Els joves volen més cultura, la volen en català, arreu del país i accedir-hi sense barreres econòmiques. Molt interessant l’estudi encarregat per l’Escola de Formació Guillem Agulló i Òmnium i amb un títol que ho diu tot (i bé): Cultura en Disputa. A continuació uns breus apunts (i l’enllaç per descarregar l’enquesta).
Continue reading
Cada vegada més, les audiències que segueixen l’actualitat són menys conscients del mitjà concret del qual obtenen la informació: la identificació amb una capçalera perd força davant la voluntat —i també la necessitat— de trobar continguts allà on passem més temps. Plataformes globals d’entreteniment quotidià, com Instagram o TikTok, s’han convertit en espais centrals de consum informatiu, tot i que no estan subjectes a cap codi deontològic i operen amb algoritmes opacs i interessats. El panorama és encara més complex: conviuen avui dues tendències aparentment oposades, però complementàries. D’una banda, la conversió de la notícia en arma de combat ideològica i de desgast polític (les notícies falses circulen arreu, també en canals de missatgeria fora del radar; molt interessant la unitat 3CatInfoVerifica en aquest punt, per cert). De l’altra, la saturació informativa que empeny molts ciutadans a desconnectar deliberadament de l’actualitat, autorestringint-se el volum de notícies que reben. (continua)
Continue reading
El taller integrat del Grau en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, curs 2024-2025, ha estat un espai especialment enriquidor, tot i que era un repte perquè estrenàvem un projecte docent sensiblement diferent del que s’havia desenvolupat fins aleshores i hem hagut d’anar construint l’assignatura classe a classe. Ara, amb el curs acabat i mentre escolto i segueixo alguns dels estudiants en les seves pràctiques d’estiu o en els primers passos professionals, és el moment de fer repàs.
Una peça fonamental d’aquest curs han estat les aportacions d’experts referents del sector audiovisual, que he pogut portar a les classes en forma de seminari, gràcies al programa de convidats de la Pompeu. La idea ha estat connectar els estudiants amb el present i el futur de la professió a través d’unes sessions de contrast amb profesisonals en actiu i que treballen en el marc dels nous formats audiovisuals.
La cosa ha anat per aquí: (continua)
Continue reading
Fins ara, la meva experiència a X –és a dir, al Twitter de l’època Musk– ha estat prou satisfactòria, almenys si m’ho miro des d’un punt de vista personal. He receptat silenci generosament a alguns comptes i n’he blocat d’altres ocasionalment, diria que gran part de les vegades de manera merescuda. Vaig saltant entre diferents llistes, pròpies i d’altres, privades i públiques, i miro de ser exigent a l’hora de seguir perfils. Intento no submergir-me en els abismes d’alguns fils de comentaris ni, en general, passar gaire estona fent scroll. X encara és, la majoria dels dies, un lloc mínimament interessant, i encara forma part de la meva recepta quotidiana per estar informat, explicar les coses que faig professionalment i participar en alguns debats que, segurament perquè tenen lloc a la meva pròpia bombolla, són, ben mirat, prou constructius.
Això és així avui, malgrat tot. I això és així… per ara. (continua)
Continue reading
Hi ha un fals dilema implícit en la polèmica que avui afecta els mitjans públics locals de Badalona (més en aquesta notícia del Línia). El govern del PP a la ciutat ha decidit retallar més de la meitat de la durada del magazine de tarda, el referent Badalona Tres60, i deixar-lo sense una de les seves característiques més rellevants, l’efervescent directe… i substituir-lo per una cara franquícia especialitzada en el debat crispat (ells en diuen divers) i sense un arrelament a la ciutat (ni pel que fa als professionals ni pel que fa a la temàtica). Estem parlant d’OpinaCat, amb Carlos Fuentes, precisament l’espai en què Xavier Garcia Albiol tan es va foguejar dialècticament abans de ser alcalde i que ell mateix va premiar en el seu primer període a l’alcaldia (quines casualitats!); l’espai que, sembla, ara també el tindrà d’alcalde-tertulià. L’argument esgrimit pel govern conservador actual és que és una qüestió d’audiència i que, és clar, qui es pot dir no a tenir més audiència?
Però és un fals dilema, deia al principi de l’article.
Per començar, Badalona Tres60 tenia en la seva franja i en la repetició una audiència estimable, molt per sobre altres produccions de televisions locals equivalents a Catalunya, i un impacte molt destacat en les desconnexions i material produït per a la Xarxa de Televisions Locals i que assegurava la projecció de la ciutat més enllà del terme municipal. I ho feia (continua)
Continue reading
Aquesta setmana al Seminari d’Actualitat del grau de Periodisme de l’Universitat Pompeu Fabra que imparteixo conjuntament amb la Laura Pérez Altable, l’Oriol Llop Sarsanedas i en Joan Cata, hem fet una sessió molt estimulant sota el títol: “El 12M des d’una redacció, la cuina d’un seguiment electoral”. Ens hi van acompanyar en Jordi Pons, cap de política de TV3, els subdirectors de l’ARA i la Vanguardia, Enric Borràs i Joel Albarrán Bugié, l’Irene Montagut, cap d’edició del Nació Digital, la Victòria Oliveres, de l’equip de dades d’eldiario.es i en Pere Sanz, de la Xarxa de Televisions Locals. Més informació, aquí.
De la minuciosa lectura del diari dominical (“Well, it’s tuesday and I’m still not done”) de Loudon Wainwright III, entranyable reivindicació del temps en què el periodisme escrit ‘escrivia’ la manera de veure i interpretar el món; a la lliçó de Billy Bragg i el seu ‘It says here’, recordatori del pes dels interessos en els mitjans (i els seus propietaris); passant per Gil Scott Heron i el seu ‘The revolution will not be televised’, tan interessant encara per molts debats vigents. En el segon capítol de Cançons per explicar el món al magazine de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, dedicat al periodisme… temps també per als Rolling Stones i ‘Yesterday’s Papers’ –el periodisme aquí com a metàfora de l’amor passat– i per Ruben Blades que en el seu cas fa servir el titular d’un hipotètic diari com a element retòric per fer avançar una història –sempre excel·lent narrador–. I finalment, el camí a la inversa: la cançó que comença en un pentagrama i acaba convertida en article d’opinió. És el cas de ‘A few words in defense of our country’, de Randy Newman, i que el New York Times va publicar en la seva versió impresa pocs dies després de ser presentada en un concert al Carnegie Hall.
Va per tu, Marta Membrives (1971-2022)!
Té una agenda de telèfons ben peixada: el Pepe de l’associació de veïns del Turó, la Txell de la colla castellera nova, la Maria del bar de la Plaça Gran, l’Abdelkrim de l’AFA de l’escola de la Riera… Desendreçada, singular, aquesta agenda de telèfons és prèvia a l’arribada de Twitter i els DM; és un capital de gran valor… Però ben mirat potser tampoc és tan important. Perquè en el dia a dia de la periodista local moltes vegades no cal una trucada: el Pepe, la Txell, la Maria i l’Abdelkrim formen part d’una jornada laboral que en realitat no té horaris… Se’ls troba i hi parla a peu de carrer, davant del comerç, sortint de casa o passant per davant de la casa de la Vila.
De fet, la periodista va construint la notícia a partir d’una llarga conversa encadenada, plena de giragonses, i on les peces disperses van cobrant sentit a mesura que van encaixant. Indicadors de la bona feina feta? El desgast de la sola de la sabata i l’habilitat per parar bé l’orella. El subtil art de teixir un moment tranquil que convidi a la confidència. I la mirada curiosa i afinada per detectar un petit moviment rere la façana patrimonial on sembla que podrien començar unes obres, un cartell que Continue reading
[ARTICLE PUBLICAT A LÍNIA BADALONA el 25.5.2017] El diari que tenen a les mans ha acceptat aquest text com a resposta a un article que l’Estanis Alcover va publicar setmanes enrere sota el títol “El futur de la premsa local passa per la Casa de la Vila?”. El futur del periodisme no passa per un sol lloc, per sort, però això no treu poder interpel·lar la pregunta.
Amb l’Estanis, amb qui vam ser col·legues uns anys a Revista de Badalona i també a El Punt, comparteixo el paper importantíssim del periodisme en nuar la formació de la identitat (sempre un concepte dinàmic, aquí l’afegit és meu) des del relat de la quotidianitat més propera. Aquest paper insubstituïble està en el cor mateix de la premsa local, per bé que avui les fronteres entre el que és ‘premsa’ o no són més Continue reading
Nou capítol de l’afer Estaca. Avui s’havia de consumar destitució del cap de #Badalona Comunicació. No era un tema anecdòtic. En depèn la qualitat dels mitjans públics i la seva funció social. Ànim i suport als professionals de la casa.
Seguidament, recollits les piulades que he fet sobre el tema al meu TW:
En aquest enllaç podreu accedir a un storify meu que recull informació sobre l’afer i que està actualitzat amb les notícies que sobre el tema publiquen avui El Punt Avui, La Vanguardia i Diario.es.