Cinc temporades, 45 episodis, més de 350 cançons. Cançons per explicar el món va arrencar el 27 de setembre de 2021 a Badalona Matí (94.4 FM) amb el ritme inconfusible del Pedro Navaja de Rubén Blades, i tanca ara la seva cinquena temporada havent recorregut un territori que mareja una mica, primer amb Carles Tornero, i després de la primera temporada ja amb la Núria Rodríguez: la paternitat i la maternitat, la salut mental, el periodisme, la política internacional, l’amor, els veïns, Los Angeles, Trump i el nou autoritarisme que ve, la ràdio i el vinil. I sempre amb artistes que desborden el gènere i fan de la cançó un conte, a vegades fins i tot una petita novel·la.

Randy Newman s’ha confirmat com l’artista més present del programa, amb 18 cançons comentades. Kirsty MacColl, Serrat i la família Wainwright han tingut el privilegi dels monogràfics. Tinsel & Lights, de la Tracey Thorn, el disc amb més cançons ‘punxades’. I Graceland, una de les meves preferides!, de Paul Simon ha estat la cançó que millor resumeix, potser, el to de l’espai: estirar el fil d’una melodia per parlar del món de fora i del de dins.

Tots els episodis, amb àudio i llistes de reproducció, a oriolllado.cat/tag/rcb i també, la major part, els podeu recuperar a iVoox. En aquest enllaç podeu escoltar el programa de ‘celebració’.

• Escolta el programa.
• Llista a Spotify i Tidal.
• Accedeix a la resta de capítols.

A Cançons per explicar el món, a Badalona Matí (94.4 FM) us proposo, de nou, un viatge musical, però amb una petita particularitat: serà un trajecte sense allunyar-nos gaire de nosaltres mateixos. Ens endinsarem en una mena de meta-reflexió per parlar de composicions que parlen de la cançó en si mateixa, entesa com a objecte, com a ofici, com a sentiment o com a metàfora. De quan la música es mira al mirall. I la cançó… és sobre la cançó. (continua)

• Escolta l’espai en versió pòdcast aquí.
• Aprofundeix en les cançons a Spotify o a Tidal.
• I continua pels altres Cançons per explicar el món emesos.

La lluna és l’astre metàfora per excel·lència. Fa unes setmanes, la missió Artemis ens hi ha tornat a connectar i el satèl·lit de la terra ha saltat de poemaris i discos, on ocupa un lloc destacat des de temps immemorials, als titulars de tots els diaris. I així hem gaudit durant uns dies —i això no és poca cosa enmig del caos i violència arreu del planeta— amb les fotografies impressionants de la NASA, que ens han descobert la seva cara oculta. Unes imatges que ens serveixen d’invitació per reprendre el viatge de l’Artemis i explorar la lluna com la quintaessència de l’amor inassolible i esquiu, aquesta altra cara que es resisteix a ser vista.

Aquest és el tema del Cançons per a explicar el món d’aquest abril, l’espai mensual que s’emet a RCB, dins Badalona Matí, amb Núria Rodríguez, i que també trobeu disponible en versió pòdcast.

• Escolta l’espai a iVoox.
• Recupera la llista de reproducció a Spotify i a Tidal (amb algunes propines)
• Els altres capítols de Cançons per explicar el món, aquí.

El 2026 ha arrencat amb la motxilla carregada d’incerteses i la panxa remoguda (amb les injustícies retransmeses sense escrúpuls en primetime) i, d’alguna manera, i no han passat ni quinze dies del canvi en el calendari, amb la necessitat vital de prémer el botó de reset. Al “Cançons d’explicar el món” d’avui al Badalona Matí d’aquest gener, he proposat una banda sonora a la represa del curs.

Des del gòspel resilient d’Eurythmics (Brand New Day, Savage, 1987) fins a la crida social de Curtis Mayfield (Move on up, Curtis, 1970 —que, amb permís, podríem traduir com: “aixeca’t del sofà!”—), hem repassat vuit moments en què la música ens ensenya a girar full… a la cerca d’arguments per continuar el camí. Hi ajuda, segur, la llibertat “perquè sí” de l’inapel·lable i immensa Nina Simone (Feeling Good, I put a spell on you, 1965), que no necessita ni tutors ni parelles per proclamar el seu compromís amb un empoderament vital que tants anys després continua sent referent.

Amb Aretha Franklin (Brand new me, Young, Gifted and Black, 1972) i de com Taylor Swift (Begin Again, Red, 2012) hem descobert cançons de recomençar des de la perspectiva de l’amor romàntic. El sucre l’hem rebaixat amb la crònica quotidiana i menys optimista de l’exquisit Ferran Palau (Tornar a començar, Blanc, 2018) i l’entusiasme vital de Graham Parker (A Brand new book, Struck by Lightning, 1991), que ens serveix una metàfora preciosa: començar de nou és com començar un nou llibre.

I finalment, ens hem acomiadat amb Otis Redding i Carla Thomas (New Year’s resolution, 1967) i un prec universal: fem promeses que puguem complir… encara que sapiguem que la meitat es quedaran pel camí.

• Escolta el programa aquí.
• I en aquest altre enllaç pots recuperar les cançons.

És possible una cançó de Nadal-protesta? Què passa quan l’esperit nadalenc xoca de front amb la realitat política, la desigualtat i la violència?

• Escolteu el programa aquí (iVoox)
• Recupereu la resta de programes
• Llista de reproducció a Tidal.

El “Sí, ho vull” amaga en realitat moltes capes de significat. En la darrera edició de Cançons per explicar el món a Badalona Matí (94,4 FM), el programa conduït per Núria Rodríguez, situem el focus en un dels rituals socials més antics i analitzats: el matrimoni. Però no des de la perspectiva de la lluna de mel, sinó de tot allò que s’hi pot amagar al darrere. Casar-se esdevé a voltes un mirall de les nostres pors i desitjos, i fins i tot pot esdevenir el termòmetre de l’estat de salut de la nostra societat.

• Escolta el pòdcast aquí.
• Recupera en aquest enllaç els altres capítols.

Hi ha moments vitals que canvien per sempre la manera com mirem el món. Passar de fill a pare o mare n’és un. La maternitat és un punt d’inflexió que sacseja rutines, prioritats i llenguatges i també és (o pot ser) motor creatiu. Reprenc una nova temporada a Badalona Matí del meu espai mensual ‘Cançons per explicar el món’, amb quatre discos que comparteixen aquest fil conductor: àlbums concebuts després que les seves autores esdevinguessin mares i que, d’una manera o altra, reflecteixen l’impacte d’aquesta nova condició. Quatre veus molt diferents —Laura Marling, Anna Andreu, Natalie Merchant i U.S. Girls—, però travessades per una mateixa experiència: la maternitat com a inspiració i mirada artística.

• Laura Marling – Patterns in Repeat (2023): La cantautora anglesa va escriure aquest disc després del naixement de la seva primera filla. És una obra íntima (podríem dir fins i tot domèstica) que parla del cicle de la vida, de les rutines i de les herències emocionals. En una de les cançons, Marling canta: “Tenir els teus fills, el teu ramat d’ocells / La teva branca entre el bosc… Un patró que es repeteix i mai no s’acaba”. La música esdevé aquí un relat sobre com allò més quotidià pot adquirir dimensió poètica, i com ser mare o pare és també, d’alguna manera, repetició i connexió amb la llarga cadena de les generacions. (continua)