‘Un metre quadrat’. Llucia Ramis (Anagrama, 2026). Podia haver estat un reportatge molt ben escrit, i també un assaig reivindicatiu actual i ben plantejat. I és en part les dues coses, però molt més. És també literatura, i de la bona. Una reflexió sobre la ciutat i un bon complement al llibre de Jordi Amat Les batalles de Barcelona; i també un cosí germà d’una altra obra de l’autora, Les Possessions. Vet aquí una mirada a peu pla al voltant d’una de les nostres grans crisis, on en conflueixen tantes altres, la de l’habitatge que és potser la més important perquè té a veure amb com habitem el món i ens hi relacionem. L’esforç de Ramis per presentar tots els arguments –sovint ben contraposats– sense perdre la mirada crítica i l’exigència és digna d’elogi, també.