El fet literari en 9 cançons

Nou cançons que com en un recull de relats s’apropen al fet d’escriure des de diferents perspectives: fer el badoc en una llibreria, enamorar-se d’una bibliotecària, discutir-se amb un autor, elogiar el llibre que NO estàs llegint, barallar-se pel sentit d’una coma, reescriure la pròpia vida o fer un disco al costat d’un escriptor. Paul Simon, Morrissey, Ron Sexsmith, Talking Heads, Vampire Weekend i Brighton 64 entre altres. És el primer programa que aquest mes d’abril dedicaré en el programa de Ràdio Ciutat conduït per la Núria Rodríguez (94,4) al pop i els llibres. El següents seran el 13 d’abril amb cançons dedicades a escriptors i escriptores i el 25 d’abril amb adaptacions literàries que tenen a veure amb Badalona.


Continue reading

La ciutat dels 15 minuts, més que una qüestió de rellotge

Hi ha una xarxa d’equipaments bàsica que el 90% de ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona tenen a menys de mitja hora de casa. Hi ha una primera lectura precipitada d’aquesta dada –per cert, fruit d’un espectacular treball periodístic d’eldiario.es–, i és que anem bé. Fins i tot molt bé. Almenys si ens centrem en el context propiciat per la nova ‘expressió de moda’, la ciutat dels 15 minuts, i no hi aprofundim gaire.

Però alguna cosa grinyola encara que el titular, que recull la proximitat a hospitals, escoles o supermercats, és estrictament correcte. Vegem-ho. La informació recollida pels periodistes que han elaborat l’experiment ens permet concloure dues coses: la primera és que els primers ajuntaments des de la dictadura van fer una bona feina amb la planificació de mínims (que en aquell moment era més aviat de màxims). La segona és que, malgrat això, aquests mínims no es compleixen en algunes zones de l’estat espanyol, i això és indicador d’una determinada agenda política. Fins aquí, diguem, bé. (continua)

Continue reading

La família Wainwright

No trobarem en la història del rock cap família com la Wainwright, de tant estesa, amb tantes carreres interessants i singulars (zero oportunisme, aquí, zero posar-se sota el paraigua patern a veure què puc aconseguir). Però sobretot no trobarem cap com aquesta, que ha convertit les seves cançons en el divan on abocar les seves difícils relacions, retrets, abandonaments, retrobades, fracassos, petites victòries i misèries. 

A cor obert, sense concessions, sense endolcir res… i malgrat això… una família que combina aquesta particular teràpia amb cançons interposades amb concerts, discos i una relació d’alta intensitat, que com canta Loudon Wainwright… maybe it’s hate, probably its love. Perquè el que veurem en la secció de març de Cançons per explicar el món de Badalona Matí és la complexitat de les relacions humanes segurament com mai l’haureu vista, cantada i viscuda en primera persona.

Patrimoni (gens) secundari

[ Article publicat al Línia ]

Fa uns pocs dies, l’Ajuntament de Badalona recuperava tres fantàstics murals al pavelló de la Plana, dins el paquet de millores que està executant amb l’excusa de la celebració de la Copa del Rei. Atenció, aquest article no és sobre el penós estat dels equipaments municipals (caldria més d’un article, i tristament em continuo remetent a aquí); aquestes línies el que volen és reivindicar i convidar a (re)mirar elements com els que representen aquests tres murals. Realitats ‘invisibles’ en el nostre apressat dia a dia i que són alguna cosa més que el paisatge necessari i instrumental: ben al contrari mostren un capital patrimonial que cal reivindicar. Murals ceràmics, façanes serigrafiades, rètols de botigues amb tipografies singulars… i també edificis esdevenen un escenari quotidià que massa sovint donem per descomptat, però que si hi parem esment veurem que és ple de petits tresors.

Els tres murals ‘salvats’ de la Plana són significatius per dues raons. En primer lloc, perquè han estat recuperats i posats al dia (no és el més habitual) i en segon lloc perquè al fer-ho s’ha evidenciat el poc que sabem d’aquests elements de patrimoni quotidià que conformen la ciutat, més enllà dels béns patrimonial de gran valor i que tenen una lògica de protecció diferent més restrictiva, encara que, bé ho sabem a Badalona no sempre eficaç (aquest darrer fet també donaria per un altre article, ja veuen que se m’acumula la feina!).

(Continua)

Continue reading

Cançons sobre ‘saber deixar’

La història del rock està plena d’adéus i cors trencats, de despit i revenges en forma de cançó. N’hem tingut un exemple recentment, ben públic i comentat, però en la secció d’avui buscarem un enfocament una mica diferent. Parlarem de ‘saber deixar’, a partir d’una selecció de cançons que expliquen que es pot ‘acabar bé’, fins i tot quan hi ha nens pel mig o temes d’addicció! Són cançons boniques i molt emotives que transiten un camí agredolç, en què brilla l’agraïment, el reconeixement, l’empatia, amanit tot plegat amb un punt d’humor i unes gotetes de ‘el temps ho cura tot’. Els protagonistes avui, a Cançons per explicar el món, la meva col·laboració mensual amb Badalona Matí, són Paul Simon, Dolly Parton, Els Pets, Amy Rigby, Loudon Wainwhright III, els Kinks, Manel, Frank Sinatra… i els Lake Street Dive. Que us vagi de gust i si creieu que m’he deixat alguna cançó que paga la pena incloure, feu-m’ho saber!

  • Escolteu el programa, aquí.
  • Llista amb les cançons a TIDAL i a Spotify.
  • El guió que, més o menys, hem seguit avui.

Escolteu les col·laboracions d’altres mesos aquí.

No-obvietats amb el petit comerç

* Article publicat al diari Línia, i que ha coincidit amb l’excel·lent notícia que s’ha conegut aquest dilluns: Barcelona fa un pas de gegant per ser la captial europea del comerç de proximitat.

Resulta que hi ha un servei que t’estalvia la despesa d’enviament i que no t’obliga a estar amb l’ai al cor, pendent d’una ruta de repartiment que sembla jugar al gat i a la rata amb tu. Una proposta comercial que no et cobra recàrrec a l’hora d’embolicar regals, que supera qualsevol algoritme de suggeriment amb el coneixement personal i que ofereix experiència i ofici en lloc d’inacabables tutorials de YouTube o manuals per descarregar amb un codi QR que mai s’acaba de carregar bé. Una marca que s’empesca packs regal amb gràcia i originalitat que desborden l’IA, que assegura als artesans i artistes de la zona marges de benefici dignes i que no necessita arrodonir per a cap projecte solidari perquè la implicació amb el veïnat i la ciutat la té de sèrie: no se’n pot desentendre perquè és on i des d’on treballa.

No és ni una nova app reinventant la sopa d’all ni una start-up que amaga la falta d’originalitat rere un lluent nom en anglès: és el comerç de tota la vida. El comerç amb noms i cognoms que ajuda a teixir el nostre dia a dia i que, passat l’estrès de la campanya de Nadal, com ha pogut i ha sabut, aixeca una bandera que no hauria de passar desapercebuda: estic aquí, al vostre servei! (Continua)

Continue reading

Discos que he fet girar aquest 2022

Són novetats: per tant, discos editats aquest 2022 (en algun cas en les darreres setmanes de 2021) i que he escoltat i disfrutat molt. La majoria els tinc en format físic (65% CD i 35% vinils), i mitja dotzena els he escoltat en streaming (perquè eren edicions limitades a preus molt alts, com el de la Yaya Bey o el del Robyn Hitchcock; perquè encara no s’han editat en format físic, com el de Wilco; o perquè espero que baixin de preu, com el de la Beyoncé o la Lizzo).

Aquí els teniu!
  1. Inside problems – Andrew Bird (Loma Vista / Universal)
  2. Dragon new warm mountain I belive in you – Big Thief (4AD)
  3. The boy named if – Elvis Costello (EMI)
  4. Cold Streams – The Sadies (Yep Roc)
  5. Motomami – Rosalía (Columbia)
  6. Mundos inmóviles derrumbándose – Nacho Vegas (Oso Polita / Last Tour)
  7. I ran down every dream – Tommy Mclain (Yep Roc)
  8. Back on the road to you – Freddy Johnston (Forty Below Records)
  9. 12th of june – Lyle Lovett (Verve)
  10. * Yaya Bey – Remember your north star (Big Dada)
  11. Big Time – Angel Olsen (Jagjaguwar)
  12. Heartmind – Cass McCombs (Anti)
  13. Only the strong survive – Bruce Springsteen (Columbia)
  14. * Shufflemania – Robyn Hitchcock (Tiny Ghost)
  15. Vol.7 – Miqui Puig (Primavera Labels)
  16. * Renaissance – Beyoncé (Columbia)
  17. * Special – Lizzo (Nice Life / Atlantic)
  18. Ses entranyes – Xarim Arasté (RGB)
  19. ‘Flicted – Bruce Hornsby (Thirsty Tigers)
  20. Lucifer on the sofa – Spoon (Matador Records)
  21. Midnights – Taylor Swift (Republic Records)
  22. N.K. Pop – Paul Heaton & Jacqui Abott (EMI)
  23. World Record – Neil Young (Reprise)
  24. Fun Machine vol. II – Lake Street Dive (Fantasy)
  25. Jerry Jeff – Steve Earle (New West)
  26. * Cruel Country – Wilco (dBpm)
  27. A bit of previous – Belle and Sebastian (Matador Records)
  28. Tres golpes – Perrate (Lovemonk)
  29. Strictly a one-eyed Jack – John Mellencamp (Republic Records)
  30. 1963 – Els pets (RGB)
  31. Un minut estroboscòpica – Antonia Font (Primavera Labels)

* Escoltat en streaming

Continue reading

Els meus ‘llegits’ del 2022

Aquest són els meus llibres de 2022, bàsicament novetats, bàsicament ficció, bàsicament (de nou) veus femenines… però no només. Ah, que consti que no és un llistat dels ‘millors’ ni té cap voluntat d’exhaustivitat més enllà que resumeix d’alguna manera allò que durant aquests 365 dies més m’ha interpel·lat, entretingut, divertit i interessat en forma d’aquest màgic objecte tecnològic que no necessita carregar bateries.

Tots aquests llibres els he anat comentant també a Twitter i a Instagram amb l’etiqueta #llegits.

Façana de la llibreria Couceiro, de Santiago de Compostela, aquest agost.

Menció al meu principal subministrador, la Saltamartí de Badalona, amb accéssit especial a la Mitja Mosca de la mateixa ciutat i a la Vitèl.lia de l’Escala, a l’Alt Empordà.

Vet aquí la llista, en principi situats amb un cert (i tanmateix reversible) ordre:

Continue reading

10 cançons que expliquen Serrat

És molt difícil aproximar-se a l’obra colossal d’aquest artista. I vista l’enorme pes en qualitat i quantitat de la seva obra… m’he decidit per un impossible. Trobar 10 cançons que, explicades, donaran algunes claus d’interpretació per entendre aquest artista majúscul… que, diria, que de tant proper, de tant que el coneixem, de tant familiar que s’ha fet en la llar dels nostres sentiments i records… és també, a estones, tot un desconegut. Aquest és el capítol de Cançons per explicar el món de Badalona Matí a Ràdio Ciutat, i que coincideix, amb l’adéu de Serrat dels escenaris.

I sobre Serrat, aquest fil que he anat fent a Twitter potser us interessa.

Cartografies des de baix

Parlo de cartografies alternatives, a partir de les experiències ‘des de baix’ del #camíLila del Grup de Dones de Llefià, de la iniciativa que vol recuperar el bàsquet al carrer a Badalona, dels mapes de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i de la Taula sense Llar. És el meu article al Línia d’aquest mes:

Hi ha una falsa cultura de l’abundància. Ni tota la música és a Spotify, ni tots els llibres es troben a Amazon ni el Google Maps ens porta a tot arreu. Per omnipresents i poderosos que siguin els tentacles d’aquests grans nodes d’informació privats, hi ha un coneixement que requereix –sempre requerirà, de fet– la participació activa i en primera persona. Hi ha cartografies que descriuen les nostres ciutats i que s’han creat des d’aquesta perspectiva singular, lluny del corrent principal i de les seves brillants trampes (i no tan evidents omissions). Hi ha mapes, doncs, que no són fruit d’un algoritme sinó d’un compromís col·lectiu, continuat i tenaç per fer aflorar totes les realitats i problemàtiques.

Continue reading