‘Badalonisme’ per a no badalonins

+Article publicat al Crític, aquí.

Badalonisme”: aquest és l’eslògan curt i aparentment neutre que, en la campanya del PP a Badalona al maig passat, jugava audaçment amb els colors corporatius dels seus rivals electorals, i amb el qual Xavier García Albiol va aconseguir un èxit electoral sense precedents, amb 18 dels 27 regidors presents al plenari. Des d’aquell moment, aquest “badalonisme” —entès com una declaració d’intencions que desborda sigles i ideologia— s’ha mantingut a la ciutat, tant de forma física (una gran lona amb el retrat de l’alcalde i la frase en qüestió continua presidint la plaça de la Vila) com ho ha fet en clau política (només cal repassar l’argumentari i el contraargumentari del govern i de l’oposició per veure la seva hegemonia abassegadora en el dia a dia al municipi). D’eslògan electoral a eix vertebrador del debat i de la política local, per tant.

Què hi ha rere aquest “badalonisme”? És realment, un moviment “sense ideologia”? És un fenomen nou en la sempre sorprenent política badalonina? És replicable? (continua)

Continue reading

Perquè les coses triguen tant? Breu manual per al sofert badaloní

[ ARTICLE PUBLICAT AL DIARI LÍNIA ]

Fa uns pocs dies, s’enderrocava el vergonyós i perillós mur que, al carrer d’Eduard Maristany, limitava la visibilitat i escanyava el pas de persones en un tram encara per urbanitzar del passeig marítim entre Badalona i Sant Adrià de Besòs… El govern badaloní celebrava l’ocasió com si es tractés d’una gran inauguració i no s’estalviava ni adjectius ni confeti. Era, certament, una bona notícia… però, a la vegada, també un trist indicador. 

El fet serveix de recurrent exemple de la precària agenda transformadora de la ciutat que ha d’elevar a categoria d’històric l’enderroc d’un mur d’una antiga fàbrica. El llarg i tortuós procés per executar l’enrunament és una nova demostració de la rovellada capacitat de la maquinària municipal per fer front, en temps i forma, als problemes de la ciutat. 

El cas és que l’hemeroteca al voltant de l’enderroc del mur que separa el sector de les Tres Xemeneies del carrer Eduard Maristany és copiosa i endinsa arrels en com a mínim fa una dècada. Des del 2014 fins avui trobem notícies que parlen d’enderroc imminent, apuntant sucessives i desacreditades dates en un continu marejador. (continua)

Continue reading

La salut mental, al mainstream del pop?

Hi ha moltes maneres d’abordar la relació entre la salut mental i el rock, aquest mes el meu espai de Cançons per explicar el món de Badalona Matí (Ràdio Ciutat 94.4FM, conduït per Núria Rodríguez) ens hem centrat en algunes cançons (Stromae, Residente, SZA, Clara Peya, Florence & The Machine, REM… i Johnny Cash!) que en parlen des del reconeixement i, en part, les cures. Cada vegada més, sembla, la salut mental es tracta, també, des del mainstream del pop. Bona notícia, dins de tot.

Les lliçons de tres (bones) notícies

Tres titulars de fa uns pocs dies a la comarca. El primer: la Constel·lació del Gorg, a Badalona, serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del Barcelonès Nord, prefigurant un nou model de tinença en clau cooperativa cada vegada més habitual en altres zones del país, però que en aquesta part de l’àrea metropolitana encara no tenia un referent. El segon: el programa ACOL –acrònim d’acollida–, impulsat pel Govern, permet a les entitats socials contractar persones migrades que es troben enmig dels ‘kafkians’ processos de regularització. El Círcol i Càritas s’hi han acollit i ja han fet el primer i positiu balanç. El tercer: el festival itinerant d’arts contemporànies en català, el Límbic, es farà el maig d’aquest any a Santa Coloma de Gramenet, promogut per Òmnium Cultural situant el Baix Besòs en el mapa cultural del país.

Tres bones notícies que conviden a unes quantes reflexions, més enllà de la justificada satisfacció que, per elles mateixes, ens aporten: (continua llegint)

Continue reading

L’excés de llum encega

Badalona ha estat titular aquestes darreres setmanes al voltant d’un arbre, convertit a la desesperada en bandera d’un nou cicle polític a la ciutat i finalment evidència que l’indiscutible habilitat per generar titulars de l’alcalde de la ciutat no és, malgrat tot, un instrument infalible per dissimular tantes mancances i desigualtats (“i tan pobres com som”, deia el poeta). Però aquest no és l’enèssim article publicat a la ciutat sobre l’artefacte lluminós plantificat en la tossudament inhòspita Plaça Josep Tarradellas. Aquest és l’article, ja em permetreu el joc, sobre l’arbre que no ens deixa veure el bosc. O de com a vegades les llums —o més concretament, el seu excés— ens enceguen i ens impedeixen veure i gaudir el sentit més humà i cívic d’un Nadal entès com a metàfora d’allò que ens cohesiona com a ciutat.

Perquè és possible trobar als nostres barris i ciutats, desenes d’exemples d’un Nadal que va més enllà dels valors venuts al millor postor; un nadal alternatiu, que aconsegueix sonar amb harmonia enmig música estrident que sona en bucle des de la playlist més previsible; un nadal que es mostra malgrat les males còpies de Disney i que sobreviu a la gran orgia de consum i residus en què hem convertit aquests dies.

Tots aquests petits nadals al marge de la programació oficial i de l’omnipresent fil musical del capitalisme a l’ús conformen un itinerari –o un mapa, si ho preferiu– en què es mostren el compromís de ciutat i un sentit de comunitat que resisteix als algoritmes pensats per aixecar-nos la camisa i buidar-nos la cartera.

M’hi acompanyeu? (continua)

Continue reading

Rock amb esportivitat

A “Cançons per explicar el món”, la meva secció mensual al programa Badalona Matí, conduït per la Núria Rodríguez, repassem aquest gener diferents aproximacions al món de l’esport, des d’un punt de vista cultural, social i crític. Un breu repàs amb temes de Zoo, John Fogerty, Kurtis Blow, Joan Manuel Serrat o Bob Dylan.

🎧 Escolta’l en format podcast a Spotify i a Ivoox.
📻 Altres programes emesos.

Mirant la ciutat (bon 2024!)

I d’altra banda, aquí una mena de balanç personal de l’any que ha acabat:

Han passat moltes coses en el meu 2023:

  1. he reactivat la meva carrera com a professional per compte propi, ja amb alguns projectes xulos en camí;
  2. he acabat el màster de l’Institut Metròpoli i he après a entendre millor la ciutat;
  3. he tornat a escriure anàlisi periodística (gràcies Sentit Crític);
  4. he continuat fent ràdio amb cançons per explicar el món a Badalona Matí;
  5. m’he reenganxat a Òmnium, mirant de trobar el meu espai per ajudar ciutat (#Badalona) i país;
  6. m’he tornat a aficionar a llegir el diari en paper i una mica com tots m’he sentit impotent amb tanta injustícia i tanta violència a prop i lluny de casa…
  7. Ah, i he vist molt de bàsquet amb el Círcol i la Penya;
  8. he fet un munt de fotos;
  9. he escoltat molta música;
  10. he llegit tot el que he pogut, fent un lloc a la novel·la gràfica;
  11. a casa hem jubilat el cotxe i ens hem passat a amb Som Mobilitat, per allò de que els petits canvis són poderosos.

Però m’han quedat un munt de coses per fer! Hola 2024! I que vingui la pluja!

Els meus discos de 2023

  1. The returner – Allison Russell (Fantasy)
  2. Keep your courage – Natalie Merchant (Nonesuch)
  3. I/o – Peter Gabriel (Real World Records)
  4. The Feminine Divine – Dexys (100% Records)
  5. Everything Harmony – The Lemon Twigs (Captured Tracks)
  6. You’re the One – Rhiannon Giddens (Nonesuch)
  7. The age of pleasure – Janelle Monáe (Atlantic)
  8. Seven psalms – Paul Simon (Sony)
  9. Real – Kirsty MacColl (Universal)
  10. Toda la vida, un día – Sílvia Pérez Cruz (Sony)
  11. Relentless – Pretenders (Parlophone)
  12. Multitudes – Feist (Universal)
  13. My back was a bridge for you to cross – Anohni and the Johnsons (Rough Trade)
  14. The ballad of darren – Blur (Parlophone)
  15. *Long way from home – JD Clayton (Mulberry Records)
  16. All the eye can see  – Joe Henry (Edel)
  17. Nothing lasts forever – Teenage Fanclub (PEMA)
  18. The 5th dimension – Meshell Ndegeocello (UMG)
  19. Moving on skiffle – Van Morrison (Exile)
  20. *Cap mal – Súper Gegant (Súper Gegant)
  21. Late developers – Belle and Sebastian (Matador)
  22. *Your mother should know – Brad Mehldau (Nonesuch)
  23. A symphonic Celebration – Joe Hisaishi (Deutsche Grammophon)
  24. Midnights – Taylor Swift (Republic Records)
  25. *Henry St. – The tallest man on earth (Anti)
  26. Folkocracy – Rufus Wainwright (BMG)
  27. Cousin – Wilco (dBpm Records)
  28. Fuse – Everything but the girl (Verve)
  29. *The wreckage – Sweet Baboo (Amazing tapes from Canton)
  30. Last chance to learn the twist – Graham Parker (Big Stir Records)

Altres també escoltats i prou gaudits!

  • *That! Feels good – Jessie Ware (Universal)
  • *Javelin – Sufjan Stevens (Ashmattic Kitty Records)
  • *Joy’All – Jenny Lewis (UMG)
  • *On pain – Lloyd Cole (Ear Music)
  • *Say what you like – Doug Paisley (Outside music)
  • *Smalltown Stardust – King Tuff (Sub Pop)
  • *The vivian line – Ron Sexshmith (Cooking Vinyl)
  • *Such ferocious beauty – Cowboy Junkies (Cooking Vinyl)
  • *Haunted Mountain – Jolie Holland (Cinquefoil Records)
  • *Summer of no light – The Natvral (Dirty Bingo)
  • *Bird Machine – Sparklehorese (Anti)
  • *She belongs to me – Cat Power (Domino)
  • *Grand Salami Time – The baseball project (Omnivore)
  • *A river running to your hearts – Fruit Bats (Merge)

No he pogut escoltar prou:

  • Yo la tengo
  • Rolling Stones
  • PJ Harvey
  • Boygenius
  • John Mellencamp
  • Madness
  • Ludwig Band

En record de Kirsty MacColl

Kirsty MacColl va morir sobtadament fa 23 anys, una mort que va trencar la singular carrera qu aquesta intèrpret i compositora, filla de la llegenda del folk britànic Ewan MacColl i elogiada i revindincada per grans noms com David Byrne, Bono o Billy Bragg, havia començat a finals dels setanta sota el paraigua de la millor new wave. La seva veu és molt coneguda –és la contrapart de Shane MacGowan a Fairytale in NY i el seu tema In this shoes? sonava a Sexo en Nueva York i ha viscut recentment una segona vida a Tiktok– però el seu llegat continua sent un dels secrets més ben guardats del pop, malgrat els esforços de gent com Guille Milkyway de La Casa Azul, que reivindicava el seu nom a Ellas cantan para mi, junt amb els de Nina Simone o Dusty Sprinfield. Al darrer Cançons per explicar el món, l’espai mensual a Badalona Matí de Ràdio Ciutat, fa la seva contribució en record de Kirsty MacColl, a través d’una selecció de 4 cançons descobrirem perquè era una excel·lent compositora, una brillant lletrista i una intèrpret inoblidable.