En els temps antics, els grecs anaven a Delfos i després d’una accidentada aventura, amb sirenes i minotaures pel mig, podien escoltar retronar l’oracle i, seguidament, sortien amb la cara de la futura estimada estampada en tot el pit. La cosa era força dolorosa, i tenia un dramatisme fals i exagerat, ben propi de l’èpica de manual. Sorties una mica adolorit, d’acord; però amb les coses clares. Arribat a casa, només calia trobar trobar la cara descrita en el prodigiós oracle entre les noies del poble. I així, voilà!, trobaves la mitja taronja. “Busca pareja? Más de 10 millones de usuarios en Friendscout: no perderás más tu tiempo”. L’eslògan és més percutiu que persuassiu, però és així com tendeix a ser la publicitat, avui. L’anunci en qüestió em cerca des del quadrant superior dret de la pantalla, a una cantonada del meu Facebook. El procés proposat és més net i còmode que en l’antiga Grècia. Els nous Delfos són un alegorítme informàtic i s’activen amb un cop de Visa. S’ha perdut vigor i muscle, però mira, a un sol clic de distància hom té a disposició un espectacular mercat de la carn virtualitzada. Tanmateix, els 10 milions de persones de l’anunci, són la mateixa mentida majúscula que aquest Delfos ple de sirenes i minotaures anotat unes línies més amunt. “No perderás más tu tiempo”, rebla la noia de l’anunci. I a mi em venen ganes de dir-li a aquesta dolça noia pixelada que no, que no, que el temps no es perd, que el temps es guanya.