Sèrie completa dels twits que durant el mes de juliol vaig anar penjant al meu twitter amb el lema: la cançó de l’estiu.

• Al got, el soroll delicat gel quan es va desmuntant, l’avenç silenciós de l’aigua condensada sobre el diari.
• Reguen al pati del costat. Remor refrescant. Les gotes són notes.
• El ding-ding d’un mòbil de penjar que oscil·la tímidament i la llarga cortina, que fa com si ballés, en silenci.
• Unes senyores que parlen i riuen uns patis enllà. Les seves veus salten incomprensibles de teulada en teulada.
• S’obre el ‘vano’ amb una esgarrapada perfecta. Un ‘shec’ veloç fereix l’aire de la tarda quieta.
• Un fil de música dibuixa una melodia irreconeixible. S’escapa buscant la frescor d’entre les ratlles de la persiana.
• La gent va passant davant la finestra. El flip-flop de les xancletes arriba i marxa, com una onada.
• En bici, rodant, baixada avall. Fas anar els pedals al revés. És aquell sorollet, com d’obrir una caixa forta.
• La veïna feineja al seu pati. Quan engegui la manguera, em regalarà un arc de sant martí d’entre els esquitxos.
• El soroll sec de quan trenques la xocolata del Magnum amb les dents. Quasi et fa oblidar que és gelat fast food!
• Quan omples el carrer amb gegantines ‘x’ de colors… i tu, de fet, només xuclaves el granissat amb la canyeta.
• el ziiiiip de quan tanques la cremallera de la motxilla de viatge… ‘fins aquí’, que ja no hi cap res més.