Està present a la majoria de multisales i ha estat una opció que semblava assenyada per aquesta setmana tan remullada lluny dels bons cines de Barcelona. Però La lista, la pel·lícula protatonitzada per Hugh Jackman i Ewan McGreggor i dirigida per Marcel Langenegger, té molts problemes. El principal és que posats a ser una pel·lícula dolenta, que ho és, no n’és prou. Es queda a un centímetre de la paròdia i la sèrie B, cosa que l’hagués convertit en un producte disfrutable, ideal per passar l’estona. Però no creua creua la línea. I això vol dir que ens l’hem de prendre seriosament, i la cosa no aguanta per enlloc. Els diàlegs són previsibles i els embolicats girs del guió d’una ingenuïtat manifesta; els actors, a més, es mostren sense gota d’ironia, i el director sembla com si, realment, es cregués que ens està explicant una història interessant… I és llàstima perquè el disseny de producció, la fotografia i la música; absolutament passades de moda, molt vuitantes, una mica com el Ridley Scott dels pitjors moments; oferien un bon material de partida. La pel·lícula, finalment, és tan prescindible com repetit i suat és el lema que l’acompanya en el pòster: “en su mundo nadie es lo que parece ser”. Malauradament, aquesta pel·lícula és… allò que sembla ser.