La banda sonora de Caos Calmo la pel·lícula d’Antonio Luigi Grimaldi demostra un gust per la música transcendent, molt pagada d’ella mateixa, aquella amb un dramatisme inflamat, potser excessiu. Radiohead i Rufus Wainwright -qui, sinó- hi brillen en un parell de moments, força destacats. Les cançons puntualitzen -no sé si seria millor dir ‘sobresalten’- el que, realment, no caldria subratllar. La selecció de cançons i la seva incomprensible disposició en el metratge no és el pitjor d’aquest film italià, però exemplifica elocuentment la poca traça del seu director al plantejar la història d’aquest vidu que decideix plantar-se davant l’escola de la seva filla, enlloc d’anar a la feina. Grimaldi juga als sentiments a flor de pell, però no aconsegueix fer anar els sentiments més enllà de l’epidermis de l’espectador. Imperdonable. Hi ha alguns moments quasi poètics -l’arribada dels pares a recollir els menuts, el millor del film!-, espatllats per altres de molt previsibles. Una subtrama d’un pretès suspens empresarial provoca més perplexitat que interès. Tot i amb això, Nanni Moretti, el gran actor italià, aconsegueix donar sentit a tot aquest desgavell i, amb una sola mirada, convertir en Caos Calmo en un film mínimament disfrutable. Així de gran és Nanni Moretti.
PUBLICAT EL 2 DE JULIOL DE 2008 A ALBUMDERETALLS.BLOGSPOT.COM.