Category Archives: Retalls

Barraquisme ‘invisible’, encara

Posted on by
Reply

No és fàcil de veure, ni en la realitat urbana ni, malauradament, en l’agenda política a #Badalona. I tanmateix, la realitat d’un determinat model d’infrahabitatge persisteix indiferent a la pobladíssima Serra d’en Mena. D’això en parla aquest article meu al Línia, que comença amb aquesta cita de Julià de Jòdar, extreta de l’Atzar i les ombres (Comanegra, 2023): “… Sobre el tortuós i delirant infernacle del soterrani, un seguit de racons foscos i humits concebut per un usurer i traçat per un embriac…”

Continue reading →

10 anys d’un govern irrepetible

Posted on by
Reply

+Article publicat al Línia Xarxa.

Aquest any es compleixen deu anys d’un govern atípic i, probablement, irrepetible: el que, el maig de 2015, va portar Dolors Sabater a l’alcaldia de Badalona i a presidir un equip format per Guanyem, la seva formació, ERC i ICV-EUiA. Van ser tres anys d’altíssima intensitat, fins que un acord entre PP i PSC va posar fi a aquella experiència un any abans del previst, desencadenant una autèntica muntanya russa en l’estabilitat de la política local. Badalona viuria, en tan sols quatre anys, quatre plens d’investidura. 

D’aquell govern –batejat, segons els gustos, com a ‘de nova política’, ‘del canvi’, ‘republicà’ o ‘indepe’– hi haurà ocasions per parlar-ne al llarg d’aquest desè aniversari. Però, per obrir boca, i tenint en compte que no hi ha res com els exemples concrets, exposo un llistat d’iniciatives que van definir aquell govern de progrés i que, lamentablement, els executius posteriors no van continuar amb la mateixa determinació o, directament, van desmantellar. (continua)

Continue reading →

L’urbanisme de sargidora

Posted on by
Reply

📍 Publicat al Diari Línia el 15 de gener de 2025, l’article El Consorci del Besòs i l’urbanisme de sargidora explora els reptes i les oportunitats d’aquest ens estratègic en un moment crucial de la seva trajectòria. Amb 26 anys d’història, el Consorci ha evolucionat des d’una eina tècnica fins a una institució amb capacitat per abordar problemes estructurals del territori. L’article repassa els quatre grans reptes que afronta actualment, com la governança, la gestió del PDU de les Tres Xemeneies, la reactivació econòmica i el combat de la vulnerabilitat social, tot emmarcat en la necessitat d’un urbanisme col·laboratiu i respectuós. A més, s’hi plantegen propostes concretes per potenciar el paper del Consorci i el sentiment de pertinença del territori.

Continue reading →

De veïns, veïnes i veïnats

Posted on by
Reply

A ritme de cuplet, reprenem la secció Cançons per explicar el Món, espai mensual a Badalona Matí, tot explorant la vida veïnal des de diverses perspectives. Comencem amb “Les Porteres”, una cançó de 1970 inclosa al disc El cuplet de Barcelona, on Núria Feliu retrata amb sarcasme l’ull d’escala ple d’ulls que tot ho observen. És una mirada humorística a les xafarderies i el control social, amb la gràcia i intel·ligència (sí!) que caracteritzava l’artista. 

Seguim amb “Marlene, la vecina del ártico” de Love of Lesbian, un tema del disc Maniobras de Escapismo (2005). En aquesta història increïble i melancòlica, Santi Balmes ens parla de la solitud, la desconnexió emocional i el flirteig entre veïns, amb un toc irònic inconfusible. 

Amb “The Neighbors” de Jonathan Richman, canviem de registre per gaudir d’una cançó divertida i teatral que aborda les crítiques i els malentesos entre veïns. Aquest tema del disc Jonathan Sings! (1983) és un cant a viure sense preocupar-se pel que pensen els altres, tot recreant una escena d’un veïnat amb carrers amples i grans arbres 100% made in USA. (continua)

Continue reading →

#escoltats 2024, llistat complet

Posted on by
Reply

Si faig un #llegits, pq no un #escoltats? Aquí teniu el recull de petits comentaris sobre els àlbums guadits aquest 2024 i que he anat publicant en un fil a ‘X’, disponible aquí.

  • Comencem pel més nou: Khruangbin i el seu ‘A la Sala’, publicat el primer trimestre de l’any. El trio texà broda un disc (quasi) instrumental, atmosfèric i addictiu.
  • Un dels que té més números de figurar en el top personal de l’any. ‘Who will you belive’ dels estimats Pernice Brothers, pop canós, de llarg gust al paladar, tan intel·ligent com sempre, menys cínic que mai.
  • Cowboy Carter és més una estratègia de clickbait, —construir una polèmica i un relat per articular un hype— que no pas una realitat en termes musicals. És a dir, que no és un disco de country! Problema? Cap. És un disco de la Beyoncé, potser un dels seus discos més pop. Actitud, art i bones cançons. I alguns minuts de més (com la Swift, Miss Knowles tampoc practica l’art de la concisió).
  • ‘Balla la masurca’, el primer disc de Guillem Gisbert (Manel) és un disc molt adeqüat per aquesta setmana de Sant Jordi, perquè podria ser, també, un recull de narracions. Mitjos temps q premien els oients pacients, producció molt pensada, al servei de la història. Olé!
  • El so singular de Vampire Weekend es desplega amb noves textures a ‘Only God Was Above Us’, un gran(diós) disc de pop contemporani i que és, també, una crònica intel·ligent i calidoscòpica del món que ens ha tocat viure. M’ha en-can-tat.
  • Helado Negro, alterego del estatudinenc d’origen equatorià Roberto Carlos Lange, firma amb ‘Phasor’ (4AD) un disc elegant, eclèctic i una mica intrigant. Electrònica d’escala humana. (continua)
Continue reading →

Descomunal quotidianitat

Posted on by
Reply

En pocs llocs s’observa millor la descomunalitat de les tres xemeneies que des del carrer Àngel Guimerà del barri de Sant Crist de #Badalona. I trobo que està bé mirar-se-les des d’aquí, des de la trama urbana de la que formen part perquè són tan singulars que hem tendit a veure-les descontextualitzades, com si poguéssin tenir sentit sense les ciutats que les envolten. Un continu urbà orfe de projecte i impuls polític, en què, seguint el Besòs, es mantenen totes les llums vermelles de la pobresa i la desigualtat.

En parlava una mica en aquest apunt al blog, amb l’excusa del ‘Manifesta’ una de les notícies de l’any a la comarca (https://www.oriolllado.cat/entrenarlamirada/).

La foto que acompanya aquest text no és gran cosa, però sí que, penso, ajuda a transmetre alguna cosa, una mica com si fos un avís.

Ho deia el periodista Jordi Ribalaygue en mirar-se-la: “és una magnífica postal de Nadal del Barcelonès Nord”.

Bones festes!

Un disc de Nadal diferent

Posted on by
Reply

Tinsel & Lights, de la Tracey Thorn (Everything but the girl) és un dels millors discos de Nadal ever, tant que també és indicat per als que aquestes festes… pse. Intel·ligència i sensibilitat sense sucres afegits. Darrer espai del 2024 a Badalona Matí. El podeu escoltar aquí.

Conté dos temes propis amb fusta d’estàndard, i versions exquisides de Magnetic Fields, Ron Sexsmith, Low, Randy Newman, The White Stripes, Dolly Parton, Sufjan Stevens i Joni Mitchell. En aquest enllaç ella mateixa explica el sentit del disco.

No és un disc molt alegre, cert, però és un autèntic tresor… amb lloc destacat en el meu TOP personal de christmas album conjuntament amb els de Nick Lowe, Phil Spector, Vince Guaraldi, Sufjan Stevens, Beach Boys, Andrew Bird, Ella Fitzerald… Els podeu recuperar en aquest programa de fa un parell d’anys.

Si voleu recuperar altres capítols de Cançons per explicar el món a @BadalonaMati amb Núria Rodríguez, podeu triar i remenar en aquest link.

Punt i final feliç al ‘cas antenes’

Posted on by
Reply

El ministeri fiscal ha retirat la seva acusació en el cas de les antenes a #Badalona. Punt i final en un tema que mai hagués hagut d’arribar fins a la sala de vistes. Quatre reflexions, comparties a xarxes just es va conèixer la notícia (el vídeo és de l’entrevista telefònica que m’han fet aquest matí):

  • Estic molt content, el judici ha servit per demostrar (encara amb més claredat) quin va ser el meu paper en aquest assumpte i fiscalia ha respost retirant l’acusació. Punt i final.
  • També estic enfadat, pel llarg temps en què l’acusació s’ha mantingut dempeus, amb importants efectes en la meva vida política i professional. És una pena avançada que a la vista de la precarietat dels fets de que se m’acusava resulta particularment injusta.
  • Un agraïment a tota la gent que m’ha acompanyat durant tot aquest temps: al meu advocat, l’Andreu van den Eynde; a amics i amigues, a la família, i als companys del govern 2015-18 a Badalona. El convenciment en la innocència de Josep Duran (una abraçada, Josep!).
  • Malgrat el regust agredolç que deixa tota aquesta causa, el servei públic val la pena! Jo vaig tenir la sort de servir la meva ciutat sis anys des del govern municipal, temps durant el qual vaig comprometre’m, en representació d’ERC, amb una altra manera de fer política, al servei de la gent. Vaig (vam) intentar-ho! Que ningú deixi d’intentar-ho!

L’Uri Soler a eldiario.es ho explica prou bé en aquest article. El Periódico o el Nacional n’han fet també seguiment diari i, naturalment, Badalona Comunicació.