Les lliçons de tres (bones) notícies

Tres titulars de fa uns pocs dies a la comarca. El primer: la Constel·lació del Gorg, a Badalona, serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del Barcelonès Nord, prefigurant un nou model de tinença en clau cooperativa cada vegada més habitual en altres zones del país, però que en aquesta part de l’àrea metropolitana encara no tenia un referent. El segon: el programa ACOL –acrònim d’acollida–, impulsat pel Govern, permet a les entitats socials contractar persones migrades que es troben enmig dels ‘kafkians’ processos de regularització. El Círcol i Càritas s’hi han acollit i ja han fet el primer i positiu balanç. El tercer: el festival itinerant d’arts contemporànies en català, el Límbic, es farà el maig d’aquest any a Santa Coloma de Gramenet, promogut per Òmnium Cultural situant el Baix Besòs en el mapa cultural del país.

Tres bones notícies que conviden a unes quantes reflexions, més enllà de la justificada satisfacció que, per elles mateixes, ens aporten: (continua llegint)

Continue reading

Propostes ‘des de baix’ (municipals’23)

És alleujador comprovar com les propostes de les entitats civils per les eleccions municipals 2023 estan lluny de la subhasta dels partits d”a veure qui promet més’ i se centren, principalment, en exigir polítiques públiques de qualitat, planificades, ben dotades i sostingudes en el temps.

A continuació el recull que he anat fent amb aquestes propostes més enllà de l’efímera realitat de la campanya:

Habitatge i pobresa energètica

  • En clau habitatge, les nou mesures del Sindicat de Llogateres. D’altra banda, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona va elaborar aquest document amb el títol ‘Com garantir l’habitatge a Barcelona? Propostes per garantir el dret a una llar des del municipi’.
  • Sense deixar l’habitatge, la Fundació Arrels ha centrat molts titulars amb la seva campanya #ningúsensedrets.
  • El de l’habitatge ha estat un dels grans temes de campanya i ha propiciat un debat prou interessant. Aquest convocat per la Xarxa d’Economia Social, l’Observatori DESC i altres entitats i del qual Crític va fer-ne un bon resum.
  • L’Aliança contra la pobresa energètica ha treballat un document amb propostes sobre un dels grans temes ‘tapats’ en l’agenda municipal. En relació al mateix tema, la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) té una proposta municipalista. És aquesta.
Continue reading

Debats de ciutat (tornem-hi)

Debats de ciutat a Badalona. Que l’urgent no ens faci desviar del que és important: visió estructural i pla d’equipaments. L’article d’abril al Línia.

D’aquí a uns dies tindrà lloc la Jornada de Creativitat i Cultura, organitzada pel Col·lectiu de Creadores de Badalona i la Perifèrica (un projecte en el marc de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord), una cita ben oportuna a les portes de les eleccions municipals i que es planteja en tres actes: un primer espai de coneixement (en el fons, de reconeixement), un segon d’escolta de les propostes de cultura dels partits polítics i un tercer, obert, d’exposició d’idees, preguntes, reflexions i, és clar, propostes per a la cultura al municipi per als pròxims anys.

S’agraeix aquesta proposta tan ben estructurada, especialment en aquest moment en què el debat ciutadà sembla haver-se reduït a veure qui té el render més gros, on la promesa a 280 caràcters puntua més que el compromís i en què, en l’interminable scroll en què hem convertit la política, s’amaga la inconsistència de projectes empaquetats i reempaquetats (venuts i revenuts) infinites vegades sense que amb prou feines prestem atenció a algunes qüestions estructurals que, com passava amb aquell dinosaure del conte, quan despertem de l’empatx de bits i paraules, tossudes, “continuen allà”.

Ara hem recuperat les lletres de Badalona que van estrenar-se durant la Copa del Rei de principis d’aquest any, un instant instagramable que s’escola entre els nostres dits quan veiem les dificultats que tenen (i continuaran tenint) per dutxar-se als pavellons de la ciutat els centenars de jugadors i jugadores de bàsquet cada cap de setmana. La distància entre expectativa i realitat esdevé insuportable. És cert que actualment està en marxa un pla de millora dels equipaments esportius de Badalona –i tal com estan les coses, benvinguda tota millora, no cal dir-ho–, però, malauradament, es queda en l’epidermis del problema. Perquè el col·lapse va més enllà dels equipaments físics (en parlava no fa tant de temps en aquest article: El Sant Josep com a símptoma), com ens ha demostrat la plataforma Bàsquet al carrer i la seva aplicació de mapeig elaborada conjuntament amb el col·lectiu Llefià.net. (continua)

Continue reading

Llibreries que són palaus

📰 Article publicat al Línia, també accessible, aquí.

Deu dels dotze barris amb una renda més baixa de Barcelona no tenen cap llibreria. Són dades elaborades a partir del directori de llibreries de l’Ajuntament de Barcelona i que ha treballat l’Agència Catalana de Notícies en una informació d’alt valor, de la qual se n’ha fet ressò també el Línia. Les zones més riques de la capital del país concentren el 61% d’aquests establiments, tot i que només hi viu el 33% de la població de la ciutat.

Les dades fan referència a la ciutat de Barcelona i en sí mateixes ja són prou preocupants, però, amb tota probabilitat, encara ho serien més si les plantegessim a nivell metropolità, en què el ‘factor perifèria’ s’agreuja amb desigualtats amplificades. A la falta de llibreries en bona part dels barris metropolitans s’hi suma un mapa encara incomplet en el desplegament de biblioteques (el cas de Badalona és flagrant) i de progressiva precarització dels equipaments veïnals i cívics que van construir-se els primers anys de la democràcia recuperada als municipis, i que avui han anat envellint sense un manteniment adequat ni un projecte de dinamització prou actualitzat.

¿On és avui aquella gran inversió cívica (i econòmica!) de principis dels vuitanta i principis dels 90 mitjançant la qual els ajuntaments van reinventar les ciutats sorgides del franquisme amb la posada en marxa d’equipaments culturals també en clau de barri? Moltes ciutats metropolitanes viuen encara d’aquell impuls. Aquell esforç d’establir nodes de Continue reading

Kit supervivència Sant Jordi'22

Aquesta és la collita de llibres a casa, 2022.

Torna Sant Jordi, aquesta vegada sense mascareta, i enmig d’una normalitat que es resisteix. La festa del llibre i la rosa no l’espatllarà ni l’incertesa ni quatre gotes, per sort. A continuació, alguns enllaços d’actualitat que recullen bona part dels especials dels mitjans amb el més destacat de l’edició 2022, i també amb algunes recomanacions persionals. S’inclouen també links en clau Badalona.

Recordeu, en tot cas, que a les llibreries Sant Jordi és… tot l’any!

 

 

Repàs d'urgència: Soler i Amigó, llegat a Badalona

Del Joan Soler i Amigó i el seu llegat a Badalona i arreu… Alguns apunts solts:

A banda de l’obituari que vaig publicar a La Vanguardia el 3 de gener aquest dilluns m’entrevistaven a Ràdio Ciutat de Badalona per parlar de la seva petja a la ciutat. Podeu repescar-ho aquí:

D’altra banda, aquests dies, l’Enric Juliana i l’Albert Ibàñez també han escrit sobre en Joan. I finalment, dissabte passat es va fer una cerimònia a l’església de Santa Maria, emotiu i just, del qual podeu revisar-ne alguns moments aquí.

"Trobarem a faltar el teu somriure": reconeixement a Joan Soler i Amigó

+ Obituari publicat a La Vanguardia de dilluns 3 de gener de 2022; i en aquest altre enllaç un recull de reaccions a les xarxes. També és molt recomanable l’article de Guillem Vidal a El Punt Avui.

“Em cansa una mica parlar molt d’arrels. Penso que hem de pensar més en les llavors. Quin sentit tenen les arrels si l’arbre no creix i no fa fruits i ningú els aprofita?” Una frase punyent que sintetitza la singular manera d’entendre la cultura de Joan Soler i Amigó, escriptor, pedagog i folklorista –com ell encara es reivindicava– i que va morir ahir a Badalona als 80 anys. La cultura popular com una eina per fer país, per fer ciutat… des de les aules, des dels centre cívics o des de les festes populars; la tradició com un acte d’intercanvi, un exercici continu de crear i recrear.

Soler i Amigó va ser guardonat amb diferents reconeixements al llarg de la seva trajectòria: el 2006 va rebre el premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya pel seu monumental “Tradicionari”, compendi enciclopèdic en 10 volums, un autèntic referent en la matèria; i el 2018 va ser distingit amb Continue reading

Les quatre raons per no perdre's el Filmets 2021

El cartell de l’edició d’aquest any de FILMETS Badalona Film Festival es obra de la dissenyadora Alexandra López Tomàs, de 20 anys, il·lustradora que ha estudiat un Grau Superior d’Il·lustració a l’Escola d’Art Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona.

FILMETS presentarà 237 curts en competició entre els dies del 22 al 31 d’octubre. A continuació cinc raons per no perdre’s el festival de cinema:

Perquè Filmets és el primer festival de cinema que es farà amb l’aforament del 100% després de l’aixecament de les mesures restrictives per la Covid19. És més que una casualitat, això. L’any passat, Filmets ja va ser un festival valent i va ser dels pocs que en aquell octubre de tants tancaments obligats va fer un esforç per mantenir el format físic. És difícil imaginar un festival com Filmets atrapat només en la virtualitat; al capdavall estem parlant d’una cita molt present a peu de carrer, amb molta avidesa de donar-se a conèixer i explorar nous camins. El 80% de la programació ja és presencial. El lema del festival d’aquest any és precisament: ‘Això va per llarg’, en aquest cas en el millor dels sentits.

Perquè és un exemple de cultura arrelada a una ciutat, però que es projecta també en clau europea i metropolitana; bon exemple d’això són les subseus habituals de fa un temps a Barcelona (Institut Français) i Sant Boi de Llobregat (cinemes de Can Castellet).

L’edició d’enguany inclou curtmetratges que seran ‘premières’ internacionals, europees i catalanes, i dues pel·lícules que viatjaran als Oscar, així com curts guanyadors o seleccionats en festivals com Sundance, Cannes, Clermont-Ferrand o Tribeca. Dues notícies més de l’ambició de la cita: l’actriu Assumpta Serna rebrà la Venus d’Honor; i, en segon lloc, el fet que des d’aquest juny, Filmets és col·laborador dels premis Goya.

Perquè Filmets és xarxa, compromís i comunitat. Hi ha molts exemples, com les entranyables col·laboracions a les biblioteques de la ciutat i amb les escoles, però aquest any destaquen els acords de col·laboració amb l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i l’Hosptial Municipal i el Centre Sociosanitari del Carme, amb projeccions destinades a pacients i professionals. D’altra banda, el 22 es presenta el programa Acció>Cinema per un món més just, una aliança entre el Govern de la Generalitat i Catalunya Film Festival per apropar l’audiovisual a la cooperació.

Perquè amplia (retornant a la presencialitat) l’apartat per a professionals, Filmets Pro, doblant les sessions. I perquè reforça l’aposta virtual: totes les pel·lícules es podran veure des de la pantalla personal a www.festivalfilmets.cat) amb un sistema d’endreça inspirat en Filmin que Continue reading

Cultura maltractada? sí i no

L’art urbà, tan present, tan oblidat. Aquí al Turó d’en Carig.

La Gina de Tera ha sacsejat la xarxa badalonina amb aquest punyent fil al voltant de la cultura a Badalona (també com a resposta, és d’interés aquest altre fil del Marti Noy). Sintèticament, i en substitució d’un fil que seria massa llarg i potser cansaria… aquí va un apunt ràpid de coses que m’ha suggerit:

Coincideixo en:

  • la denúncia de la situació dels col·lectius de creadors implicats a la Mobba (obligats a deixar el seu equipament). Un fracàs de ciutat, malgrat aquí hi havia una alternativa per emplaçar a Muebles Rojas la ‘fàbrica’ de creació, conjuntament amb el projecte de la Fura. Una  alternativa malauradament malbaratada aquests darrers anys.
  • l’assenyalament de la precària situació del Conservatori i l’Escola de Música (en un edifici que ha de compartir amb el centre cívic, i que a més no és accessible i impedeix la consolidació del centre). Hi ha pressupost per abordar aquest tema. Que es posi fil a l’agulla.
  • l’abandonament de la programació cultural als centres cívics, només en part corregida, per la programació de les biblioteques. Tanmateix, més greu encara: la ciutat té per acabar el seu desplegament de centres cívics (el D5 no en té) i de bibioteques! Hi ha diners per fer el programa funcional i el projecte d’un equipament comunitari al Gorg i Montigalà (Apenins). Perquè no s’aprofiten? Estan en un calaix des de la moció de censura. I pel que fa a les biblioteques, clama al cel la situació a Can Casacuberta (encara!), però en especial a Lloreda. El projecte de nova construcció ha de desbloquejar-se ja… i revisar on s’ha de començar a planificar un nou equipament bibliotecari necessari a la ciutat.
  • el dèficit el manteniment dels equipaments culturals (al juliol de 2019, vam promoure aquesta moció), esportius, veïnals, etc, potser ens amaga una cosa encara més greu: la falta d’un pla d’equipaments a la ciutat i un debat obert (encara!) al voltant de mancances evidents (auditori, per exemple). De la necessitat d’un pla d’equipaments aquesta intervenció recent al ple.
  • la falta de reflexos a l’hora de donar sortida (i espais) a les entitats de la ciutat en l’àmbit de cultura tradicional. És hora, també, de repensar i revisar el disseny de la festa en el seu conjunt.

Afegeixo:

  • la tebior de la ciutat alhora de defensar un projecte estratègic com ho és el del Còmic a la CACI. Oportunitat definitivament perduda?
  • la desatenció de polítiques públiques de suport als creadors i indústria cultural a la ciutat (per exemple a través de línies d’ajut específiques o de ‘fàbrica’ de creació). En la planificació de polígons d’activitat econòmica se situava un pòl d’indústria cultural a Can Ribó. Cal estirar aquest fil.
  • les assignatures pendents quant a patrimoni històrico artístic, i alhora de donar un ús (reinventant-los si cal) edificis fantàstics com Ca l’Andal, les torres Arnús, la Phier, Torre Codina, Escorxador, etc.
  • la falta de confiança entre món associatiu i administració amb dinàmiques massa receloses quant a participació i empoderament.
  • i tot un àmbit estratègic a explorar alhora de lligar la cultura amb l’educació (aprofitem FAMPAS i l’articulació creixent de les entitats vinculades amb el lleure educatiu!), també alhora de reforçar-la com un element de treball comunitari (tenim BSA, una sòlida empresa municipal que podria jugar un paper interessant). I l’art urbà? També l’art urbà.

Tanmateix, alhora de fer una ‘foto’ de la cultura a la ciutat situaria també èxits compartits (administració-societat civil) amb:

  • tres festivals de referència al país: Filmets, Li Chang i Blues i Ritmes. No era fàcil i s’ha aconseguit.
  • una aposta museística al voltant de Baetulo espectacular: la museïtzació de les Termes, el decumanus i les Continue reading

Les quatre lliçons dels 20 anys de la col·lecció Pont del Petroli

Exposició 20 anys Pont del Petroli / Badalona / novembre 2020

“… el nom de l’editorial apareixia en blau intens entre l’aiguat en forma de pantalà. I el seu nom va ser pels segles dels instants: edicions Pont del Petroli. I els cavalls del mar van riure d’estar sempre mirant el mico de l’Anís.”

Així presenten l’exposició sobre els 20 anys de l’editorial Pont del Petroli els seus fundadors Joan Puche i Paco Fanés en un breu text que condensa molt bé l’esperit d’una aventura que ha sumat durant dues dècades inspiració i complicitat. Durant tots aquests anys, han estat molts els temporals (els polítics i els físics) que han assolat ciutat i país, i en canvi aquella aposta es manté dempeus, malgrat “la por de les façanes”, tan enganxada encara en una Badalona que no acaba d’aixecar el vol.

Al voltant d’aquesta efemèride i de la fantàstica exposició que es pot veure a l’Espai Betúlia fins el Nadal… quatre lliçons al voltant d’aquesta iniciativa cultural… amb l’objectiu de recordar-nos que no tot va malament i que les fórmules d’èxit s’han de socialitzar i replicar.

  • Especialització i compromís amb la qualitat. (Auto)exigència i coneixement en primera persona d’un àmbit cultural concret, una fórmula força particular en què els promotors són tota vegada autors i divulgadors. Al capdavall, els 20 anys de feinada editorial deixen un llegat molt interessant, que ha complert una funció de reivindicar veus amagades i apuntar-ne de noves.
  • Continuïtat i reinvenció constant: teatre, música, arts plàstiques… i versos, és clar, molts versos. Un aparador molt ric –i que es disfruta especialment en l’exposició del Betúlia– i que s’entreveuen en una aposta d’una Continue reading