Periodista especialitzat en comunicació institucional i política, assessor en estratègia i desenvolupament de projectes i professor universitari (UPF). Amb bloc de notes des de 1994 i amb blog des de 2005. En aquest espai virtual parlo d’urbanisme (i en especial de reptes metropolitans), cultura i… de Badalona, la meva ciutat!
El 2026 ha arrencat amb la motxilla carregada d’incerteses i la panxa remoguda (amb les injustícies retransmeses sense escrúpuls en primetime) i, d’alguna manera, i no han passat ni quinze dies del canvi en el calendari, amb la necessitat vital de prémer el botó de reset. Al “Cançons d’explicar el món” d’avui al Badalona Matí d’aquest gener, he proposat una banda sonora a la represa del curs.
Des del gòspel resilient d’Eurythmics (Brand New Day, Savage, 1987) fins a la crida social de Curtis Mayfield (Move on up, Curtis, 1970 —que, amb permís, podríem traduir com: “aixeca’t del sofà!”—), hem repassat vuit moments en què la música ens ensenya a girar full… a la cerca d’arguments per continuar el camí. Hi ajuda, segur, la llibertat “perquè sí” de l’inapel·lable i immensa Nina Simone (Feeling Good, I put a spell on you, 1965), que no necessita ni tutors ni parelles per proclamar el seu compromís amb un empoderament vital que tants anys després continua sent referent.
Amb Aretha Franklin (Brand new me, Young, Gifted and Black, 1972) i de com Taylor Swift (Begin Again, Red, 2012) hem descobert cançons de recomençar des de la perspectiva de l’amor romàntic. El sucre l’hem rebaixat amb la crònica quotidiana i menys optimista de l’exquisit Ferran Palau (Tornar a començar, Blanc, 2018) i l’entusiasme vital de Graham Parker (A Brand new book, Struck by Lightning, 1991), que ens serveix una metàfora preciosa: començar de nou és com començar un nou llibre.
I finalment, ens hem acomiadat amb Otis Redding i Carla Thomas (New Year’s resolution, 1967) i un prec universal: fem promeses que puguem complir… encara que sapiguem que la meitat es quedaran pel camí.