En agraïment a la Sargantana, alguna cosa més que un restaurant

L’Ignasi i l’Anna, l’última nit de l’antic local de la Sargantana, a finals de 2008. Al costat, les vinyes a Sant Jeroni, aquesta tardor.

[Article publicat a l’Independent]

Impossible imaginar el compromís i activisme de molts sense el Restaurant La Sargantana, sempre aliat, sempre còmplice. Són més de 25 anys de feina, de molta i bona feina; primer des d’un petit local al carrer de Sant Francesc, a Baix a Mar, després, porta d’entrada a Dalt de la Vila, al carrer de la Costa.

Fa uns pocs dies els seus propietaris feien públic que l’aventura arribava al punt i final, tot i que en realitat, ja ho veureu, el que fa és arribar a un punt i seguit.

Hi ha algunes lliçons que van més enllà de la lògica nostàlgia que genera una notícia com aquesta perquè la Sargantana sempre va ser alguna cosa més que un restaurant.

La primera és que gastronomia és cultura, i no només pel que sembla obvi, que en un restaurant es poden fer xerrades, exposicions o concerts; sinó perquè la cultura es mostra i es gaudeix també en el gust, en la pròpia carta, vaja. És a dir en la curiositat i el respecte per articular una proposta culinària d’alta qualitat (i assequible) amb mirada als Països Catalans (i en especial a Mallorca); o en la cura per anar conreant una carta de vins amb arrels al territori (amb la reivindicació de la DO Alella!). El pop a la badalonina o el bacallà amb anís del mono són plats mítics d’autèntic Km.0. Això que ara és tan normal, no ho era tan fa dues dècades i mitja; i menys a Badalona.

La segona lliçó és que un restaurant, o un espai gastronòmic i cultural, és allò que hi passa, però també la manera com s’enxarxa i connecta. I aquest ha Continue reading

Articles per entendre Badalona avui

Il·lustració per a El País | Sciammarella

Fa uns dies vaig parlar amb l’Àngels Piñol d’⁦El País sobre #Badalona. En va sortir això; per cert, xulo compartir veu amb ⁦Carles Sagués⁩. Al voltant de la crisi d’inestabilitat, uns dies abans havia escrit també aquest apunt al Línia Xarxa.

També sobre #Badalona, aquest article de la periodista Sara Muñoz amb molts i bons passadissos a la casa de la Vila… i aquests altres de l’Arturo Puente a eldiario.es i de l’Iu Forn a El Nacional.

Però dues de les contribucions més singulars són les de la Montse Santolino a El Periódico sobre el vell/nou caciquisme i la #desigualtat, motor de tot populisme; i la de Jordi Muñoz a l’Ara, introduint el concepte del col·lapse administratiu.

Trobareu més articles (per exemple, entre d’altres, els de Sergi Sol o Andreu Mas) en aquest enllaç.

Continue reading

Estic on estava: per un projecte obert

Dilluns vaig tornar al plató de Televisió de Badalona, al 360 del Toni Forteza, aquesta vegada com a vicesecretari general de comunicació i estratègia d’ERC, la meva nova responsabilitat dins el partit. Aquí podeu recuperar l’entrevista sencera i aquí un breu vídeo. Aquí estic on estava: per un projecte obert, que representi el país, com ha de representar també Badalona.

La política del ‘fes-t’ho tu mateix’, en record de Josep Valls

En política, en Josep Valls, va practicar com pocs el ‘fes-t’ho tu mateix’ amb una fórmula excèntrica en el moment, però que avui, segur, seria estudiada amb interès per algun politòleg amb ganes de sortir dels camins més transitats.

Les seves lluites extemporànies reflectien bé la desordenada Badalona que sortia del franquisme, amb moltes ganes de treure’s la pell de suburbi, però segurament amb més energia i bona voluntat que amb projecte.

Hi ha moltes maneres de començar un obituari sobre el senyor Valls. Jo començaré pel carrer de darrera casa.

A finals dels noranta, que és quan jo vaig tornar a viure a la Morera, el trobava sovint mentre asfaltava i reasfaltava un cop hi un altre un camí del Torrent de la Font, davant la perplexitat dels responsables municipals però amb agraïdes aportacions dels veïns de la zona. Una autèntica tasca de Sísif! Tant se valia, que en aquell moment una reeixida operació urbanística hagués connectat dignament i amb sentit de ciutat el Continue reading

#redibuixaBadalona, un exercici interessant

Aquesta és la meva contribució a la Festa del Dibuix en línia, una activitat de participació lliure on els organitzadors animen a reinterpretar alguns espais de #Badalona a través del dibuix, amb la idea d’anar confegint entre tots un arxiu interpel·lador de Badalones possibles. Podeu etiquetar les vostres creacions @festadeldibuix i el hashtag #redibuixabadalona o bé enviar-les al correu de festadeldibuix@gmail.com.

#laCiutatQueEnsEspera 29 i 20: Narcís Sastre i Helena Castellà

El consultor en polítiques de ciutat i territori Narcís Sastre reivindica el pes del paisatge en #laCiutatQueEnsEspera. Una mirada interessant sobre un aspecte clau que al nostre país sovint es menysté.

Reprenc el fil de conversa al voltant de #laCiutatQueEnsEspera amb la politòloga especialista en drets humans Helena Castellà, que avui ens parla de les ciutats com a ‘bastions’ contra l’extremadreta.

🙋‍♀️ Aquí podeu repescar la sèrie: ow.ly/zpqN30r24V4

Aprendre a mirar el món des de la cova de Plató

M’ha impressionat l’Aquí no hem vingut a estudiar d’Enric Juliana, un llibre a mig camí de la biografia, el tractat d’història i l’assaig polític i q amb l’ús de la primera del plural en començar el darrer capítol esdevé tb reflexió personal de certeses, dubtes i pors.

El llibre ens situa davant d’un gran mirall trencat (o deformat, com volgueu, xq tota mirada és subjectiva). Malgrat no compartir (òbvi) algunes de les tesis de l’autor (i q aquest projecta al present) he après i desaprès d’una història recent i… vigent. Exercici recomanable.

Tots mirem el món a través de la nostra pròpia cova de Plató, també l’autor; però el focus posat en els vaivens d’una força tan decisiva com ho va ser el PSUC i el PCE, i amb personatges com Moreno Mauricio, Ormazábal o Comorera convida a moltes lectures ibèriques.

Vaja, que en el llibre hi ha tanta informació i és tant potent i original el que s’hi explica (i s’hi analitza) que ‘Aquí no hem vingut a estudiar’ és, més enllà d’algunes ‘pulles’ a l’independentisme, un instrument útil, que permet, malgrat tot, afinar la mirada pròpia.

El llibre ressona a Badalona, “on tot és nou encara q sigui vell”. Moreno Mauricio, l’heroi q no es va posar de puntetes per sortir a la foto (MVM), va ser un personatge molt recordat x mon pare, amic de l’autor, tb compromès en aquell (re)despertar de la ‘fi’ del franquisme.

Avís per navegants, valoració #10n a Badalona i al país

Sí, l’independentisme segueix creixent (gràcies a llistes corals) i bat rècord (42%) en unes generals. ERC es consolida a l’àrea metropolitana, encara q amb reajust intern intrabloc (q caldrà valorar). El mapa es manté groc: missatge potent, malgrat tot.

Tanmateix, ni bloqueig ni ‘momentum’. La tossuda realitat també en clau de país, posicions cristalitzades a prova de tsunamis… i amb un congrés espanyol dopat d’extremadreta. Caldrà recalibrar GPS i reforçar i/o reinventar estratègies.

I a Badalona, termòmetre metropolità, ERC es defensa i es queda a dècimes de la 2a força; cap partit idependentista té la seva capacitat de penetració en els espais frontissa. Vox i PP repunten, però el bloc sobiranista/amnistia (ERC, Comuns, JxC, CUP) es reforça clarament.

A la nostra ciutat, malgrat caiguda Continue reading

Acord vigent, malgrat tot

Convençut de la vigència de l’aposta per un acord ampli en clau sobiranista i de progrés al país i a #Badalona. Amb Guanyem Badalona tenim programa compartit i estratègia comuna. El meu compromís és treballar en aquesta línia.

També podeu escoltar el programa sencer en aquest enllaç. I aquí recuperar el comunicat que vam fer com a secció local la setmana passada.

Gener 2019, repàs mensual de l'actualitat a Badalona

Dimecres 16 de gener em van entrevistar al repàs mensual d’actualitat que com a grup municipal d’ERC-Avancem MES realitzem al programa de la televisió local Badalona 360. Entre els temes tractats: les noves detencions irregulars a l’independentisme, el projecte del torrent de la Font, les novetats amb el projecte del port-canal i l’amenaça sobre els clubs nàutics de la ciutat. Va destacar també, en una part central de l’entrevista, els moviments existents en la política municipal de cara les eleccions del 26 de maig.