Les lliçons de tres (bones) notícies

Tres titulars de fa uns pocs dies a la comarca. El primer: la Constel·lació del Gorg, a Badalona, serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del Barcelonès Nord, prefigurant un nou model de tinença en clau cooperativa cada vegada més habitual en altres zones del país, però que en aquesta part de l’àrea metropolitana encara no tenia un referent. El segon: el programa ACOL –acrònim d’acollida–, impulsat pel Govern, permet a les entitats socials contractar persones migrades que es troben enmig dels ‘kafkians’ processos de regularització. El Círcol i Càritas s’hi han acollit i ja han fet el primer i positiu balanç. El tercer: el festival itinerant d’arts contemporànies en català, el Límbic, es farà el maig d’aquest any a Santa Coloma de Gramenet, promogut per Òmnium Cultural situant el Baix Besòs en el mapa cultural del país.

Tres bones notícies que conviden a unes quantes reflexions, més enllà de la justificada satisfacció que, per elles mateixes, ens aporten: (continua llegint)

Continue reading

Nou focus per parlar d’ocupacions

Parlavem de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). No és un canvi de focus menor o innocent. Els darrers mesos hem viscut una mena de competició política a veure qui demanava més canvis legislatius o es dotava de més eines per fer front a l’emergència habitacional, però amb un estudiat (i descoratjador) canvi de subjecte a objecte. S’han promogut textos legislatius i diferents ajuntaments han posat en marxa unitats de resposta i fins i tot han definit regidories específiques. L’objectiu, però, no ha estat –ni és– el d’abordar el drama humà vinculat amb la dificultat d’un nombre cada vegada més gran dels nostres veïns i veïnes a un habitatge en condicions, sinó el de simplificar aquest repte colossal en una crua qüestió de seguretat al voltant de la gestió i conservació d’unes propietats. L’habitatge vist com una mercaderia, un capital, no pas com un dret. Doncs sí: vam començar parlant de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). 

Però no només això. Veiem cada vegada més com passem de puntetes per les raons estructurals que expliquen la crisi habitacional (la falta d’un parc de vivenda social, el col·lapse dels serveis socials, l’encariment de l’habitatge i els lloguers, les dificultats de regularització a que sotmetem una part de la ciutadania, la precarietat laboral que afecta en especial dones i joves…), mentre s’imposa un frívol seguidisme de les estratègies incendiàries de l’extrema dreta i els interessos empresarials de fons d’inversió i fabricants d’alarmes i que, a còpia, de tik tok han acabat arrossegant un ampli espectre polític. (continua)

Continue reading

Propostes ‘des de baix’ (municipals’23)

És alleujador comprovar com les propostes de les entitats civils per les eleccions municipals 2023 estan lluny de la subhasta dels partits d”a veure qui promet més’ i se centren, principalment, en exigir polítiques públiques de qualitat, planificades, ben dotades i sostingudes en el temps.

A continuació el recull que he anat fent amb aquestes propostes més enllà de l’efímera realitat de la campanya:

Habitatge i pobresa energètica

  • En clau habitatge, les nou mesures del Sindicat de Llogateres. D’altra banda, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona va elaborar aquest document amb el títol ‘Com garantir l’habitatge a Barcelona? Propostes per garantir el dret a una llar des del municipi’.
  • Sense deixar l’habitatge, la Fundació Arrels ha centrat molts titulars amb la seva campanya #ningúsensedrets.
  • El de l’habitatge ha estat un dels grans temes de campanya i ha propiciat un debat prou interessant. Aquest convocat per la Xarxa d’Economia Social, l’Observatori DESC i altres entitats i del qual Crític va fer-ne un bon resum.
  • L’Aliança contra la pobresa energètica ha treballat un document amb propostes sobre un dels grans temes ‘tapats’ en l’agenda municipal. En relació al mateix tema, la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) té una proposta municipalista. És aquesta.
Continue reading

Els reptes de l’habitatge a Badalona Sud

“La nostra activitat no ens permet parar a reflexionar, sempre anem d’una emergència cap a una altra. Tot aquest treball que s’ha fet ens permetrà, a partir d’aquí, veure i contrastar coses.” Aquestes paraules de Carles Sagués de Sant Roc som Badalona serveixen per contextualitzar l’informe sobre habitatge a Badalona que, amb una mirada molt centrada a la zona sud de la ciutat, intenta donar elements de diagnosi i apuntar propostes de futur en clau vivenda. Un document, encarregat i promogut dins el grup d’habitatge de la Comunalitat Badalona Sud, en què he pogut treballar, i que vol ser un punt de partida que sumi per què Badalona tingui les polítiques públiques en relació a l’habitatge que mereix… i que necessita!

Continue reading

Habitatge, la millor inversió (pública)


[Article públicat al diari Línia]

En els darrers anys hem anat veient com els temes d’habitatge anaven migrant de les pàgines d’economia dels rotatius a les de societat i, fins i tot, a les de política (atesa la urgent i enrevessada agenda legislativa i deliberativa que el tema ha generat al Parlament o al Congrés). De veure l’habitatge com un factor de transacció (un mer bé econòmic, vaja) hem anat passant a una mirada més real; l’habitatge com a vector en el qual es concentren moltes de les grans problemàtiques que avui afecten els nostres veïns. Quan parlem d’habitatge parlem també de fracàs escolar, de salut mental i física, de seguretat i, fins i tot, de crisi climàtica. Parlem, en definitiva, d’oportunitats i de com construïm una societat més justa i segura. És, el de l’habitatge, un factor estructurant. No és només una comodity, una mera inversió.

L’emergència habitacional d’ara no és un fenomen nou o sorprenent, sinó que, ben al contrari, és la conseqüència de moltes decisions i omissions acordades fa temps. Val la pena preguntar-se per l’impacte de les decisions (i omissions) que estem assumint avui. L’estem encertant? O un mal diagnòstic i una dèbil planificació estratègica –potser disfressada rere bones intencions– ens estan tornant a lligar les mans de cara al futur? Preguntar-se les coses no hauria de ser mai una pèrdua de temps. Ens hi juguem massa.

En tot cas, és una bona notícia la sensibilització (i mobilització) ciutadana i l’expertesa i sofisticada gestió de dades disponibles. En un horitzó de prudent esperança tenim Continue reading

Enllaços penjats en un suro virtual

Al meu ‘pinboard’ (que es podria traduir per ‘suro’) vaig penjant diferents notícies sobre temes diversos que em semblen rellevants o interessants (que les pengi no vol dir que les comparteixi, senzillament que per una raó o altra en el seu contingut trobo algun punt d’interés). Des de l’època de l’enyorat ‘delicious’ m’agrada compartir continguts i sumar en una xarxa que també és plaça d’intercanvi (no només de retret i insult). Espero que aquest menú us desperti la gana de saber més.

+ En relació l’habitatge.
+ En relació a l’urbanisme o a la manera com ens organitzem.
+ En relació a la cultura, a les xarxes o a la política catalana

… i aquests dies, un link per descobrir algunes de les lectures que ens esperen a la tardor que comença i un altre també ben actual al voltant de la reforma de l’aeroport.

De quan el risc funciona: el cas de Can Mercader

Fa uns dies, vam estar passejant amb l’arquitecta i urbanista Maria Sisternas per Can Mercader, #Badalona. Ella avui diumenge ha fet aquest article tan bonic i interpel·lador al Diari ARA; d’una arquitectura que fa ciutat, fins i tot quan en trenca les línies previsibles. D’aquest ‘sub’barri a Casagemes, popularment se’n diu també els pisos de la Caixa, obra de Francesc Joan Barba Corsini, Margarita Brender Rubira y Joan Antoni Padrós Galera i construïts entre els anys 1964-1975, aquí en podeu ampliar la informació sobre detalls constructius i altres. En aquest altre enllaç hi ha “Can Mercader, principis del moviment modern i la interbau aplicats a Badalona”, de Miquel Feliu (treball de final de màster per l’ETSA La Salle). Continue reading

Carrers reconquerits i baròmetres interessats a Badalona

[RESUM DE LA SETMANA DEL 30 DE NOVEMBRE AL 6 DE DESEMBRE] Aquesta foto ho diu tot: la reconquesta del carrer de Francesc Layret, a Badalona, després de la marxa enrera de fa unes setmanes del PP que va tornar a permetre-hi la circulació el cap de setmana. Bones notícies, per tant, però cal ser exigints i impulsar la veritable pacificació. En aquest enllaç podeu ampliar posicionaments personals.

Abans d’entrar en matèria, em permeto recordar-vos dos apunts més publicats al blog aquests dies. Aquesta vídeo-ressenya del nou llibre del Raül Romeva; i aquest altre que recupera un article meu de 19 anys enrera, que lliga amb una reflexió molt actual al voltant de com han de ser els habitatges des de la perspectiva de l’interés públic.

Políticament, aquests set dies ha estat rellevant la presentació de l’enquesta sociopolítica (el baròmetre) que l’Ajuntament encarrega anualment des de fa uns anys. La majoria dels veïns de Badalona (50,8%) consideren que la ciutat millorarà en els propers Continue reading

Sense parets: el cas Soldevila

A continuació un article publicat el novembre de 2001, fa 19 anys! a la secció que vaig tenir durant alguns anys a El Punt amb el nom de ‘La Crònica Urbana’. Gairebé dues dècades després, trobo que fa bona parella amb aquesta peça de la Maria Sisternas a l’ARA: tan ella com jo, amb tots aquests anys de diferència (i mira que han canviat coses!) citavem l’arquitecte de Badalona Alfons Soldevila com a exemple d’audàcia, “una de les grans aptituds de la bona arquitectura” i de compromís social. Aquí va l’article com va sortir publicat aleshores al diari:

Sense parets (25/11/2001)

La nostra política d’habitatge és covarda i poc imaginativa. Ho apuntava així en una crònica anterior: podem i hem d’assajar solucions menys rígides, més ambicioses, respecte el nostre injust i per això ben sovint cruel parc immobiliari. Un parc que creix més enllà de la ciutat seguint un model gens sostenible i que no satisfà gairebé ningú, excepte els que se’n omplen les butxaques.

La política pública d’habitatge tampoc no s’allunya gaire d’aquest model expansiu i unidireccional. Fa uns pocs anys, el nostre prestigiós i oblidat arquitecte Alfons Soldevila va quedar fora del projecte per fer habitatge social a Montigalà perquè el projecte que presentava era massa agosarat. Però Soldevila no defensava cap idea quixotesca, només intentava respondre una pregunta: totes les cases han de ser iguals? una casa és alguna cosa més que un lloc on dormir o menjar, és també a la ciutat dins la ciutat, el país dins el país. El paisatge que contemplem finestra enllà conforma, segurament, la visió més íntima del que és per nosaltres el lloc on vivim. Una casa, a més, mai no és una illa, sinó que forma part del continu de la ciutat ens recorda que no estem sols.

Com retratava minuciós i irònic Tati, o Hitchcock, més malpensat i murri, en una casa descobrim un petit cosmos entranyable o inquietant, en tot cas sempre ple de vida. I això tant si l’observem en la seva estructuració vertical –l’edifici, la piseria, el bloc–, com si Continue reading

Can Llamas: assegurar el màxim interès públic en una operació estratègica

La notícia saltava fa uns dies en l’entrevista mensual de l’alcalde del PP al programa Badalona Matí de Ràdio Ciutat: l’operació de Can Llamas tornava a l’agenda urbanística a la ciutat, reconvertida d’operació comercial per fer un Corte Inglés en l’enèsima promoció immobiliària a l’ús. Una notícia massa important per ser comunicada així, a mitges i amb interessada opacitat… A dia d’avui, i ja ha passat més d’una setmana, cap partit de l’oposició en té més informació i damunt la taula no hi ha més concrecions. Un titular més que busca amagar com sempre la inacció del govern del PP a la ciutat.

El cas és que la parcel·la que ocupava l’antiga Can Llamas, al barri de Coll i Pujol és per la seva dimensió i centralitat una de les que té major poder transformador de Badalona. No pot ser, per tant, una operació immobiliària més sinó que ha de ser una aposta estratègica de municipi, en que l’Ajuntament ha d’anar més enllà del ‘això és privat’ i implicar-se en la seva concreció final.

A Can Llamas tenim un espai únic i estratègic, amb un potencial que seria imperdonable malbaratar. El desbloqueig d’aquesta operació haurà de passar, obligadament, pel ple municipal i caldran almenys 14 regidors darrera qualsevol canvi que es vulgui fer en el planejament actual. Aquest és un debat polític i Continue reading