48h Open House, aquest any a Santa Coloma

Rehabilitació d’una caseta noucentista del carrer de Jaume Gordi a Santa Coloma de Gramenet (Fernando Nieves, 2023), visita dins del 48h Open House BCN.

Aquest any, també destaca de la programació en clau comarcal el resum que en feia l’Adrià Oliver Casamajor, disponible aquí i aquesta selecció.

Continue reading

Patrimoni (gens) secundari

[ Article publicat al Línia ]

Fa uns pocs dies, l’Ajuntament de Badalona recuperava tres fantàstics murals al pavelló de la Plana, dins el paquet de millores que està executant amb l’excusa de la celebració de la Copa del Rei. Atenció, aquest article no és sobre el penós estat dels equipaments municipals (caldria més d’un article, i tristament em continuo remetent a aquí); aquestes línies el que volen és reivindicar i convidar a (re)mirar elements com els que representen aquests tres murals. Realitats ‘invisibles’ en el nostre apressat dia a dia i que són alguna cosa més que el paisatge necessari i instrumental: ben al contrari mostren un capital patrimonial que cal reivindicar. Murals ceràmics, façanes serigrafiades, rètols de botigues amb tipografies singulars… i també edificis esdevenen un escenari quotidià que massa sovint donem per descomptat, però que si hi parem esment veurem que és ple de petits tresors.

Els tres murals ‘salvats’ de la Plana són significatius per dues raons. En primer lloc, perquè han estat recuperats i posats al dia (no és el més habitual) i en segon lloc perquè al fer-ho s’ha evidenciat el poc que sabem d’aquests elements de patrimoni quotidià que conformen la ciutat, més enllà dels béns patrimonial de gran valor i que tenen una lògica de protecció diferent més restrictiva, encara que, bé ho sabem a Badalona no sempre eficaç (aquest darrer fet també donaria per un altre article, ja veuen que se m’acumula la feina!).

(Continua)

Continue reading

Ciutats que es donen l’esquena

Hi arribem amb el B24, un autobús interurbà que enllaça Barcelona i l’Hospital de Can Ruti, sense passar ni pel centre de Santa Coloma ni pel de Badalona. Un recorregut singular que sembla defugir el disseny radial de la xarxa. El vehicle recorre amb una velocitat comercial prou competitiva diferents barris situats sobre l’autopista C-31, robusta frontera urbana (i tanmateix ja invisible, de tan normalitzada que la tenim): Morera, Bufalà, Montigalà, Lloreda, Sistrells, Llefià, Santa Rosa, Bon Pastor i Sant Martí, fins a entrar a l’Eixample, el cor dins del cor.

El bus ens deixa en una zona molt poblada. En aquest punt es troben els límits administratius de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet, dos municipis que es dibuixen d’esquena al mapa: l’un mirant al mar, l’altre al riu. D’esquena i tanmateix indissolubles, indistingibles a peu de carrer.

Hi ha unes vistes fabuloses del riu, aquí. Des d’aquest punt, el traç d’aigua i verd es mostra com el que és: l’articulador d’un gran corrent urbà; un gran cabal també de cultura (com demostra aquest projecte en marxa). El bus ens ha deixat a la falda del turó que, situat sobre el parc del Molinet, acull el nou Hospital de l’Esperit Sant. A tocar, en un precari aparcament que aviat es convertirà en parc (ens expliquen), hi trobem un mirador privilegiat de l’eix Besòs, expressió que de vegades sembla dita més com a conjur que com a compromís real.

Continue reading

48h Open House, aparador d’arquitectura

Aquest cap de setmana ha tingut lloc de nou el 48h Open House Barcelona #OHB22, el festival d’arquitectura a Barcelona, de nou amb seu a #Badalona (hi som des del 2016!). Són 10 propostes (dos itineraris i 8 edificis a visitar). Menys propostes que en altres edicions i cap novetat; però la cosa igualment ha tingut el seu interès. Aquí podeu accedir a diferents podcasts disponibles d’altres edicions i en aquest enllaç, conèixer el més destacat dels altres anys.

🧵 D’aquesta edició, algunes recomanacions, en clau Badalona.

1️⃣ El dipòsit de l’Estrella, amb capacitat per a 30 milions de litres d’aigua. Una infraestructura espectacular, també trist recordatori d’un pla de clavegaram local que cal actualitzar ja. 

2️⃣ Un clàssic com Sant Jeroni de la Murtra. Especialment interpel.ladora la proximitat amb l’enorme i recinte Torribera de Santa Coloma de Gramenet (tb visitable), exemple eloqüent de patrimoni reinventat, viu i al dia. Tot un contrast.

Continue reading

Tres noves/velles joies del patrimoni arquitectònic a Badalona

Badalona ha estat de nou una de les seus destacades del festival d’arquitectura 48h Open House Barcelona. A continuació les tres visites que hi vaig fer el cap de setmana passat, amb ànim de compartir amb tothom que llegeixi aquest apunt la potència del nostre patrimoni arquitectònic. Dins la programacio, però, hi havia moltes opcions per triar i remenar (en aquest enllaç amb una tria personal podeu comprovar-ho).

Comencem?

Preciós viatge a una #Badalona senyorial i rural, suspesa en el temps. Dins la 48h Open House Barcelona, el Mas Boscà (1237) ha mostrat els seus secrets (bodega, capella, dormitoris, jardí…) de la mà de la incombustible Dolors Malet, de la família propietària. Més sobre aquest impressionant element de patrimoni de la ciutat en aquest complet article de la viquipèdia i àlbum complet de fotografies, aquí.

Visita de luxe a la casa Providència, -amb presència dels seus dos autors, els arquitectes Flores y Prats-, una autèntica joia que per segon any s’ha pogut gaudir dins la programació a Badalona. Llargues cues a l’altura d’un projecte de referència en l’arquitectura contemporània al país. Tots els detalls, i una plànols que Continue reading

De quan el risc funciona: el cas de Can Mercader

Fa uns dies, vam estar passejant amb l’arquitecta i urbanista Maria Sisternas per Can Mercader, #Badalona. Ella avui diumenge ha fet aquest article tan bonic i interpel·lador al Diari ARA; d’una arquitectura que fa ciutat, fins i tot quan en trenca les línies previsibles. D’aquest ‘sub’barri a Casagemes, popularment se’n diu també els pisos de la Caixa, obra de Francesc Joan Barba Corsini, Margarita Brender Rubira y Joan Antoni Padrós Galera i construïts entre els anys 1964-1975, aquí en podeu ampliar la informació sobre detalls constructius i altres. En aquest altre enllaç hi ha “Can Mercader, principis del moviment modern i la interbau aplicats a Badalona”, de Miquel Feliu (treball de final de màster per l’ETSA La Salle). Continue reading

Els exemples de #salvemlaMobba

“Si mireu la fàbrica amb els nostres ulls pot ser molt bonica i inspiradora.” Els alumnes de cinquè de l’escola Badalona Port es converteixen en periodistes per unes hores per informar de la feina dels artistes de la Mobba, un reportatge de l’Independent que, aquests dies, ha guanyat interès de nou.

Amb l’amenaça de demolició imminent, el col·lectiu d’artistes i ciutadans que defensen una alternativa a l’enderroc (que passa per fer compatible la plaça pública i un equipament cultural) s’ha posat les piles amb dos objectius que van més enllà de ‘guanyar temps’ o del ‘no per sistema’. Per una banda, han tramitat una petició per declarar part de les instal·lacions com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i de l’altra promogut una campanya reeixida entre diferents institucions i referents de l’arquitectura i el patrimoni per posar l’accent en el llegat industrial i el potencial de l’espai.

Acabi com acabi el tema (no sembla que el govern local sigui especialment sensible ni amb la cultura ni el patrimoni) la campanya per salvar la Mobba ja ha guanyat en alguns aspectes:

  1. situant la cultura i la creació artística en el centre del debat polític.
  2. assajant una forma reeixida de reivindicació incorporant una proposta alternativa amb alt nivell tècnic i jurídic.
  3. enxarxant amb entitats i col·lectius professionals, dins i fora de la ciutat.

Un exemple de manera de fer que, malgrat tot, quedarà com a Continue reading

Sense parets: el cas Soldevila

A continuació un article publicat el novembre de 2001, fa 19 anys! a la secció que vaig tenir durant alguns anys a El Punt amb el nom de ‘La Crònica Urbana’. Gairebé dues dècades després, trobo que fa bona parella amb aquesta peça de la Maria Sisternas a l’ARA: tan ella com jo, amb tots aquests anys de diferència (i mira que han canviat coses!) citavem l’arquitecte de Badalona Alfons Soldevila com a exemple d’audàcia, “una de les grans aptituds de la bona arquitectura” i de compromís social. Aquí va l’article com va sortir publicat aleshores al diari:

Sense parets (25/11/2001)

La nostra política d’habitatge és covarda i poc imaginativa. Ho apuntava així en una crònica anterior: podem i hem d’assajar solucions menys rígides, més ambicioses, respecte el nostre injust i per això ben sovint cruel parc immobiliari. Un parc que creix més enllà de la ciutat seguint un model gens sostenible i que no satisfà gairebé ningú, excepte els que se’n omplen les butxaques.

La política pública d’habitatge tampoc no s’allunya gaire d’aquest model expansiu i unidireccional. Fa uns pocs anys, el nostre prestigiós i oblidat arquitecte Alfons Soldevila va quedar fora del projecte per fer habitatge social a Montigalà perquè el projecte que presentava era massa agosarat. Però Soldevila no defensava cap idea quixotesca, només intentava respondre una pregunta: totes les cases han de ser iguals? una casa és alguna cosa més que un lloc on dormir o menjar, és també a la ciutat dins la ciutat, el país dins el país. El paisatge que contemplem finestra enllà conforma, segurament, la visió més íntima del que és per nosaltres el lloc on vivim. Una casa, a més, mai no és una illa, sinó que forma part del continu de la ciutat ens recorda que no estem sols.

Com retratava minuciós i irònic Tati, o Hitchcock, més malpensat i murri, en una casa descobrim un petit cosmos entranyable o inquietant, en tot cas sempre ple de vida. I això tant si l’observem en la seva estructuració vertical –l’edifici, la piseria, el bloc–, com si Continue reading

Ciutat saludable: 5a edició de 48h Open House a Badalona

Vet aquí els meus ‘tops’ en el programa d’aquest any de la 48h Open House Barcelona a Badalona, en una edició en què la #Covid19 ha obligat a fer itineraris lliures amb audioguia i a restringir algunes visites. I tanmateix, de nou una oportunitat de (re)descoberta de la ciutat, en aquesta edició centrada en la ciutat saludable.

1⃣ A #Badalona es podrà visitar la CACI —que de fet, és la imatge de l’esdeveniment a la ciutat, situada, (no sé si) irònicament damunt un cargol—; una obra imponent (i que cal desbloquejar) de Jaume Botey, rehabilitada parcialment per Espinet-Ubach. No us la perdeu!

2⃣ Amb la Donzella, es podran veure tres capes molt carismàtiques a #Badalona: les que conformen les casetes per banyistes (1929), la de l’edifici dels Banys (1945-62) i la de la reforma recent, a càrrec de Maria Puig (2016).

3⃣ De nou repeteix l’edifici de la Fundació Germina, de B720 Fermín Vázquez Arquitectos (2018), una aposta d’#arquitectura social entre la Pau i Lloreda.

4⃣ L’edició d’aquest any se centra en ‘la ciutat saludable’, una oportunitat per conèixer equipaments al campus de Can Ruti: el Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (Calderon-Folch, 2018), Fundació Josep Carreras (Eduardo Talón, 2017) i l’Institut Guttmann (bbats, 2002).

5⃣ Els itineraris estan audioguiats pels mateixos arquitectes (en breu es penjaran els podcasts a iVoox) i s’han fet col·laboracions amb universitats i enginyeries per mostrar virtualment alguns dels edificis. Un esforç d’organització (Elisenda Bonet, Maribel Mata…), tècnics municipals i els incombustibles voluntaris! Entre els itineraris… recorreguts que permetran apropar-se a Sant Jeroni de la Murtra, al passeig marítim i al parc del Torrent de la Font i el Turó de l’Enric, exemple de connexió reforçada i reeixida entre ciutat i natura. Tot plegat llest pel 24 i 25 d’octubre.

Per cert, genera una certa curiositat perquè no és un edifici públic (en el programa sempre se’n situen alguns) l’edifici d’habitatges del carrer Torrebadal (Enric Rojo, 2019).

L’any 2016, en la primera edició del festival a #Badalona vaig escriure aquest article al Continue reading