Aquests dies he llegit ‘Castellio contra Calví’ (La Segona Perifèria, amb traducció de Marc Jiménez Buzzi), l’assaig que Stefan Zweig va escriure en una Europa a les portes del nazisme. No hi menciona Hitler, ni Goebbels, ni Auschwitz (ni Trump, ni Abascal, ni Gaza), però cada paraula sembla escrita amb la voluntat de resistir-los. Una denúncia de com la religió —com qualsevol ideologia, avui també la política o la tecnocràcia— pot derivar en dictadura quan deixa de tolerar la dissidència. Una lliçó atemporal sobre la llibertat de consciència i la necessitat de resistència moral, que no pot ser més vigent (i urgent!). He seleccionat i transcrit alguns fragments del llibre, a veure si us animo a comprar-lo i digerir-lo amb calma.