Perquè les coses triguen tant? Breu manual per al sofert badaloní

[ ARTICLE PUBLICAT AL DIARI LÍNIA ]

Fa uns pocs dies, s’enderrocava el vergonyós i perillós mur que, al carrer d’Eduard Maristany, limitava la visibilitat i escanyava el pas de persones en un tram encara per urbanitzar del passeig marítim entre Badalona i Sant Adrià de Besòs… El govern badaloní celebrava l’ocasió com si es tractés d’una gran inauguració i no s’estalviava ni adjectius ni confeti. Era, certament, una bona notícia… però, a la vegada, també un trist indicador. 

El fet serveix de recurrent exemple de la precària agenda transformadora de la ciutat que ha d’elevar a categoria d’històric l’enderroc d’un mur d’una antiga fàbrica. El llarg i tortuós procés per executar l’enrunament és una nova demostració de la rovellada capacitat de la maquinària municipal per fer front, en temps i forma, als problemes de la ciutat. 

El cas és que l’hemeroteca al voltant de l’enderroc del mur que separa el sector de les Tres Xemeneies del carrer Eduard Maristany és copiosa i endinsa arrels en com a mínim fa una dècada. Des del 2014 fins avui trobem notícies que parlen d’enderroc imminent, apuntant sucessives i desacreditades dates en un continu marejador. (continua)

Continue reading

Mirant la ciutat (bon 2024!)

I d’altra banda, aquí una mena de balanç personal de l’any que ha acabat:

Han passat moltes coses en el meu 2023:

  1. he reactivat la meva carrera com a professional per compte propi, ja amb alguns projectes xulos en camí;
  2. he acabat el màster de l’Institut Metròpoli i he après a entendre millor la ciutat;
  3. he tornat a escriure anàlisi periodística (gràcies Sentit Crític);
  4. he continuat fent ràdio amb cançons per explicar el món a Badalona Matí;
  5. m’he reenganxat a Òmnium, mirant de trobar el meu espai per ajudar ciutat (#Badalona) i país;
  6. m’he tornat a aficionar a llegir el diari en paper i una mica com tots m’he sentit impotent amb tanta injustícia i tanta violència a prop i lluny de casa…
  7. Ah, i he vist molt de bàsquet amb el Círcol i la Penya;
  8. he fet un munt de fotos;
  9. he escoltat molta música;
  10. he llegit tot el que he pogut, fent un lloc a la novel·la gràfica;
  11. a casa hem jubilat el cotxe i ens hem passat a amb Som Mobilitat, per allò de que els petits canvis són poderosos.

Però m’han quedat un munt de coses per fer! Hola 2024! I que vingui la pluja!

Els drets dels infants, tema crític

Badalona se la juga amb la infància els propers 4 anys. La gran tasca d’entitats com l’Ateneu de Sant Roc, el Centre Sant Jaume, la Salut Alta, la Fundació Germina, el Casal dels Infants, la Rotllana o ISOM cal que estigui emmarcada en una política municipal forta, que pugui articular i dotar de recursos temes tan crítics com els vinculats amb l’educació, l’habitatge, el lleure, la salut mental, l’alimentació… en definitiva, amb els drets dels infants.

El dels #dretsdelsinfants és un dels grans temes de mandat; no és en cap cas un tema més. Defugir l’assistencialisme i anar a les raons estructurals (serà clau escoltar tots els actors, Consell de la Joventut, Consell dels Infants… i sobretot la Taula de la Infància i l’Adolescència de Badalona, que endreça i promou una mirada estratratègica a reforçar. Caldrà seguir d’a prop el govern del PP a la ciutat.

Dues notícies recents:

👉Casals amb entrada lliure: el refugi de l’estiu per als nens del carrer (un tema d’Elisenda Colell per a El Periódico).
👉Oportunitats pels més vulnerables (un reportatge de Lorena Ferro per a La Vanguardia).

L’educació i el lleure educatiu són claus per una ciutat més justa. Es pot fer més.

I per ampliar el fil, fa uns mesos vaig fer aquest article (Drets grans per a ciutadans petits). . També podeu seguir tot el que fa i publica l’Institut de la Infància, les campanyes de la Fundació Bofilll o les accions de Fampas Badalona.

Màrius Díaz, més enllà dels elogis fàcils

Màrius Díaz, més enllà dels elogis fàcils. Imprescindible entendre i reivindicar críticament la seva petjada amb tota la seva complexitat.

Continue reading

Post 28M a Badalona

L’impacte de les eleccions municipals a Badalona encara és massa recent per fer les valoracions reposades que l’escenari polític que n’emergeix demana, però aquests primers dies diferents mitjans m’han demanat una valoració. Són les següents:

Un mapa blau Gènova a Badalona (Crític, 30/5/23) + La Badalona que ens espera (Línia Xarxa, 7/6/23)

D’altra banda, al voltant del 28M també podeu estirar el fil en els següents enllaços:

Adaptacions literàries a la badalonina

Avui tanquem la sèrie de tres capítols de Cançons per explicar el món dedicades al món literari. Vam començar escoltat nou cançons sobre el fet literari –que anaven des d’un elogi a les llibreries, a una carta d’amor a una bibliotecària, a l’ús controvertit d’una coma o a la relació entre autor i lector–… i així vam passar de Ron Sexshmith a Paul Simon, passant per Patti Griffith, els Brighton 64 o els Vampire Weekend. La setmana passada vam recórrer les ‘biografies’ de diferents autors, a través de les cançons que diferents autors els havien dedicat: Green Red, Amy Rigby, Bruce Springsteen, Astrud, Els Amics de les Arts o els Smiths, que ara escoltavem.

I avui continuem aquest fil de lletres i ens centrarem en intèrprets badalonins que han adaptat poemes d’altres autors, o intèrprets d’altres llocs del país que s’han fet seves paraules i versons d’artistes d’aquí. Un recorregut per Maria Arnal, Miguel Poveda, Pau Riba, Teresa Rebull, Raimon… i amb una estrena una mica especial, cortesia de Martí Serra.

En agraïment a la Sargantana, alguna cosa més que un restaurant

L’Ignasi i l’Anna, l’última nit de l’antic local de la Sargantana, a finals de 2008. Al costat, les vinyes a Sant Jeroni, aquesta tardor.

[Article publicat a l’Independent]

Impossible imaginar el compromís i activisme de molts sense el Restaurant La Sargantana, sempre aliat, sempre còmplice. Són més de 25 anys de feina, de molta i bona feina; primer des d’un petit local al carrer de Sant Francesc, a Baix a Mar, després, porta d’entrada a Dalt de la Vila, al carrer de la Costa.

Fa uns pocs dies els seus propietaris feien públic que l’aventura arribava al punt i final, tot i que en realitat, ja ho veureu, el que fa és arribar a un punt i seguit.

Hi ha algunes lliçons que van més enllà de la lògica nostàlgia que genera una notícia com aquesta perquè la Sargantana sempre va ser alguna cosa més que un restaurant.

La primera és que gastronomia és cultura, i no només pel que sembla obvi, que en un restaurant es poden fer xerrades, exposicions o concerts; sinó perquè la cultura es mostra i es gaudeix també en el gust, en la pròpia carta, vaja. És a dir en la curiositat i el respecte per articular una proposta culinària d’alta qualitat (i assequible) amb mirada als Països Catalans (i en especial a Mallorca); o en la cura per anar conreant una carta de vins amb arrels al territori (amb la reivindicació de la DO Alella!). El pop a la badalonina o el bacallà amb anís del mono són plats mítics d’autèntic Km.0. Això que ara és tan normal, no ho era tan fa dues dècades i mitja; i menys a Badalona.

La segona lliçó és que un restaurant, o un espai gastronòmic i cultural, és allò que hi passa, però també la manera com s’enxarxa i connecta. I aquest ha Continue reading

Articles per entendre Badalona avui

Il·lustració per a El País | Sciammarella

Fa uns dies vaig parlar amb l’Àngels Piñol d’⁦El País sobre #Badalona. En va sortir això; per cert, xulo compartir veu amb ⁦Carles Sagués⁩. Al voltant de la crisi d’inestabilitat, uns dies abans havia escrit també aquest apunt al Línia Xarxa.

També sobre #Badalona, aquest article de la periodista Sara Muñoz amb molts i bons passadissos a la casa de la Vila… i aquests altres de l’Arturo Puente a eldiario.es i de l’Iu Forn a El Nacional.

Però dues de les contribucions més singulars són les de la Montse Santolino a El Periódico sobre el vell/nou caciquisme i la #desigualtat, motor de tot populisme; i la de Jordi Muñoz a l’Ara, introduint el concepte del col·lapse administratiu.

Trobareu més articles (per exemple, entre d’altres, els de Sergi Sol o Andreu Mas) en aquest enllaç.

Continue reading

Estic on estava: per un projecte obert

Dilluns vaig tornar al plató de Televisió de Badalona, al 360 del Toni Forteza, aquesta vegada com a vicesecretari general de comunicació i estratègia d’ERC, la meva nova responsabilitat dins el partit. Aquí podeu recuperar l’entrevista sencera i aquí un breu vídeo. Aquí estic on estava: per un projecte obert, que representi el país, com ha de representar també Badalona.

La política del ‘fes-t’ho tu mateix’, en record de Josep Valls

En política, en Josep Valls, va practicar com pocs el ‘fes-t’ho tu mateix’ amb una fórmula excèntrica en el moment, però que avui, segur, seria estudiada amb interès per algun politòleg amb ganes de sortir dels camins més transitats.

Les seves lluites extemporànies reflectien bé la desordenada Badalona que sortia del franquisme, amb moltes ganes de treure’s la pell de suburbi, però segurament amb més energia i bona voluntat que amb projecte.

Hi ha moltes maneres de començar un obituari sobre el senyor Valls. Jo començaré pel carrer de darrera casa.

A finals dels noranta, que és quan jo vaig tornar a viure a la Morera, el trobava sovint mentre asfaltava i reasfaltava un cop hi un altre un camí del Torrent de la Font, davant la perplexitat dels responsables municipals però amb agraïdes aportacions dels veïns de la zona. Una autèntica tasca de Sísif! Tant se valia, que en aquell moment una reeixida operació urbanística hagués connectat dignament i amb sentit de ciutat el Continue reading