L’urbanisme de sargidora

📍 Publicat al Diari Línia el 15 de gener de 2025, l’article El Consorci del Besòs i l’urbanisme de sargidora explora els reptes i les oportunitats d’aquest ens estratègic en un moment crucial de la seva trajectòria. Amb 26 anys d’història, el Consorci ha evolucionat des d’una eina tècnica fins a una institució amb capacitat per abordar problemes estructurals del territori. L’article repassa els quatre grans reptes que afronta actualment, com la governança, la gestió del PDU de les Tres Xemeneies, la reactivació econòmica i el combat de la vulnerabilitat social, tot emmarcat en la necessitat d’un urbanisme col·laboratiu i respectuós. A més, s’hi plantegen propostes concretes per potenciar el paper del Consorci i el sentiment de pertinença del territori.

Continue reading

Descomunal quotidianitat

En pocs llocs s’observa millor la descomunalitat de les tres xemeneies que des del carrer Àngel Guimerà del barri de Sant Crist de #Badalona. I trobo que està bé mirar-se-les des d’aquí, des de la trama urbana de la que formen part perquè són tan singulars que hem tendit a veure-les descontextualitzades, com si poguéssin tenir sentit sense les ciutats que les envolten. Un continu urbà orfe de projecte i impuls polític, en què, seguint el Besòs, es mantenen totes les llums vermelles de la pobresa i la desigualtat.

En parlava una mica en aquest apunt al blog, amb l’excusa del ‘Manifesta’ una de les notícies de l’any a la comarca (https://www.oriolllado.cat/entrenarlamirada/).

La foto que acompanya aquest text no és gran cosa, però sí que, penso, ajuda a transmetre alguna cosa, una mica com si fos un avís.

Ho deia el periodista Jordi Ribalaygue en mirar-se-la: “és una magnífica postal de Nadal del Barcelonès Nord”.

Bones festes!

Entrenar la mirada

L’anomenada perifèria no descriu un territori de segona per si mateix sinó la relació de subordinació que un determinat indret té en una mirada determinada. Perifèria en relació a quin centre? A partir de quins criteris, o millor dit a partir de quines quotes de poder i influència, definim allò que va primer o va segon? No és ni neutral ni objectiu. A qui descriu la perifèria, per tant? Potser ens diu més coses del desconeixement o les prejudicis de la persona que l’empra, que d’aquella realitat que vol explicar.

Santa Coloma o Badalona són perifèria? Sí i no. Ho són en la mesura que se situen massa sovint al marge del relat principal i que la manera com són explicats és esquemàtica o estigmatitzadora, però no ho són en relació al seu pes o interès en la realitat d’un país. 

Per sort, cada vegada és més difícil adduir desconeixement de la realitat diversa i potent del projecte col·lectiu en moviment que som; i, sembla evident, perquè així ens hi convida la realitat quan parem uns segons per observar-la, que el que hi ha són altres centralitats possibles; que tot és una qüestió de punts de vista, i quan més calidoscòpica sigui la nostra mirada més ric allò que hi veiem.

Tres bones notícies recents, en aquest exercici (perquè és un exercici) de treure’ns mandra i llocs comuns per mirar d’una altra manera la realitat que ens envolta. (continua)

Continue reading

20 minuts de reflexions sobre l’àrea metropolitana

Entrevista sobre els reptes de l’#EixBesòs a L’Espiell, de Ràdio Barberà, un programa singular a l’#àreametropolitana sobre ciutats i drets socials. Són una mica més de 20 minuts, si us interessa el tema crec que us interessarà. Hem parlat de desigualtats, eines que podrien servir de més (Consorci del Besòs), el repte de la governança i el gran repte de dir les coses pel seu nom, i l’oportunitat (malgrat tot) del Catalunya Media City al sector de les Tres Xemeneies. Un plaer l’entrevista, Òscar Blanco!

👇🏻Recupereu-lo:

🟠 A iVoox.
🟢 A Spotify.

Més sobre l’àrea metropolitana al blog en aquest enllaç.

Minúscules i majúscules en una foto

[ Article publicat al diari Línia ]

Ens ha deixat en Joan Guerrero, fotoperiodista a i des de Santa Coloma de Gramenet, català d’elecció i també de convicció. Convicció en un país viscut des de la ciutat, des del barri, i també des de la mal anomenada perifèria. Un patriotisme en minúscula, el seu, i en canvi tan majúscul en mestratge i exemplaritat.

Poques mirades com la seva en el retrat de l’àrea metropolitana i la seva complexa i viva realitat… Inicialment, des d’aquesta gran escola de periodisme i transformació social que va ser Grama i, després, sense perdre en cap moment la connexió colomenca, també a través d’algunes de les grans capçaleres del país. En Joan ens deixa imatges plenes de força i intenció, i un missatge implícit que ens convida a mirar i remirar per veure més enllà en unes fotografies que defugen la condescendència i la cursileria. Fotografia a peu de carrer. En tots els sentits (i amb tota la força) de la paraula. (Continua llegint)

Continue reading

Biblioteques en continu urbà

La foto que il·lustra aquest article té tot just una setmana. Mostra el panell informatiu que hi ha a l’entrada de la biblioteca de Lloreda, a Badalona, i en el qual, sota el títol de Les biblioteques de la zona, es mostren les dades bàsiques dels centres de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. Són equipaments de diferents municipis que operen en el gran continu urbà –dens, complex i sovint oblidat– al nord de Barcelona i que darrerament hem batejat com a Baix Besòs.

La imatge subratlla la lògica territorial dels equipaments metropolitans que, com es veu a la imatge, conformen un conjunt de nodes que desborden els límits municipals. En aquests dies de precampanya electoral en què la mirada urbana es perd entre promeses efímeres, el llistat de biblioteques interpel·la a revisar el nostre paisatge quotidià. És, aquesta, una invitació oportuna a reivindicar una realitat urbana en forma de xarxa i que és plena d’oportunitats.

I, tanmateix, la foto mostra un potencial més que no pas una realitat. (Continua)

Continue reading

Ciutats que es donen l’esquena

Hi arribem amb el B24, un autobús interurbà que enllaça Barcelona i l’Hospital de Can Ruti, sense passar ni pel centre de Santa Coloma ni pel de Badalona. Un recorregut singular que sembla defugir el disseny radial de la xarxa. El vehicle recorre amb una velocitat comercial prou competitiva diferents barris situats sobre l’autopista C-31, robusta frontera urbana (i tanmateix ja invisible, de tan normalitzada que la tenim): Morera, Bufalà, Montigalà, Lloreda, Sistrells, Llefià, Santa Rosa, Bon Pastor i Sant Martí, fins a entrar a l’Eixample, el cor dins del cor.

El bus ens deixa en una zona molt poblada. En aquest punt es troben els límits administratius de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet, dos municipis que es dibuixen d’esquena al mapa: l’un mirant al mar, l’altre al riu. D’esquena i tanmateix indissolubles, indistingibles a peu de carrer.

Hi ha unes vistes fabuloses del riu, aquí. Des d’aquest punt, el traç d’aigua i verd es mostra com el que és: l’articulador d’un gran corrent urbà; un gran cabal també de cultura (com demostra aquest projecte en marxa). El bus ens ha deixat a la falda del turó que, situat sobre el parc del Molinet, acull el nou Hospital de l’Esperit Sant. A tocar, en un precari aparcament que aviat es convertirà en parc (ens expliquen), hi trobem un mirador privilegiat de l’eix Besòs, expressió que de vegades sembla dita més com a conjur que com a compromís real.

Continue reading

Problematització de l’espai públic: sempre paguen els mateixos

[Article publicat al Línia el dilluns 3 d’octubre]

En el primer mandat del govern del PP a Badalona es va practicar una estratègia urbana de problematització de l’espai públic. Tota una paradoxa, perquè allò que es propagava arreu i amb una certa complicitat veïnal era precisament el contrari. A Badalona es van convertir en sospitosos tots els espais que tinguessin un component comunitari. Un càlcul ben cínic per afavorir una resposta política que, més enllà de l’epidermis de l’aparent ràpida solució, va servir (i serveix) de ben poc. Eliminar els bancs on seure d’una plaça era la manera d’acabar amb el soroll d’aquell grup de joves que havien convertit l’espai en lloc de trobada en els llargs vespres d’estiu. Tancar l’aixeta de les fonts era la manera d’allunyar les persones amb dificultats per accedir a l’aigua corrent. Solució o trasllat del problema?

Badalona, en això també, feia punts de nou com a pionera de l’urbanisme hostil que, poc temps després, es practicaria contra les persones sense llar –per cert, avui ben vigent en ciutats de tot pelatge polític.

Cap d’aquestes preteses solucions serveix per a gaire res més que per traslladar o agreujar el problema. Un mal diagnòstic mai és un bon presagi. El problema no és el banc ni la font en si mateixos, ni el portal on aquella persona sense llar planta el Continue reading

L’Agenda Besòs, proposta compartida a reconstruir

De l’oportunitat que suposa el projecte del Hub de l’Audiovisual per #Badalona (i pel país) i sobre la necessitat d’enfortir el Consorci del Besòs (i reconstruir el consens al seu voltant). Enfilo algunes reflexions en aquest article al Línia Xarxa. Es tracta d’un recorregut pels acords polítics que l’any 2016 van portar al rellançament del Consorci del Besòs com a eina per ajudar la transformació del territori que enllaça Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Barcelona, sumant una mirada urbanística i social. Un consens a reconstruir avui, després del bloqueig de la seva ampliació, viscut aquests dies al ple de Badalona. A les Tres Xemeneies, l’Eix Besòs s’hi juga tant! Es comença a perfilar un gran projecte de país, el hub audiovisual, que és una oportunitat que no podem deixar passar i que entre tots hem de treballar perquè connecti de veritat amb les necessitats i la realitat dels municipis on s’enclavarà. Hi ha temps, hi ha feina! També el podeu llegir a Continue reading

Eix Besòs: transformacions de fons que no només són urbanístiques

[ARTICLE PUBLICAT AL LÍNIA XARXA]

Dues bones notícies recents en clau metropolitana: la primera és que la Generalitat de Catalunya entrarà al Consorci del Besòs i la segona, la constitució d’una coordinadora veïnal per aquest mateix àmbit i que neix amb l’encàrrec de denunciar el dèficit inversor en el territori i la preocupant reincidència dels pitjors indicadors de desigualtat a la zona.

Una i altra notícia subratllen que alguna cosa es comença a moure en aquest gran corredor que articula el Besòs en el seu tram final, i en què es concentren de fa anys alguns dels grans reptes quant a la cohesió social del nostre país. Un espai desarticulat socialment i políticament, sense una veu pròpia, partit tant per grans infraestructures desarrelades com per una persistent desconfiança i inestabilitat política que han impossibilitat que aquest territori pogués jugar la reeixida carta de lobby territorial que, en canvi, sí que ha sabut aprofitar el Baix Llobregat o els Vallesos.

Que el govern del país estigui al Consorci del Besòs és molt positiu, i culmina la feina d’encaix institucional començada entre el 2016 i 2017, quan aquest ens de coordinació territorial –inicialment molt centrat en l’urbanisme– canvia els estatuts per reforçar també les polítiques socials, culturals i de reactivació econòmica; i incorpora una Badalona que en aquell moment exhibia lideratge republicà, en un govern de canvi format per Continue reading