Tag Archives: llibres

Llibreries que són palaus

Posted on by
Reply

📰 Article publicat al Línia, també accessible, aquí.

Deu dels dotze barris amb una renda més baixa de Barcelona no tenen cap llibreria. Són dades elaborades a partir del directori de llibreries de l’Ajuntament de Barcelona i que ha treballat l’Agència Catalana de Notícies en una informació d’alt valor, de la qual se n’ha fet ressò també el Línia. Les zones més riques de la capital del país concentren el 61% d’aquests establiments, tot i que només hi viu el 33% de la població de la ciutat.

Les dades fan referència a la ciutat de Barcelona i en sí mateixes ja són prou preocupants, però, amb tota probabilitat, encara ho serien més si les plantegessim a nivell metropolità, en què el ‘factor perifèria’ s’agreuja amb desigualtats amplificades. A la falta de llibreries en bona part dels barris metropolitans s’hi suma un mapa encara incomplet en el desplegament de biblioteques (el cas de Badalona és flagrant) i de progressiva precarització dels equipaments veïnals i cívics que van construir-se els primers anys de la democràcia recuperada als municipis, i que avui han anat envellint sense un manteniment adequat ni un projecte de dinamització prou actualitzat.

¿On és avui aquella gran inversió cívica (i econòmica!) de principis dels vuitanta i principis dels 90 mitjançant la qual els ajuntaments van reinventar les ciutats sorgides del franquisme amb la posada en marxa d’equipaments culturals també en clau de barri? Moltes ciutats metropolitanes viuen encara d’aquell impuls. Aquell esforç d’establir nodes de Continue reading →

Els meus #llegits del 2021 (per si a algú vol agafar idees)

Posted on by
Reply
(c) New York Times

(c) New York Times

… un llistat que funciona també una mica com una mena de rànquing.

1. Apeirògon – Column McCann (L’altra Editorial)
2. Per què ser feliç quan podries ser normal – Jeanette Winterson (Periscopi)
3. Primavera – Ali Smith (Raig Verd)
4. Terres mortes – Núria Bendicho (Anagrama)
5. Una família – Toni Sala (L’altra editorial)
6. Llum de febrer – Elisabeth Strout (1984)
7. Al final siempre ganan los monstruos – Juarma (Blackie Books)
8. El vincle més fort – Kent Haruf (Periscopi)
9. Els amants de Coney Island – Billy O’Callaghan (L’altra Editorial)
10. Hamnet – Maggie O’Farrell (L’altra Editorial)
11. Torno a casa – Joan Carreras (Proa)
12. Estiu – Ali Smith (Raig Verd)
13. Hivern – Ali Smith (Raig Verd)
14. El llibre blau de Nebo – Manon Steffan Ros (Periscopi)
15. Una sala plena de cors trencats – Anne Tyler (Proa)
16. La mar rodona – Sebastià Perelló (Club Editor)
17. Junil a les terres dels bàrbars – Joan-Lluís Lluís (Club Editor)
18. El senyor Palomar a Barcelona – Tina Vallès (Anagrama)
19. La meitat evanescent – Brit Bennett (Periscopi)
20. Nosaltres, després – Sílvia Soler (Univers)
21. Jenisjoplin – Uxue Alberdi (Consonni)
22. Jo, que no he conegut mai els homes – Jacqueline Harpman (Periscopi)
23. Amor i no – Alba Dalmau (Angle Editorial)
24. Ignot – Manuel Baixaulí (Periscopi)
25. El silenci – Don DeLillo (Edicions 62)
26. L’estranya desaparició d’Esme Lennox – Maggie O’Farrell (L’altra Editorial)
27. El cel per sobre del nostre – Nathacha Appanah (Angle Editorial)
28. Consumits pel foc – Jaume Cabré (Proa)

No ficció

– No diguis res – Patrick Radeen Keefe (Periscopi)
– L’Imperi del dolor – Patrick Radeen Keefe (Periscopi) | en curs
– Una tierra prometida – Barack Obama (Debate)
– Música Infiel, tinta invisible – Elvis Costello (Malpaso)
– Les tres dimensions de la llibertat – Billy Bragg (Mes Llibres)
– Els catalans als camps nazis – Montserrat Roig (Edicions 62)
– Cartes a l’Anna Murià – Mercè Rodoreda (Club Editor)
– Contra l’adversitat – Oriol Junqueras (Ara Llibres)
– Pegasus – Roger Torrent (Ara Llibres)
– A todo riesgo – Chrissie Hynde (Malpaso)

Per cert, aquí podeu accedir als comentaris sobre cadascun dels llibres que he anat fent a les xarxes.

Llibres viatgers (llista de llistes)

Posted on by
Reply

Eiko Ojala | The Guardian

+ I a la llibreria de confiança, El Saltamartí, també aquest llistat amb recomanacions estivals de literatura infantil.

Una escola per 'gestionar' la realitat

Posted on by
Reply

Presentació a Espai Abacus, 15 de juliol. Foto: Marc Puig.

Ho diu bé l’Abla Alfageme, prologuista del darrer llibre d’Oriol Junqueras: l’Oriol és un narrador d’històries. I d’històries va Contra l’Adversitat, disperses amb murrieria en un petit volum que és una peça molt singular d’entre els seus darrers llibres, i que se situa a una distànica del que habitualment es coneix com els llibres del procés (tanmateix, hi ha comptades, per bé que sucoses i afilades incursions en el comentari d’actualitat per exemple en l’apunt titulat ‘Només dialoguen quan s’hi veuen obligats’, de la pàgina 115 o ‘Per l’amnistia’, a la pàgina 172).

En realitat el llibre funciona més enllà del procés, tot i que aquesta és en bona part l’adversitat personal que a través de la condemna injusta sobre la seva persona fa de fil conductor de les reflexions de l’historiador i polític.

Hi ha diverses capes en les prop de dues centes pàgines del llibre editat per Ara Llibres, i que funciona a la vegada com un compendi de reflexions, un original exercici memorialístic, un recull epistolar, un aiguabarreig d’anècdotes i un homenatge, que és també una mica una reivindicació: als llibres –tan presents al Continue reading →

'Picar pedra' i els interrogants oberts

Posted on by
Reply

“Picar pedra”, publicat recentment per Saldonar, és una contribució singular al debat independentista. Els seus autors, Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina, són tres militants d’ERC amb molta feina política a la motxilla que, amb tot, aconsegueixen situar la seva aportació més enllà del fàcil ‘jo ja ho deia’. Són una mica més de 200 pàgines organitzades en 50 reflexions que es llegeixen amb facilitat i que ofereixen moltes pistes per ajudar a enfocar el present i, sobretot, el futur. Els autors no ‘fan la feina al lector’, sinó que aquest acaba la darrera pàgina amb deures. “Esperem que la lectura del llibre us hagi agradat, que us hagi proporcionat prou informació i prou ben argumentada perquè hàgiu pogut consolidar o modificar lliurement, els vostres punts de vista”, es pot llegir en el petit text que clou el volum.

On som? Què hem de fer per seguir avançant? Amb quines premises? Quins són els condicionants? Què hem après del que ha passat fins ara? Els autors, ara mateix lluny de la política activa, escriuen sense cotilles (mullant-se, vaja) en un text ‘sec’, despullat d’èpica, però clar i, sí, urgent: no malmetre cap oportunitat. Una crida que és especialment punxant aquests dies diletants, a l’espera d’un govern que no acaba de concretar-se.

En paraules dels autors: “no es pot plantejar un full de ruta cap a la independència sense que hi hagi una assumpció honesta i precisa de la realitat política i social del país. L’autoengany mena a la frustració i bloqueja els diagnòstic realistes del suports reals que té el Continue reading →

Calaix de llibres | Sant Jordi'21

Posted on by
Reply

Comparteixo en aquest apunt al blog els enllaços que he anat aplegant els darrers dies per a ús personal al voltant de Sant Jordi 2021: hi trobareu un munt de recomanacions, pistes i recursos al voltant de les novetats literàries i del món del llibre en general i particular. Espero que us sigui d’utilitat, hi veureu, és clar, un evident accent personal i badaloní! Bona Diada del llibre… en una normalitat cada vegada més propera.

Ah, aquest és un contingut en construcció, d’avui fins a divendres l’aniré actualitzant progressivament. Són ja més d’un centenar d’enllaços, que ja podeu Continue reading →

Sis raons per comprar el darrer llibre de Joan Tardà

Posted on by
Reply

  1. Per la pedagògica autoritat amb què Arnaldo Otegui explica en el pròleg que obre el llibre com les línies rectes no existeixen en política: i sí, en canvi, hi ha camins, correrols, creuaments, bifurcacions, marrades… i, fet i fet, ben poques dreceres. “En la meva militància –escriu el líder basc– he hagut de superar moltes contradiccions, algunes de molt greus. En permetreu que us digui que el problema no és que hi hagi contradiccions, sempre n’hi haurà si el procés política ja no avui, si no gestionar les de la manera més intel·ligent i menys costosa pels interessos dels nostres pobles. Hem de detectar aquestes contradiccions, analitzar-les, aïllar les i sotmetre’s a un criteri constructiu, a fi que no ens penalitzen i ens divideixen gestionem les per al nostre interès col·lectiu, amb la certesa que, si aquestes contradiccions ens porten a un combat entre nosaltres, hi haurà un salt guanyador: L’Estat”.”On és escrit que s’hagi de guanyar a la primera?” es pregunta l’autor a la pàgina 92. Ja ho veieu, ‘En defensa pròpia’ és més un manual de resistència, més que un tractat de màgia.
  2. Perquè, de fet, el llibre comença amb dos exemples que podrien invalidar la mateixa tesi de l’autor al voltant de la conveniència d’una ‘convergència de les esquerres’ que desbordi els actuals blocs de la política catalana. Els dos exemples són el fracàs de l’acord ERC-Comuns a Barcelona; i la investidura fallida a Badalona, que va portar a l’alcalia a Xavier Garcia Albiol… Però l’elecció dels dos exemples en realitat no debilita sinó que dona més sentit al plantejament de Tardà. Dos fracassos sonors que no condemnen sinó que animen a continuar lluitant, no des de l’autocomplaença sinó a través del reconeixement de les dificultats. És un llibre per als que piquen pedra. 100% Tardà, ja ho veieu, perquè de fet pocs com ell han obert tant de camí, aquí hi ha allà, en clau de fraternitat i república.
  3. Perquè s’afegeix i reforça, per bé que des de la seva singularitat política, l’esforç col·lectiu del partit republicà per “pensar i repensar tot el que hem viscut” des de l’1o… ‘En defensa pròpia’ és un bon complement, així doncs, al llibre Tornarem a Vèncer, de l’Oriol Junqueras i la Marta Rivera, i a les aproximacions que han fet en els seus llibres Raül Romeva, Carles Mundó o Dolors Bassa. Lluny de les proclames voluntarioses, de les fórmules placebo, del fullderutisme i del llenguatge inflamat… tindreu a les mans un text sec, crític i autocrític, sincer i lúcid… i tanmateix fèrtil en Continue reading →

#llegits 2020 (i una mena de rànquing)

Posted on by
2
Maria and Peter Hoey per al New York Post.

Maria and Peter Hoey per al New York Post.

FICCIÓ (novetats)

  1. El càstig – Guillem Sala (L’altra Editorial)
  2. Atrapa la llebre – Lana Bastasic (Periscopi)
  3. La drecera – Miquel Martín (Periscopi)
  4. Si aquest carrer fos meu – Stefanie Kremser (Edicions 1984)
  5. L’any del mico – Patti Smith (Club Editor)
  6. La casa del padre – Karmele Jaio (Destino)
  7. L’últim amor de Baba Dúnia – Alina Bronsky (Les Hores)
  8. El corazón de la fiesta – Gonzalo Torné (Anagrama)
  9. La ciutat i la ciutat – China Melvile (Mai més)
  10. Simón – Miqui Otero (Blackie Books)
  11. Ignot – Manuel Baixauli (Periscopi)
  12. Una altra vida, encara – Theodor Kallifatides (Galàxia Gutenberg)
  13. Les cuques – Julià Guillamón (Anagrama)
  14. Els nois de la Continue reading →

Dona i poder: entendre i assumir un canvi imparable… i enriquidor

Posted on by
Reply

Llibre des de la necessitat, i també des de l’experiència; text curt i precís, des de dins de la trinxera. En marxa, en lluita. Vet aquí ‘Dona i poder. Com i per què feminitzar la política’, l’oportú i valent assaig de Jenn Diaz per a Ara Llibres, i publicat en català i en castellà aquesta tardor. Un llibre molt recomanable, i que m’ha interpel·lat i interessat com a home temporalment dedicat a això que n’hi diem política institucional i de partit. Un petit volum per pensar i repensar.

Del llibre m’ha semblat molt suggerent la reivindicació no només de l’espai segrestat, sinó de la mirada diferent, una agenda nova quant al què i al com, i una mica també al perquè. No és ser-hi, sinó com ser-hi… i en aquest ser-hi, la força del nombre: ser-hi moltes, massivament. Desbordar.

Estructurat en cinc capítols (feminització, gènere i poder, lideratge femení, comunicació i política feminista) el llibre obre camí i molts debats, posant la taula contradiccions i dubtes (en el fons signe de fortalesa) i reivindicant veus i testimonis d’altres dones que van acumulant sediments d’interés en la proposta.

“Si la política o el poder han de ser incompatibles amb la vida i amb el respecte a nosaltres mateixes, entendrem que la seva funció social estarà condemnada al fracàs i a la tirania dels que sí que hi estan disposats.” (Pg.55)

En l’epíleg de l’edició, la Tania Verge sosté que el llibre és en el fons una anàlisi del poder. És, també des d’aquest punt de vista, un assaig perdurable.

‘Dona i poder’, –tan curt, tan clar, tan oportú–, és també un recurs útil per entendre i assumir aquesta mirada enriquidora que apunta la Jenn Diaz. I que en la meva petita part de compromís polític i personal, ajudar com pugi a fer aquesta justa presència feminista imparable del tot. Que cap dona hagi de triar entre ser ella mateixa, i ser poderosa.