Bateries que no ens deixin a mitges

Captura de pantalla 2015-04-14 a les 16.56.41Consells i recomanacions per a optimitzar les bateries dels nostres smartphones i, quan no tenim més remei, indicacions bàsiques per a comprar bateries externes. 
Hi ha qui diu que el pitjor dels telèfons d’avui són les bateries. Però no és cert, perquè allò que encara alguns en diuen telèfons no són telèfons, o almenys no ho són de la manera com ho eren fa 5 o 10 anys. ¿Com comparar aquells aparells que tot just servien per fer trucades, enviar missatges de text i en algun cas fer alguna fotografia amb els dispositius actuals,  més complets i potents que els ordinadors de l’època?
No és cert que les bateries dels telèfons no hagin evolucionat gens. De fet, han millorat molt (en pes, volum, seguretat, prestacions), però no prou per seguir el ritme del maquinari, i, en especial, del seu ús intensiu a les nostres mans.
Avui els usuaris d’smartphone hem assumit que cal carregar l’aparell diàriament i que en dies de molt d’ús, cal preveure, a més, portar al damunt un carregador o una

7 consells per a Community Managers

Captura de pantalla 2014-11-27 a les 17.56.29

De la persona o persones que gestionen les xarxes socials de les nostres organitzacions en diem Community Managers. Més enllà del nom – discutit – són peces clau en la nostra estratègia: parlen i escolten per nosaltres. Hauríen d’estar al nucli del nostre posicionament com a empresa. A continuació, alguns consells per a enfocar aquesta tasca.  Continue reading

Missatgeria instantània i imprescindible:

Captura de pantalla 2014-11-27 a les 17.51.27
És difícil imaginar-se avui la gestió d’un grup de treball o un despatx professional sense l’ús d’aquestes eines ràpides i àgils. Mal utilitzades ens omplen el telèfon de soroll i distracció… però poden ser un instrument d’eficiència. T’expliquem com. Article publicat al número 185 de Theknos, la revista del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB).

Les tauletes a la feina, un instrument útil

Captura de pantalla 2014-11-27 a les 17.53.13Una tauleta és alguna cosa més que un ordinador sense teclat o un smartphone amb la pantalla ampliada. És cert que aquesta mena de dispositiu ens permet emular la majoria de prestacions d’aquests dos equipaments, però el disseny i característiques de les tauletes determinen una experiència singular, de la qual podem extreure moltes potencialitats quant al seu ús com a eina de treball. En aquest article abordem els punts forts… i també els febles per a ajudar-vos a decidir. 
Article publicat al número 183 de Theknos, la revista del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB). Clica a més informació per llegir-lo. Continue reading

Tens #app?

apps-oriollladoJa fa dos anys d’això, però de tant en tant algú encara m’ho recorda. El març de 2012 em van convidar a inaugurar el II Congrés de Comunicació Ambiental. En un moment de la meva ponència vaig explicar com la pregunta del ‘Tens web?’ estava passant progressivament a la de ‘Tens App’? D’aquesta manera, un pèl provocadora, subratllava un canvi de fons en el món de la comunicació. En realitat, ‘web’ i ‘app’ (programació específica per a dispositu mòbil que permet accedir a continguts sense passar per un navegador) no són instruments excloents, sinó complementaris en l’actual context on la mobilitat guanya cada vegada més terreny. En un àmbit com el de l’ambient i la sostenibilitat, entendre aquest canvi de centralitat en la comunicació –de la pantalla gran a la petita– és una oportunitat majúscula. S’imaginen una comunitat amb més ganes i necessitat d’aire lliure i amb més capacitació i motivació per a interactuar? La pregunta del ‘Tens App?’ aquí és especialment pertinent. També avui.

En efecte, aquests dos anys han anat passant coses d’interès en aquest trànsit cap a les aplicacions accessibles des de dispositius mòbils. Aquestes darreres setmanes, hem conegut que el CREAF està treballant per fer possible la versió en català, castellà, gallec i euskera de la xarxa social enfocada amb la natura de referènciaiNaturalist. També SEO/Birdlife ha presentat fa poc una guia d’aus d’Espanya per accedir-hi des de mòbils amb sistema operatiu d’Apple i de Google. D’altra banda, funciona de fa temps el portal Apps 4 Bcn, que aplega les diferents aplicacions Continue reading

L’oficina a la butxaca

Captura de pantalla 2014-02-12 a les 10.28.13“On són les mides que vam prendre ahir?” “Quina és la previsió de venciments de crèdit?” “A qui es va convocar a la reunió de la tarda?” “Quina és la darrera versió de la memòria?” “Ara no t’ho puc mirar, espera que arribi a l’oficina…”, una frase ben habitual i que avui comença a sonar a excusa. L’oficina, si volem, la podem portar al damunt. És fàcil i més barat del que sembla. El mòbil cada vegada ens entén millor i ja no és una quimera de la ciència-ficció que el nostre assistent particular ens càpiga al palmell de la mà. A continuació podeu accedir a tres articles publicats a la revista Theknos del Col·legi d’Enginyers Tècnics Indistrials (CETIB) i que aborden el tema, tot repassant aplicacions i solucions vinculades al nostre dia a dia professional.

 

Sóc el 13è periodista més influent del país? La resposta: no

Captura de pantalla 2014-01-08 a les 12.34.56La pregunta, i la resposta, venen a colació de la llista que el periodista Jordi Fortuny ha fet amb un punt de saludable ironia, a partir del llistat previ de Saül Gordillo i que em situa a mi en el 13è lloc, davant de periodistes com en Toni Soler i Pilar Rahola, i que no inclou col·legues com Enric Juliana, Eduard Voltas o Roger Palà, amb una presència molt valuosa a les xarxes, especialment a Twitter. Fortuny ha ordenat els periodistes no a partir del seu número de seguidors sinó a partir de l’índex Klout d’influència i ha generat un apunt al blog amb el llaminer títol de ‘el llistat ocult de Saül Gordillo: els periodistes més influents’.

En realitat, però, la influència que determina el ‘Klout’ no és traduïble en allò que tradicionalment coneixem com a tal, la capacitat de marcar agenda, incidir en la presa de decisions i de modelar l’opinió pública. Potser no calia aclarir-ho. O sí. En tot cas, l’interessat mal ús de la paraula influència per part dels promotors d’aquesta eina, nascuda als EUA l’any 2008, s’ha convertit en el seu pitjor advocat. … perquè genera situacions del tot surrealistes: fa un temps, Barack Obama tenia una puntuació menor que Justin Bieber, fins que la mateixa empresa va millorar el algoritme per introduir criteris correctors. La cosa clamava al cel.

Klout defineix com d’influents som en les nostres comunitats virtuals (i com a tal és una eina interessant), no el nostre grau d’incidència en el -diguem-ne- món real (on genera una expectativa rotundament fallida). A vegades una i altra influència van de la mà (el cas de Jordi Évole o Vicent Partal), però en (molts) d’altres no, com demostra el llistat de periodistes més seguits ordenats per l’índex Klout.

La influència que calcula ‘Klout’ és fruit d’un seguit d’automatismes que entre moltes, canviants i no sempre transparents variables determina un número (l’índex Klout) que representa el nostre grau de desplegament en les xarxes socials. Aquest número valora coses com: participem en una o en diverses? hi som regulars? interactuem? estem en moltes llistes? quina és la ‘qualitat’ de la gent que seguim i ens segueix? els nostres continguts hi tenen recorregut? qui i com fa córrer les nostres actualitzacions?

L’índex mira d’establir un criteri que ens ajudi a definir si som valorats en la nostra comunitat i quin hi és el nostre pes; però no ho fa en termes absoluts, sinó en relació amb la gent amb qui compartim el cercle social/virtual i amb les interaccions que hi fem. L’índex té, doncs, un valor relatiu; però valor, al capdavall. És un criteri més, entre molts d’altres, per valorar qui som a les xarxes. A Klout cal reconèixer-li l’esforç d’estandaritzar i quantificar el nostre perfil virtual, però és evident que aquest és un camí emergent que necessita molts ajustos i segurament un reconeixement de la pròpia limitació de l’objectiu.

No sóc el 13è periodista més influent del país. Reconèixer-ho així no és fruit d’un atac de falsa de modèstia, ni és fruit d’una patològica falta d’autoestima. És la veritat, o una  part de la veritat… atès que no és menys cert que sóc, segurament, un dels que té una presència a les xarxes més endreçada, constant i intencionada (i en aquest sentit és un honor compartir llistat amb gent com en Josep Maria Ganyet, la Gina Tost o la Susanna Ginesta). Això és el que ajuda a fer-nos veure el Klout. No és poca cosa.

Més enllà del joc proposat per Jordi Fortuny en el seu apunt al blog sobre el ‘llistat ocult’… cal aclarir a què ens referim quan parlem d’influència… ni que sigui per evitar haver de fer aclariments tan estranys com el del títol d’aquest apunt. Continue reading

Tenen sentit els blogs, avui?

Captura de pantalla 2013-05-16 a les 1.52.15 PMEl món 2.0 és donat als enterraments precipitats. Ja fa temps que alguns gurús, fascinats per la nova joguina del moment (fos Twitter, Facebook o Tumblr), van córrer a cantar les absoltes a les bitàcores. Els blogs no van morir aleshores, ni estan morint ara: s’ajusten i es posen al dia, com toca fer a tots els instruments útils. Aquest apunt presenta les respostes que quatre bloguers de referència van fer a un qüestionari de treball que els vaig fer arribar per preparar la meva secció 2.0 a Theknos, la revista del CETIB (per cert, aquí podeu accedir a la revista i llegir l’article en la seva versió definitiva).

Les reflexions de Trina Milán (@trinamilan), antropòloga a la xarxa; Francesc Balagué (@fbalague), cofundador de la plataforma Wonference.com i de rutabaobab.com; Gemma Urgell (@gemmaurgell), periodista i consultora en comunicació i estratègia web viniesfera.com i Marc Roca (@marcroca), consultor especialitzat en comunicació digital; conformen un recull engrescador i interessant en forma de ‘sí, els blogs, avui, tenen sentit’.

Continue reading

Les ulleres de navegar

Captura de pantalla 2013-05-13 a les 3.25.55 PMLes Google Glass han deixat de ser la metàfora perfecta del món hiperconnectat per esdevenir quelcom físic amb data de sortida i un preu de venda (1.150 euros). Amb aquest gadget, Google desafia la nostra relació amb la informació. Les ulleres tenen connexió a internet, càmera incorporada i un complex sistema d’ordres per veu i garanteixen que amb una frase hom podrà consultar el cercador, orientar-se a la Continue reading

A la cerca del lector tranquil

natllegintEn Roger Palà parlava de la dictadura dels 140 caràcters, de forma quasi premonitòria a pocs dies de l’atemptat de Boston i el caos informatiu que va generar (magistralment retrarat per Àlex Gutierrez en aquest ‘Pareu Màquines’, per cert). L’Albert Lloreta ho reblava uns dies després en un reeixit esforç de síntesi en una piulada per a emmarcar: de la sobreinformació a l’infrajudici, escrivia.

El nostre és, en efecte, un model periodístic s’ha accelerat fins al paroxisme. ¿És possible combinar l’atenció al pols de l’actualitat mentre hom assegura Continue reading