Perquè les coses triguen tant? Breu manual per al sofert badaloní

[ ARTICLE PUBLICAT AL DIARI LÍNIA ]

Fa uns pocs dies, s’enderrocava el vergonyós i perillós mur que, al carrer d’Eduard Maristany, limitava la visibilitat i escanyava el pas de persones en un tram encara per urbanitzar del passeig marítim entre Badalona i Sant Adrià de Besòs… El govern badaloní celebrava l’ocasió com si es tractés d’una gran inauguració i no s’estalviava ni adjectius ni confeti. Era, certament, una bona notícia… però, a la vegada, també un trist indicador. 

El fet serveix de recurrent exemple de la precària agenda transformadora de la ciutat que ha d’elevar a categoria d’històric l’enderroc d’un mur d’una antiga fàbrica. El llarg i tortuós procés per executar l’enrunament és una nova demostració de la rovellada capacitat de la maquinària municipal per fer front, en temps i forma, als problemes de la ciutat. 

El cas és que l’hemeroteca al voltant de l’enderroc del mur que separa el sector de les Tres Xemeneies del carrer Eduard Maristany és copiosa i endinsa arrels en com a mínim fa una dècada. Des del 2014 fins avui trobem notícies que parlen d’enderroc imminent, apuntant sucessives i desacreditades dates en un continu marejador. (continua)

Continue reading

Mirant la ciutat (bon 2024!)

I d’altra banda, aquí una mena de balanç personal de l’any que ha acabat:

Han passat moltes coses en el meu 2023:

  1. he reactivat la meva carrera com a professional per compte propi, ja amb alguns projectes xulos en camí;
  2. he acabat el màster de l’Institut Metròpoli i he après a entendre millor la ciutat;
  3. he tornat a escriure anàlisi periodística (gràcies Sentit Crític);
  4. he continuat fent ràdio amb cançons per explicar el món a Badalona Matí;
  5. m’he reenganxat a Òmnium, mirant de trobar el meu espai per ajudar ciutat (#Badalona) i país;
  6. m’he tornat a aficionar a llegir el diari en paper i una mica com tots m’he sentit impotent amb tanta injustícia i tanta violència a prop i lluny de casa…
  7. Ah, i he vist molt de bàsquet amb el Círcol i la Penya;
  8. he fet un munt de fotos;
  9. he escoltat molta música;
  10. he llegit tot el que he pogut, fent un lloc a la novel·la gràfica;
  11. a casa hem jubilat el cotxe i ens hem passat a amb Som Mobilitat, per allò de que els petits canvis són poderosos.

Però m’han quedat un munt de coses per fer! Hola 2024! I que vingui la pluja!

Els reptes de l’habitatge a Badalona Sud

“La nostra activitat no ens permet parar a reflexionar, sempre anem d’una emergència cap a una altra. Tot aquest treball que s’ha fet ens permetrà, a partir d’aquí, veure i contrastar coses.” Aquestes paraules de Carles Sagués de Sant Roc som Badalona serveixen per contextualitzar l’informe sobre habitatge a Badalona que, amb una mirada molt centrada a la zona sud de la ciutat, intenta donar elements de diagnosi i apuntar propostes de futur en clau vivenda. Un document, encarregat i promogut dins el grup d’habitatge de la Comunalitat Badalona Sud, en què he pogut treballar, i que vol ser un punt de partida que sumi per què Badalona tingui les polítiques públiques en relació a l’habitatge que mereix… i que necessita!

Continue reading

La ciutat dels 15 minuts, més que una qüestió de rellotge

Hi ha una xarxa d’equipaments bàsica que el 90% de ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona tenen a menys de mitja hora de casa. Hi ha una primera lectura precipitada d’aquesta dada –per cert, fruit d’un espectacular treball periodístic d’eldiario.es–, i és que anem bé. Fins i tot molt bé. Almenys si ens centrem en el context propiciat per la nova ‘expressió de moda’, la ciutat dels 15 minuts, i no hi aprofundim gaire.

Però alguna cosa grinyola encara que el titular, que recull la proximitat a hospitals, escoles o supermercats, és estrictament correcte. Vegem-ho. La informació recollida pels periodistes que han elaborat l’experiment ens permet concloure dues coses: la primera és que els primers ajuntaments des de la dictadura van fer una bona feina amb la planificació de mínims (que en aquell moment era més aviat de màxims). La segona és que, malgrat això, aquests mínims no es compleixen en algunes zones de l’estat espanyol, i això és indicador d’una determinada agenda política. Fins aquí, diguem, bé. (continua)

Continue reading

Cartografies des de baix

Parlo de cartografies alternatives, a partir de les experiències ‘des de baix’ del #camíLila del Grup de Dones de Llefià, de la iniciativa que vol recuperar el bàsquet al carrer a Badalona, dels mapes de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i de la Taula sense Llar. És el meu article al Línia d’aquest mes:

Hi ha una falsa cultura de l’abundància. Ni tota la música és a Spotify, ni tots els llibres es troben a Amazon ni el Google Maps ens porta a tot arreu. Per omnipresents i poderosos que siguin els tentacles d’aquests grans nodes d’informació privats, hi ha un coneixement que requereix –sempre requerirà, de fet– la participació activa i en primera persona. Hi ha cartografies que descriuen les nostres ciutats i que s’han creat des d’aquesta perspectiva singular, lluny del corrent principal i de les seves brillants trampes (i no tan evidents omissions). Hi ha mapes, doncs, que no són fruit d’un algoritme sinó d’un compromís col·lectiu, continuat i tenaç per fer aflorar totes les realitats i problemàtiques.

Continue reading

Ciutats que es donen l’esquena

Hi arribem amb el B24, un autobús interurbà que enllaça Barcelona i l’Hospital de Can Ruti, sense passar ni pel centre de Santa Coloma ni pel de Badalona. Un recorregut singular que sembla defugir el disseny radial de la xarxa. El vehicle recorre amb una velocitat comercial prou competitiva diferents barris situats sobre l’autopista C-31, robusta frontera urbana (i tanmateix ja invisible, de tan normalitzada que la tenim): Morera, Bufalà, Montigalà, Lloreda, Sistrells, Llefià, Santa Rosa, Bon Pastor i Sant Martí, fins a entrar a l’Eixample, el cor dins del cor.

El bus ens deixa en una zona molt poblada. En aquest punt es troben els límits administratius de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet, dos municipis que es dibuixen d’esquena al mapa: l’un mirant al mar, l’altre al riu. D’esquena i tanmateix indissolubles, indistingibles a peu de carrer.

Hi ha unes vistes fabuloses del riu, aquí. Des d’aquest punt, el traç d’aigua i verd es mostra com el que és: l’articulador d’un gran corrent urbà; un gran cabal també de cultura (com demostra aquest projecte en marxa). El bus ens ha deixat a la falda del turó que, situat sobre el parc del Molinet, acull el nou Hospital de l’Esperit Sant. A tocar, en un precari aparcament que aviat es convertirà en parc (ens expliquen), hi trobem un mirador privilegiat de l’eix Besòs, expressió que de vegades sembla dita més com a conjur que com a compromís real.

Continue reading

Cançons que són una lliçó sobre teoria urbana

Música ‘urbana’ per un diumenge a la tarda. Cada mes i poc faig una col·laboració a la ràdio del meu poble (ejem), Ràdio Ciutat de Badalona. Enllaço algunes cançons que m’agraden a partir d’un fil conductor i aquest passat dilluns va tocar el torn d’una temàtica que potser us interessa als subscriptors d’aquest canal. El fet urbà, un divertimento que, amb les cançons de Mecano, Ry Cooder, Sisa, David Bowie o Arcade Fire entre altres em permet repassar/reflexionar sobre espai públic, gentrificació, sprawl…

La secció (són una mica menys de 20 minuts) i la podeu escoltar aquí directament.

I una llista a spotify, amb moltes més cançons també sobre la temàtica.

En aquest altre enllaç, la resta de programes anteriors. 

Cinc preguntes sobre el futur de l'autopista C31 a Badalona

Aquest és l’article que em van demanar els companys de l’Associació de Veïns de Dalt de la Vila a Badalona sobre un els grans temes candents a la ciutat. L’han publicat a la seva revista, la Costa del Meco. Aquí podeu llegir-ne la versió original.

Quan parlem del futur de l’autopista C31 és relativament fàcil posar-se d’acord en 1) el greuge que la va imposar (aquell urbanisme tardofranquista que inundava de ciment el cor de ciutats senceres sense ni tan sols preguntar als seus veïns i veïnes, com descriu bé un article recent de Francesc Alfambra a l’Independent); 2) la diagnosi sobre el seu impacte passat i actual (estan ben documentats els perjudicis sobre la vertebració urbana i la salut pública que ha provocat aquestes darreres dècades) i 3) un mínim consens al voltant dels objectius a atendre (acabar amb la fractura i l’amenaça ambiental i a la salut pública que suposa).

No és poca cosa. Però és insuficient.

Més enllà del greuge inicial, la diagnosi i l’acord en què alguna cosa cal fer amb la C31 hi ha algunes preguntes incòmodes que no hauríem de passar per alt.

Quina utilitat donem a l’espai recuperat? Quan diem que volem l’autopista fora el que estem dient en realitat –penso– és que no volem una via ràpida enmig de la ciutat que priorizi només el vehicle privat… Però més enllà d’aquest primer punt d’acord, tan genèric… què fem amb l’espai ‘alliberat’? Un passeig? Una zona d’equipaments? O bé ha Continue reading

Enllaços penjats en un suro virtual

Al meu ‘pinboard’ (que es podria traduir per ‘suro’) vaig penjant diferents notícies sobre temes diversos que em semblen rellevants o interessants (que les pengi no vol dir que les comparteixi, senzillament que per una raó o altra en el seu contingut trobo algun punt d’interés). Des de l’època de l’enyorat ‘delicious’ m’agrada compartir continguts i sumar en una xarxa que també és plaça d’intercanvi (no només de retret i insult). Espero que aquest menú us desperti la gana de saber més.

+ En relació l’habitatge.
+ En relació a l’urbanisme o a la manera com ens organitzem.
+ En relació a la cultura, a les xarxes o a la política catalana

… i aquests dies, un link per descobrir algunes de les lectures que ens esperen a la tardor que comença i un altre també ben actual al voltant de la reforma de l’aeroport.

De quan el risc funciona: el cas de Can Mercader

Fa uns dies, vam estar passejant amb l’arquitecta i urbanista Maria Sisternas per Can Mercader, #Badalona. Ella avui diumenge ha fet aquest article tan bonic i interpel·lador al Diari ARA; d’una arquitectura que fa ciutat, fins i tot quan en trenca les línies previsibles. D’aquest ‘sub’barri a Casagemes, popularment se’n diu també els pisos de la Caixa, obra de Francesc Joan Barba Corsini, Margarita Brender Rubira y Joan Antoni Padrós Galera i construïts entre els anys 1964-1975, aquí en podeu ampliar la informació sobre detalls constructius i altres. En aquest altre enllaç hi ha “Can Mercader, principis del moviment modern i la interbau aplicats a Badalona”, de Miquel Feliu (treball de final de màster per l’ETSA La Salle). Continue reading