El llibre del no, de Tsitsi Dangarembga (L’agulla Daurada, 2024, amb traducció d’Aurora Ballester i pròleg de Jordi Nopca): És la segona part d’un llibre que no és imprescindible haver llegit (Neguit permanent, publicat per Tigre de Paper), tot i que a mi m’agradat abordar primer perquè l’obra en qüestió té un sentit clarament cronològic. En tot cas, el plantejament és molt interessant: la història d’una nena/jove feta a si mateixa i que fuig de la violència d’una Rodhèsia a punt de ser Zimbawe, un país en guerra, en definitiva; i una família tradicional que no l’entén (perquè ni vol ni pot) i que és ‘adoptada’ per un tiet que li projecta unes expectatives insuportables quan l’apunta a una escola d’elit blanca. M’ha interessat posar-me en la pell i els ulls de la jove Tambu, i totes les trampes de la discriminació i el racisme (les més evidents i sistèmiques i les ‘auto’ inflingides). És un llibre molt ben escrit i amb una mirada, trista i desesperançada, m’ha semblat. Signa una escriptora del país (que sap de què escriu). Sobre l’Àfrica, des de l’Àfrica. Molt bé l’Agulla Daurada per facilitar-ho en català!
