perros y de toda la canalla,
desayuno en la Latina con un trago de cazalla.
Por las noches me reunía con conjuntos musicales
y cantando en compañía huían todos mis males.
Los vecinos protestaban y con muy malos modales
nos vaciaban encima sus repletos orinales
y llegaba la policía y con sus maneras rústicas,
demostraba que la música no es para todos los mortales.”

POSTALS DE MADRID 3 Impressiona la frescor que mantenen els primers discos de Vainica Doble i que entre els setantes i els vuitantes el duo madrileny feia arribar juganerament a les botigues de discos (quan les botigues de discos conjuraven tantes esperances). Hi ha propostes musicals que, en realitat, són com un missatge tancat dins una ampolla; notes i paraules que també prenen sentit en mans d’altres, com una descoberta que et fa veure el món d’una altra manera; no és atzar, no. És una mena de justícia poètica que, per sort, no acabarem d’entendre mai del tot, i que trobem en les melodies singulars dels cantants que no són intercanviables. Ningú va fer gaire cas al duo madrileny, Vainica Doble, autèntiques madrines de l’indie espanyol. Tan se val. Avui les seves històries petites, el seu naïf ple d’intel·ligència, inspiren les veus de tanta gent que m’agrada: la Buena Vida, Nosotrash, Astrud, la Casa Azul… Apuntades en aquest post hi ha les primeres línies de la seva ‘Crónica madrileña’, inclosa dins ‘El Tigre de Guadarrama’ (1981). La música que val la pena navega cargolada com si fos el mapa d’un tresor dins d’una ampolla que en qualsevol moment pot arribar a la teva platja.

One thought on ““Y llegaba la polícia con sus maneras rústicas”

  1. Pingback: Postals de Madrid (revisted) | oriolllado.cat

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *