El públic i els artistes semblen voler convergir en un sol punt, en aquesta imatge. Hi ajuda el modest gran angular d’una càmera senzilla i el bon pols del fotògraf. Però aquí hi ha també alguna cosa màgica, que converteix en sobrer tot detall tècnic. Me la miro i remiro, la foto. És com si volgués dir alguna cosa: que aquí no s’ha capturat cap moment; que el moment, de fet, palpita encara, desafiant la física, la matemàtica, el sentit comú: com una cançó, connexió invisible, communió. Que hi ha més aventura que ordre, malgrat tot (i per sort!). Mishima ahir a la Sala Apolo. Hi presentaven el seu nou disc, Ordre i Aventura.

* Per cert, aquí hi ha un vídeo del primer bis del concert, amb l’aparició per sorpresa dels Manel al complet.