Periodistes còmplices de ciutat

Va per tu, Marta Membrives (1971-2022)!

Té una agenda de telèfons ben peixada: el Pepe de l’associació de veïns del Turó, la Txell de la colla castellera nova, la Maria del bar de la Plaça Gran, l’Abdelkrim de l’AFA de l’escola de la Riera… Desendreçada, singular, aquesta agenda de telèfons és prèvia a l’arribada de Twitter i els DM; és un capital de gran valor… Però ben mirat potser tampoc és tan important. Perquè en el dia a dia de la periodista local moltes vegades no cal una trucada: el Pepe, la Txell, la Maria i l’Abdelkrim formen part d’una jornada laboral que en realitat no té horaris… Se’ls troba i hi parla a peu de carrer, davant del comerç, sortint de casa o passant per davant de la casa de la Vila.

De fet, la periodista va construint la notícia a partir d’una llarga conversa encadenada, plena de giragonses, i on les peces disperses van cobrant sentit a mesura que van encaixant. Indicadors de la bona feina feta? El desgast de la sola de la sabata i l’habilitat per parar bé l’orella. El subtil art de teixir un moment tranquil que convidi a la confidència. I la mirada curiosa i afinada per detectar un petit moviment rere la façana patrimonial on sembla que podrien començar unes obres, un cartell que Continue reading

Una eina al servei del ciutadà

[ARTICLE PUBLICAT A LÍNIA BADALONA el 25.5.2017] El diari que tenen a les mans ha acceptat aquest text com a resposta a un article que l’Estanis Alcover va publicar setmanes enrere sota el títol “El futur de la premsa local passa per la Casa de la Vila?”. El futur del periodisme no passa per un sol lloc, per sort, però això no treu poder interpel·lar la pregunta.

Amb l’Estanis, amb qui vam ser col·legues uns anys a Revista de Badalona i també a El Punt, comparteixo el paper importantíssim del periodisme en nuar la formació de la identitat (sempre un concepte dinàmic, aquí l’afegit és meu) des del relat de la quotidianitat més propera. Aquest paper insubstituïble està en el cor mateix de la premsa local, per bé que avui les fronteres entre el que és ‘premsa’ o no són més Continue reading

Filibusterisme a Badalona?

Nou capítol de l’afer Estaca. Avui s’havia de consumar destitució del cap de #Badalona Comunicació. No era un tema anecdòtic. En depèn la qualitat dels mitjans públics i la seva funció social. Ànim i suport als professionals de la casa.

Seguidament, recollits les piulades que he fet sobre el tema al meu TW:

  1. A veure, intentaré explicar el q ha passat a #Badalona aq. migdia amb el càrrec del PP q va censurar l’Estaca i q l’oposició volia cessar.
  2. Avui (per fi) hi havia la Junta General de @BdnCom q ha aprovat un nou consell d’adm. per designar el nou conseller delegat, @Jopepvineta
  3. Un pas necessari per fer q s’hi reflectís la correlació d forces al ple (on el PP NO té l’absoluta) i per reformar a fons mitjans locals.
  4. Tanmateix, el PP va fer dimitir abans el conseller delegat i el va contractar immediatament amb funcions de coordinador.
  5. Ara mirarà d’ajornar al màxim la convocatòria del nou consell d’adm.Ergo l’autodimitit conseller deleg. continuarà manant en l’interregne.
  6. Un interregne que significa control i q intentarà allargar mitjançant totes les argúcies legals (filibusterisme: http://ca.wikipedia.org/wiki/Filibusterisme).
  7. El PP a #Badalona sap q s’hi juga. Això no va d guanyar batalla legal, sinó d guanyar temps. El minut de #teleb d’ara fins al maig val or.
  8. Mentrestant, els mitjans locals aborden uns mesos clau per a la seva funció pública en situació precària, de massa omissions acumulades.
  9. … nova prova del GREU error de donar alcaldia al PP i de, a més, donar-li la majoria abs. (que no tenia al ple) a les empreses municipals.
  10. No estaria malament una mica d’autocrítica entre els que ara s’escandalitzen (CiU) per la deriva dels fets.
  11. El que és substancial ara és definir entre tots el model de mitjans li cal a #Badalona i com el protegim d’intrusions i censures.
  12. A @ERCBadalona tenim coses a aportar, però sobretot tenim molt a escoltar (dels professionals, dels agents locals, dels veïns).
  13. Disculpeu l’encadenat. La política a #Badalona ja fa temps que no es pot explicar en 140 caràcters. ;-)

En aquest enllaç podreu accedir a un storify meu que recull informació sobre l’afer i que està actualitzat amb les notícies que sobre el tema publiquen avui El Punt Avui, La Vanguardia i Diario.es.

El 2014 al meu Twitter

Els més de 5.000 tuits aquest any han generat, segons el servei d’analítiques de Twitter, 260.545 reaccions d’engagement (RT, FAV, reply, click, compartir via mail, follow) i junts han sumat 6.773.511 impressions (visualitzacions potencials). Les piulades han propiciat 64.838 links als articles o continguts enllaçats. Aquí podeu veure el full de càlcul amb les piulades. Segons el servei d’analítiques de Hootsuite, aquest 2014, he sumat 1.653 follows, a un ritme de 5 diaris.

El procés ho peta, gens sorprenentment, i també la inclusió de fotos en la piulada.

A continuació podeu veure les 10 piulades amb més impacte. Continue reading

Més enllà de l'Estaca…

Remor de tecles

http://www.instagram.com/oriolllado


+ instagram.com/oriolllado

El Times de Londres ha fet públic un excèntric experiment, segurament més dissenyat a obtenir notorietat a la secció de notícies curioses que no pas als seus resultats concrets. Signe dels volàtils temps dels RT i ‘likes’.

Segons informava fa uns dies la Ràdio Pública Nordamericana en un dels seus blogs especialitzats en periodisme la direcció del diari de Murdoch ha instal·lat uns bafles a la redacció que quan s’apropa l’hora de tancament emeten el peculiar clac, clac, clac de les tecles de les velles màquines d’escriure. Remor de tecles per motivar periodistes.

Primera paradoxa. La idea és que el percuteig de les tecles, que anirà en crescendo a mesura que vagi passant el temps, convidi als periodistes a escriure més ràpid. El so vol evocar un suggerent ambient de treball (a la Mad Men), però segurament pot no ser més un molest soroll més en una professió cada vegada més precaritzada.  En el millor dels casos, la Continue reading

Complint!

POP POP POPHa estat notícia el tractament àgil, informat i compromès (hat trick de luxe!) dels mitjans de la corporació catalana de televisió amb l’Incendi que afecta l’Empordà i que va començar a cremar entre Camallera i Vilopriu, el passat dilluns. No ha estat notícia en forma de titular o sumari radiofònic, sinó que ha estat notícia en les petites pantalles dels nostres smartphones i també en converses a casa amb la família o els amics.

Connexions amb directe, anàlisis tècniques, entrevistes i un bon treball infogràfic… El canal de notícies 324 i la ràdio pública van connectar amb rigor i professionalitat Continue reading

Periodistes amb compromís

Avui Media.cat, projecte del Grup de Periodistes Ramon Barnils, ha presentat l’Anuari sobre silencis mediàtics del 2011, amb quinze temes que han passat desapercebuts pels mitjans (notícia a Vilaweb). La presentació ha coincidit amb el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Recupero l’entrevista que vaig realitzar fa uns mesos als dos autors de l’anuari, en Roger Palà i en Sergi Picazo. En Roger, a la presentació, apuntava que “‘En Joan Fuster deia que la política, o la fas o te la fan. Doncs el mateix amb el periodisme: o el fas o te’l fan'”.

Aquí podeu accedir a l’entrevista publicada al web d’Òmnium i en aquest altre enllaç a l’entrevista completa, realitzada a través de Twitter.

Periodistes que fan llistes

(…) En tots els casos, són periodistes que responen bé a les habilitats que requerim a un periodista, avui; i que Steve Buttry resumeix a la perfecció en aquest apunt –confegit per Álvaro Martínez. Ells, i tants d’altres, són periodistes actuals que han entès que avui per fer bé la nostra feina ens hem de reinventar nosaltres (i això implica com i què escrivim).

El problema és que molts d’aquests serveis d’alt valor afegit i que relacionem amb el filtratge, la prescripció o, fins i tot, les exclusives, encara no tenen un model de negoci darrera que els faci sostenibles per ells mateixos.

Podeu continuar llegint l’article, publicat el 4 de gener a Media.cat, aquí.

Va, sí, fes-ho!

Diu el New York Times el que molts sabíem. L’anunciado en TV d’abans és, avui, un mitjà global en anglès dient coses com: “gent, que no es la quantitat, que és la qualitat”. És obvi, sí, però les obvietats, d’òbvies que són tendeixen a la invisibilitat. Recordem els primers temps de les xarxes socials? Aquella boja cursa per tenir més amics i seguidors que ningú. Confoníem un públic ampli amb el nostre poder d’influència i prescripció. L’equació fallava de totes totes, sí, però i què?, mira, tu, per si de cas…

Al final, a les xarxes socials no hi funciona res que no funcioni també en la vida, diguem-ne, presencial. Matrix és una bona pel·lícula, però és una pèssima metàfora del nostre món. Hi ha una sola ‘realitat’, avui i aquí i malauradament crec que encara és pertinent recordar-ho. “No, és que jo prefereixo el contacte personal…”, es defensen alguns com si es tractés de propostes excloents. [Continuar llegint l’article a Media.cat, on ha estat publicat originalment]