La salut mental, al mainstream del pop?

Hi ha moltes maneres d’abordar la relació entre la salut mental i el rock, aquest mes el meu espai de Cançons per explicar el món de Badalona Matí (Ràdio Ciutat 94.4FM, conduït per Núria Rodríguez) ens hem centrat en algunes cançons (Stromae, Residente, SZA, Clara Peya, Florence & The Machine, REM… i Johnny Cash!) que en parlen des del reconeixement i, en part, les cures. Cada vegada més, sembla, la salut mental es tracta, també, des del mainstream del pop. Bona notícia, dins de tot.

Rock amb esportivitat

A “Cançons per explicar el món”, la meva secció mensual al programa Badalona Matí, conduït per la Núria Rodríguez, repassem aquest gener diferents aproximacions al món de l’esport, des d’un punt de vista cultural, social i crític. Un breu repàs amb temes de Zoo, John Fogerty, Kurtis Blow, Joan Manuel Serrat o Bob Dylan.

🎧 Escolta’l en format podcast a Spotify i a Ivoox.
📻 Altres programes emesos.

En record de Kirsty MacColl

Kirsty MacColl va morir sobtadament fa 23 anys, una mort que va trencar la singular carrera qu aquesta intèrpret i compositora, filla de la llegenda del folk britànic Ewan MacColl i elogiada i revindincada per grans noms com David Byrne, Bono o Billy Bragg, havia començat a finals dels setanta sota el paraigua de la millor new wave. La seva veu és molt coneguda –és la contrapart de Shane MacGowan a Fairytale in NY i el seu tema In this shoes? sonava a Sexo en Nueva York i ha viscut recentment una segona vida a Tiktok– però el seu llegat continua sent un dels secrets més ben guardats del pop, malgrat els esforços de gent com Guille Milkyway de La Casa Azul, que reivindicava el seu nom a Ellas cantan para mi, junt amb els de Nina Simone o Dusty Sprinfield. Al darrer Cançons per explicar el món, l’espai mensual a Badalona Matí de Ràdio Ciutat, fa la seva contribució en record de Kirsty MacColl, a través d’una selecció de 4 cançons descobrirem perquè era una excel·lent compositora, una brillant lletrista i una intèrpret inoblidable.

Itinerari per la Badalona flamenca

Amb l’excusa del Dia Mundial del Flamenc, l’especial Cançons per explicar el món, a Badalona Matí de Ràdio Ciutat, se centra aquest mes en aquesta expressió artística i la petja que ha deixat a la ciutat. Un itinerari en què descobrirem com Rosalía tenia com a referent el fons de flamenc de la Biblioteca de Sant Roc o els milers de persones que van acomiadar Camarón de la Isla en les seves darreres hores al voltant de l’Hospital Germans Trias i Pujol on va morir, un juliol de 1992. Hi ha un ecosistema a la ciutat –format per hermandades, peñas, tertúlias, aficionats, periodistes i, és clar, artistes!– que han generat un terreny molt fèrtil del qual han sortit grans noms com Miguel Poveda, el Yiyo o Jesús Carmona. Això i molt més al programa:

Cançons sobre el quart poder

De la minuciosa lectura del diari dominical (“Well, it’s tuesday and I’m still not done”) de Loudon Wainwright III, entranyable reivindicació del temps en què el periodisme escrit ‘escrivia’ la manera de veure i interpretar el món; a la lliçó de Billy Bragg i el seu ‘It says here’, recordatori del pes dels interessos en els mitjans (i els seus propietaris); passant per Gil Scott Heron i el seu ‘The revolution will not be televised’, tan interessant encara per molts debats vigents. En el segon capítol de Cançons per explicar el món al magazine de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, dedicat al periodisme… temps també per als Rolling Stones i ‘Yesterday’s Papers’ –el periodisme aquí com a metàfora de l’amor passat– i per Ruben Blades que en el seu cas fa servir el titular d’un hipotètic diari com a element retòric per fer avançar una història –sempre excel·lent narrador–. I finalment, el camí a la inversa: la cançó que comença en un pentagrama i acaba convertida en article d’opinió. És el cas de ‘A few words in defense of our country’, de Randy Newman, i que el New York Times va publicar en la seva versió impresa pocs dies després de ser presentada en un concert al Carnegie Hall.

Itinerari gens patriòtic per no-llocs

Tornem-hi amb la secció Cançons per explicar el món, aquesta vegada amb un recorregut eclèctic i un pèl arriscat per vuit cançons que ens permeten reflexionar sobre la identitat i la pertienença a partir del no-lloc: del país inventat per Bert Kalmar i els germans Marxa amb Freedonia, al paisatge idealitzat dels inoblidables Family al “país de los sueños polares”, a l’utopia amb camisa hawaiana del Margaritaville de Jimmy Buffet o a l’Atlàntida d’Iggy Pop, tan mítica i tan llunyana. També el ‘no-lloc’ per antonomàsia, el Everybody knows this is nowhere de Neil Young, al lloc que podria ser qualsevol lloc d’Ani Di Franco i el seu clàssic Little Plastic Castle. Enmig, parades amb bons amfitrions com Joan Manuel Serrat o Elvis Prestley… que ens recorda que tots els ideals xoquen a vegades amb ‘adreces desconegudes’. Per cruel que sigui el ‘Return to sender’ no deixarem de buscar ideals –tinguin forma de país o de ciutat– fins a fer-los realitat.

Rock fora de diccionari

A vegades l’artista no en té prou amb el diccionari i ha de tirar d’inventiva: paraules i expressions inventades, onomatopeies impossibles. Un recorregut per les cançons on les paraules són el de menys… o el de més! Darrer capítol de la temporada de Cançons per a explicar el món per a Badalona Matí (aquí els pots escoltar tots), amb les aparicions de Mary Poppins, les Crystals, Otis Redding, Gene Vincent, Little Richard i… Tom Waits. De regal una de les cançons més boniques dels darrers temps, cortesia de Jesse Winchester.

Tantes paternitats com cançons

Els dubtes de Lou Reed sobre l’aventura de tenir un fill, el peregrinatge iniciàtic de Paul Simon i el seu ‘nine years old boy’ a Graceland, els gegants de Sanjosex, el noi batejat com a Sue de Johnny Cash, els mapes llençats de Josele Santiago, el pijama del petit de Paul Weller i altres maneres de viure la paternitat en una cançó, amb el permís de la família Wainwright, avui al magazine matinal de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, conduït per Núria Rodríguez.

Amb el permís de l’estimada audiència, un episodi dedicat al Marcel i en Zuber i el seu petit tresor Gabriel!

Continue reading

Adaptacions literàries a la badalonina

Avui tanquem la sèrie de tres capítols de Cançons per explicar el món dedicades al món literari. Vam començar escoltat nou cançons sobre el fet literari –que anaven des d’un elogi a les llibreries, a una carta d’amor a una bibliotecària, a l’ús controvertit d’una coma o a la relació entre autor i lector–… i així vam passar de Ron Sexshmith a Paul Simon, passant per Patti Griffith, els Brighton 64 o els Vampire Weekend. La setmana passada vam recórrer les ‘biografies’ de diferents autors, a través de les cançons que diferents autors els havien dedicat: Green Red, Amy Rigby, Bruce Springsteen, Astrud, Els Amics de les Arts o els Smiths, que ara escoltavem.

I avui continuem aquest fil de lletres i ens centrarem en intèrprets badalonins que han adaptat poemes d’altres autors, o intèrprets d’altres llocs del país que s’han fet seves paraules i versons d’artistes d’aquí. Un recorregut per Maria Arnal, Miguel Poveda, Pau Riba, Teresa Rebull, Raimon… i amb una estrena una mica especial, cortesia de Martí Serra.

Escriptors protagonistes (d’una cançó!)

Segon capítol de la sèrie especial de Cançons per a explicar el món dedicada al món del llibre (aquí podeu recuperar el primer capítol). Avui cançons sobre escriptors i personatges literaris… dels Smiths a Green Day, passant per Springsteen, Astrud, Amy Rigby, 10.000 Maniacs… Hi veurem l’hipotètic correu que Philip Roth va enviar a Bob Dylan quan va saber que havia guanyat el Nobel; la carta que la mare de Jack Keruac hagués pogut escriure al seu fill, un dels ‘herois maleïts’ de la Beat Generation; l’enamorament impossible que els Astrud es van empescar entre Noam Chomsky d’una estudiant valenciana 55 anys més jove i moltes altres històries molt literàries. Tot això i més en un capítol d’una mica menys de 15 minuts!

Continue reading