En Jordi Ventura, que viu a quatre passes -i no és una forma de parlar- del Verdi Park, sempre diu que això de tenir el cine a tocar de casa està molt bé, però que a vegades, al sortir de la pel·lícula, troba a faltar aquell quart d’hora de comentari de la pel·lícula. Aquella mica de discussió amb els teus acompanyants: t’ha agradat, la peli? El final, no creus que era una mica precipitat? On sortia, aquell actor? És el de West Wing? A vegades, confessa en Ventura, ell i la seva companya donen un parell de voltes a l’illa de cases mirant de trobar aquest impagable moment… Per alguna incerta raó, hi ha converses que cal tenir al carrer, tot vagarejant, o bé fent una cervesa. Tenir-les al sofà de casa, o al llit, no és exactament el mateix. Deu ser per coses com aquesta que jo no tinc un ‘home cinema’ d’aquells tan espectaculars al menjador de casa. Jo també trobaria a faltar ‘aquell quart d’hora’.
També es poden fer voltes al llarg del pati. O al voltant del sofà. La qüestió, s’ha comprovat, és parlar d’una pel·lícula en moviment…