Els meus ‘llegits’ del 2022

Aquest són els meus llibres de 2022, bàsicament novetats, bàsicament ficció, bàsicament (de nou) veus femenines… però no només. Ah, que consti que no és un llistat dels ‘millors’ ni té cap voluntat d’exhaustivitat més enllà que resumeix d’alguna manera allò que durant aquests 365 dies més m’ha interpel·lat, entretingut, divertit i interessat en forma d’aquest màgic objecte tecnològic que no necessita carregar bateries.

Tots aquests llibres els he anat comentant també a Twitter i a Instagram amb l’etiqueta #llegits.

Façana de la llibreria Couceiro, de Santiago de Compostela, aquest agost.

Menció al meu principal subministrador, la Saltamartí de Badalona, amb accéssit especial a la Mitja Mosca de la mateixa ciutat i a la Vitèl.lia de l’Escala, a l’Alt Empordà.

Vet aquí la llista, en principi situats amb un cert (i tanmateix reversible) ordre:

Continue reading

Els meus #llegits del 2021 (per si a algú vol agafar idees)

(c) New York Times

(c) New York Times

… un llistat que funciona també una mica com una mena de rànquing.

1. Apeirògon – Column McCann (L’altra Editorial)
2. Per què ser feliç quan podries ser normal – Jeanette Winterson (Periscopi)
3. Primavera – Ali Smith (Raig Verd)
4. Terres mortes – Núria Bendicho (Anagrama)
5. Una família – Toni Sala (L’altra editorial)
6. Llum de febrer – Elisabeth Strout (1984)
7. Al final siempre ganan los monstruos – Juarma (Blackie Books)
8. El vincle més fort – Kent Haruf (Periscopi)
9. Els amants de Coney Island – Billy O’Callaghan (L’altra Editorial)
10. Hamnet – Maggie O’Farrell (L’altra Editorial)
11. Torno a casa – Joan Carreras (Proa)
12. Estiu – Ali Smith (Raig Verd)
13. Hivern – Ali Smith (Raig Verd)
14. El llibre blau de Nebo – Manon Steffan Ros (Periscopi)
15. Una sala plena de cors trencats – Anne Tyler (Proa)
16. La mar rodona – Sebastià Perelló (Club Editor)
17. Junil a les terres dels bàrbars – Joan-Lluís Lluís (Club Editor)
18. El senyor Palomar a Barcelona – Tina Vallès (Anagrama)
19. La meitat evanescent – Brit Bennett (Periscopi)
20. Nosaltres, després – Sílvia Soler (Univers)
21. Jenisjoplin – Uxue Alberdi (Consonni)
22. Jo, que no he conegut mai els homes – Jacqueline Harpman (Periscopi)
23. Amor i no – Alba Dalmau (Angle Editorial)
24. Ignot – Manuel Baixaulí (Periscopi)
25. El silenci – Don DeLillo (Edicions 62)
26. L’estranya desaparició d’Esme Lennox – Maggie O’Farrell (L’altra Editorial)
27. El cel per sobre del nostre – Nathacha Appanah (Angle Editorial)
28. Consumits pel foc – Jaume Cabré (Proa)

No ficció

– No diguis res – Patrick Radeen Keefe (Periscopi)
– L’Imperi del dolor – Patrick Radeen Keefe (Periscopi) | en curs
– Una tierra prometida – Barack Obama (Debate)
– Música Infiel, tinta invisible – Elvis Costello (Malpaso)
– Les tres dimensions de la llibertat – Billy Bragg (Mes Llibres)
– Els catalans als camps nazis – Montserrat Roig (Edicions 62)
– Cartes a l’Anna Murià – Mercè Rodoreda (Club Editor)
– Contra l’adversitat – Oriol Junqueras (Ara Llibres)
– Pegasus – Roger Torrent (Ara Llibres)
– A todo riesgo – Chrissie Hynde (Malpaso)

Per cert, aquí podeu accedir als comentaris sobre cadascun dels llibres que he anat fent a les xarxes.

El fill del xofer… des de la perifèria

[Article publicat al Línia el 10.6.2021] He deixat reposar uns mesos aquestes notes personals sobre ‘El fill del xofer’, l’assaig literari de Jordi Amat sobre Alfons Quintà, publicat en català per Edicions 62. Tant és així que vaig llegir-lo quan el llibre just començava el camí de la segona edició i ara ja m’he descomptat pel que fa a les successives edicions d’aquesta ‘falsa’ biografia!

‘El fill del xofer’ desborda el personatge. En realitat, el llibre és un assaig –escrit amb eficient tècnica literària– sobre els tentacles i els vels que operen en qualsevol poder. El llibre és com una falsa biografia, deia, perquè funciona com a mirall del país i les seves febleses, i esdevé ben aviat una aproximació a l’omnipresent Jordi Pujol, l’altra part del puzzle Quintà.

Perquè en realitat ‘El fill del xofer’ és una crítica (àcida) a un moment fundacional. A mi m’ha suggerit un prec reeixit per a la relectura del passat recent que, en posar llum sobre un dels seus protagonistes, encara fa més imperativa la Continue reading

Sobre els deportats (i deportades) als camps nazis i Badalona

Incorporo al #llegits (per fi) la magna ‘Els catalans als camps nazis’ de la Montserrat Roig en la magnífica edició del 40è aniversari (Edicions 62). Poques vegades a la vena una dosi tan potent de #periodisme i compromís cívic. La memòria històrica és instrument de present.

18 badalonins consten al cens del Memorial Democràtic, elaborat amb la col·laboració d’Amical Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra: accés a les dades, aquí. … però en van ser molts (i moltes) més: el Museu calcula que fins a una quarantena.

La Roig cita Bernat Garcia, “el primer a rebre Largo Caballero quan arriba a Sachsenhausen”, Antoni Valls, amb la cita “no ens en sortirem pas” i Josep Borràs, “un home en el millor sentit de la paraula” i autor d’una obra cabdal, recentment editada pel Museu (més informació sobre la publicació, aquí). Més noms citats al llibre en relació a la ciutat: el d’Antoni Blanco, aragonès que es considerava “català de #Badalona”, director de la Cros col·lectivitzada i home de confiança de Joan Peiró i Dídac (o Jaume) Sabater, de la direcció d’Estat Català i, així el cita l’autora, “fill d’alt funcionari a l’Ajuntament de Badalona”.

En el seu record i reivindicació, ERC treballa de fa temps perquè l’ajuntament de la ciutat col·loqui plaques o llambordes de memòria (#stolpersteine) a #Badalona. Hi ha una moció aprovada al #plebdn i el pressupost disponible. A què esperen?

Llibertat x3 (d'acord amb Billy Bragg)

Les tres dimensions de la llibertat: (re)connectar l’autonomia personal, igualtat i responsabilitat de retre comptes. Interessant assaig de Billy Bragg publicat per Més Llibres, traduït per Ricard Vela i amb pròleg d’Antoni Baños.

La tercera dimensió de la llibertat: “si hem de ser lliures de debò, aleshores cal que l’autonomia personal i la igualtat creixin amb la incorporació d’una tercera dimensió: la obligació de retre comptes. Mentre que l’autonomia personal empodera a l’individu i la igualtat exigeix reciprocitat, l’obligació de retre comptes combina aquestes dues característiques per generar un entorn en que la llibertat ja no estigui divorciada de la responsabilitat.” (…) “La responsabilitat de retre comptes ens ofereix un punt de suport amb el qual tornar a calibrar l’equilibri del poder.” Pàgina 19

Sobre la idea de llibertat i individualisme: “la clau per a una societat cohesiva és l’equilibri entre la capacitat de decisió i la coacció, i un consens sobre on es troba aquest equilibri. ” “en la seva accepció més benigne, la llibertat aboca a l’emancipació; en la més perillosa, la impunitat.” Pàgina 26

La gestió de la impotència, El terreny fèrtil de tot populisme: “la capacitat de la democràcia per revertir les polítiques que ens han portat a aquesta situació està sobrepassada a tot arreu pel poder dels mercats. Des de la fallida financera del 2008, la gent ha necessitat desesperadament un canvi, però el sistema continua oferint simplement més del Continue reading

#llegits 2020 (i una mena de rànquing)

Maria and Peter Hoey per al New York Post.

Maria and Peter Hoey per al New York Post.

FICCIÓ (novetats)

  1. El càstig – Guillem Sala (L’altra Editorial)
  2. Atrapa la llebre – Lana Bastasic (Periscopi)
  3. La drecera – Miquel Martín (Periscopi)
  4. Si aquest carrer fos meu – Stefanie Kremser (Edicions 1984)
  5. L’any del mico – Patti Smith (Club Editor)
  6. La casa del padre – Karmele Jaio (Destino)
  7. L’últim amor de Baba Dúnia – Alina Bronsky (Les Hores)
  8. El corazón de la fiesta – Gonzalo Torné (Anagrama)
  9. La ciutat i la ciutat – China Melvile (Mai més)
  10. Simón – Miqui Otero (Blackie Books)
  11. Ignot – Manuel Baixauli (Periscopi)
  12. Una altra vida, encara – Theodor Kallifatides (Galàxia Gutenberg)
  13. Les cuques – Julià Guillamón (Anagrama)
  14. Els nois de la Continue reading