Un arxiu viu sobre habitatge

Fa anys que faig servir eines digitals per ordenar i compartir continguts. Primer va ser l’enyorat Delicious, després el tot just traspassat Pocket… i avui és Pinboard, una eina senzilla però molt potent que m’acompanya en la meva feina i interès en temes urbans.

Allà hi vaig guardant regularment notícies, articles i recursos sobre habitatge: un dels grans debats del nostre temps, amb implicacions socials, urbanístiques i polítiques profundes. Cada setmana, habitualment els dilluns, en faig difusió a les meves xarxes, però en realitat l’enllaç el vaig actualitzant gairebé cada dia.

El valor afegit?

  • És un recull setmanal que permet seguir l’actualitat i que gràcies a una feina prèvia de curació assegura la qualitat dels continguts recollits.
  • És una memòria digital que no depèn de modes o algoritmes (més enllà de la meva mirada crítica).
  • Una eina oberta i consultable que busca ser útil més enllà de l’ús personal.

Podeu donar-hi un cop d’ull aquí: pinboard.in/u:oriolllado/t:habitatge

Sant Roc, acabar la feina

[ Article publicat al diari Línia el 4 de juny ]

Sant Roc és un dels barris de Badalona més coneguts fora del terme municipal. Amb la Mina, Sant Cosme o Can Anglada forma part del club de l’estigma urbà a Catalunya. Són, certament, barris d’altíssima complexitat, que és la freda manera de dir que la gent que hi viu ho passa malament per arribar a final de mes; llocs on s’arrosseguen problemes de salut, atur o fracàs escolar, arrelats de fa anys. 

Però en els seus carrers i places trobem també exemples de resistència (i resiliència) comunitària, i casos d’èxit, malgrat tot. La història d’aquest article és una història d’èxit, o més ben expressat. Una història d’èxit… a mig fer. 

Construït a correcuita entre els seixanta i els setanta per reallotjar veïns del barraquisme metropolità i de la construcció de la C31, que el parteix en dos, (continua)

Continue reading

Barraquisme ‘invisible’, encara

No és fàcil de veure, ni en la realitat urbana ni, malauradament, en l’agenda política a #Badalona. I tanmateix, la realitat d’un determinat model d’infrahabitatge persisteix indiferent a la pobladíssima Serra d’en Mena. D’això en parla aquest article meu al Línia, que comença amb aquesta cita de Julià de Jòdar, extreta de l’Atzar i les ombres (Comanegra, 2023): “… Sobre el tortuós i delirant infernacle del soterrani, un seguit de racons foscos i humits concebut per un usurer i traçat per un embriac…”

Continue reading

Les lliçons de tres (bones) notícies

Tres titulars de fa uns pocs dies a la comarca. El primer: la Constel·lació del Gorg, a Badalona, serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del Barcelonès Nord, prefigurant un nou model de tinença en clau cooperativa cada vegada més habitual en altres zones del país, però que en aquesta part de l’àrea metropolitana encara no tenia un referent. El segon: el programa ACOL –acrònim d’acollida–, impulsat pel Govern, permet a les entitats socials contractar persones migrades que es troben enmig dels ‘kafkians’ processos de regularització. El Círcol i Càritas s’hi han acollit i ja han fet el primer i positiu balanç. El tercer: el festival itinerant d’arts contemporànies en català, el Límbic, es farà el maig d’aquest any a Santa Coloma de Gramenet, promogut per Òmnium Cultural situant el Baix Besòs en el mapa cultural del país.

Tres bones notícies que conviden a unes quantes reflexions, més enllà de la justificada satisfacció que, per elles mateixes, ens aporten: (continua llegint)

Continue reading

Nou focus per parlar d’ocupacions

Parlavem de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). No és un canvi de focus menor o innocent. Els darrers mesos hem viscut una mena de competició política a veure qui demanava més canvis legislatius o es dotava de més eines per fer front a l’emergència habitacional, però amb un estudiat (i descoratjador) canvi de subjecte a objecte. S’han promogut textos legislatius i diferents ajuntaments han posat en marxa unitats de resposta i fins i tot han definit regidories específiques. L’objectiu, però, no ha estat –ni és– el d’abordar el drama humà vinculat amb la dificultat d’un nombre cada vegada més gran dels nostres veïns i veïnes a un habitatge en condicions, sinó el de simplificar aquest repte colossal en una crua qüestió de seguretat al voltant de la gestió i conservació d’unes propietats. L’habitatge vist com una mercaderia, un capital, no pas com un dret. Doncs sí: vam començar parlant de persones (desnonaments), i ara tot és parlar de propietats (ocupacions). 

Però no només això. Veiem cada vegada més com passem de puntetes per les raons estructurals que expliquen la crisi habitacional (la falta d’un parc de vivenda social, el col·lapse dels serveis socials, l’encariment de l’habitatge i els lloguers, les dificultats de regularització a que sotmetem una part de la ciutadania, la precarietat laboral que afecta en especial dones i joves…), mentre s’imposa un frívol seguidisme de les estratègies incendiàries de l’extrema dreta i els interessos empresarials de fons d’inversió i fabricants d’alarmes i que, a còpia, de tik tok han acabat arrossegant un ampli espectre polític. (continua)

Continue reading

Propostes ‘des de baix’ (municipals’23)

És alleujador comprovar com les propostes de les entitats civils per les eleccions municipals 2023 estan lluny de la subhasta dels partits d”a veure qui promet més’ i se centren, principalment, en exigir polítiques públiques de qualitat, planificades, ben dotades i sostingudes en el temps.

A continuació el recull que he anat fent amb aquestes propostes més enllà de l’efímera realitat de la campanya:

Habitatge i pobresa energètica

  • En clau habitatge, les nou mesures del Sindicat de Llogateres. D’altra banda, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona va elaborar aquest document amb el títol ‘Com garantir l’habitatge a Barcelona? Propostes per garantir el dret a una llar des del municipi’.
  • Sense deixar l’habitatge, la Fundació Arrels ha centrat molts titulars amb la seva campanya #ningúsensedrets.
  • El de l’habitatge ha estat un dels grans temes de campanya i ha propiciat un debat prou interessant. Aquest convocat per la Xarxa d’Economia Social, l’Observatori DESC i altres entitats i del qual Crític va fer-ne un bon resum.
  • L’Aliança contra la pobresa energètica ha treballat un document amb propostes sobre un dels grans temes ‘tapats’ en l’agenda municipal. En relació al mateix tema, la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) té una proposta municipalista. És aquesta.
Continue reading

Els reptes de l’habitatge a Badalona Sud

“La nostra activitat no ens permet parar a reflexionar, sempre anem d’una emergència cap a una altra. Tot aquest treball que s’ha fet ens permetrà, a partir d’aquí, veure i contrastar coses.” Aquestes paraules de Carles Sagués de Sant Roc som Badalona serveixen per contextualitzar l’informe sobre habitatge a Badalona que, amb una mirada molt centrada a la zona sud de la ciutat, intenta donar elements de diagnosi i apuntar propostes de futur en clau vivenda. Un document, encarregat i promogut dins el grup d’habitatge de la Comunalitat Badalona Sud, en què he pogut treballar, i que vol ser un punt de partida que sumi per què Badalona tingui les polítiques públiques en relació a l’habitatge que mereix… i que necessita!

Continue reading

Habitatge, la millor inversió (pública)


[Article públicat al diari Línia]

En els darrers anys hem anat veient com els temes d’habitatge anaven migrant de les pàgines d’economia dels rotatius a les de societat i, fins i tot, a les de política (atesa la urgent i enrevessada agenda legislativa i deliberativa que el tema ha generat al Parlament o al Congrés). De veure l’habitatge com un factor de transacció (un mer bé econòmic, vaja) hem anat passant a una mirada més real; l’habitatge com a vector en el qual es concentren moltes de les grans problemàtiques que avui afecten els nostres veïns. Quan parlem d’habitatge parlem també de fracàs escolar, de salut mental i física, de seguretat i, fins i tot, de crisi climàtica. Parlem, en definitiva, d’oportunitats i de com construïm una societat més justa i segura. És, el de l’habitatge, un factor estructurant. No és només una comodity, una mera inversió.

L’emergència habitacional d’ara no és un fenomen nou o sorprenent, sinó que, ben al contrari, és la conseqüència de moltes decisions i omissions acordades fa temps. Val la pena preguntar-se per l’impacte de les decisions (i omissions) que estem assumint avui. L’estem encertant? O un mal diagnòstic i una dèbil planificació estratègica –potser disfressada rere bones intencions– ens estan tornant a lligar les mans de cara al futur? Preguntar-se les coses no hauria de ser mai una pèrdua de temps. Ens hi juguem massa.

En tot cas, és una bona notícia la sensibilització (i mobilització) ciutadana i l’expertesa i sofisticada gestió de dades disponibles. En un horitzó de prudent esperança tenim Continue reading

Enllaços penjats en un suro virtual

Al meu ‘pinboard’ (que es podria traduir per ‘suro’) vaig penjant diferents notícies sobre temes diversos que em semblen rellevants o interessants (que les pengi no vol dir que les comparteixi, senzillament que per una raó o altra en el seu contingut trobo algun punt d’interés). Des de l’època de l’enyorat ‘delicious’ m’agrada compartir continguts i sumar en una xarxa que també és plaça d’intercanvi (no només de retret i insult). Espero que aquest menú us desperti la gana de saber més.

+ En relació l’habitatge.
+ En relació a l’urbanisme o a la manera com ens organitzem.
+ En relació a la cultura, a les xarxes o a la política catalana

… i aquests dies, un link per descobrir algunes de les lectures que ens esperen a la tardor que comença i un altre també ben actual al voltant de la reforma de l’aeroport.

De quan el risc funciona: el cas de Can Mercader

Fa uns dies, vam estar passejant amb l’arquitecta i urbanista Maria Sisternas per Can Mercader, #Badalona. Ella avui diumenge ha fet aquest article tan bonic i interpel·lador al Diari ARA; d’una arquitectura que fa ciutat, fins i tot quan en trenca les línies previsibles. D’aquest ‘sub’barri a Casagemes, popularment se’n diu també els pisos de la Caixa, obra de Francesc Joan Barba Corsini, Margarita Brender Rubira y Joan Antoni Padrós Galera i construïts entre els anys 1964-1975, aquí en podeu ampliar la informació sobre detalls constructius i altres. En aquest altre enllaç hi ha “Can Mercader, principis del moviment modern i la interbau aplicats a Badalona”, de Miquel Feliu (treball de final de màster per l’ETSA La Salle). Continue reading