L'escenari de la col·lisió

Entre les murs (‘La Clase’) és una pel·lícula que cal veure. Laurent Cantet s’ha basat en un llibre de François Bégaudeau, que, a la vegada és l’autor del guió i actor principal del film, per proposar-nos una interrogada mirada als joves d’avui. No se m’escapa que l’etiqueta ‘els joves d’avui’ té aquell aire paternalista tan emprenyador… però no se m’acut una altra manera de descriure el que vol retratar la pel·lícula. Són joves, són els joves d’avui. Estan en aquest institut de París retratat en el film, i també estan, avui mateix, al Barres i Ones de Llefià, a Badalona; o al Puig Castellar de Santa Coloma. La proposta de Cantet i Bégaudeau funciona, crec, perquè, en ‘teatralitzar’ aquesta classe tan arquetípica no pretén trobar solucions ni fórmules màgiques. Hi ha una perplexitat, en la mirada del professor Bégaudeau, un dubte que es manté, amb un elogiable poder suggeridor quan la peli arriba al final, en el moment dels títols de crèdit. I aquesta qüestió no resolta és el millor de la pel·lícula: els alumnes són desafiants, violents i a estones ignorants; però també actuen amb una sinceritat brutal, i amb un codi de noblesa alternatiu i potser equivocat (d’acord) però que és ben real. La Clase no acaba amb un reny ‘a la joventut perduda’, ni tampoc amb el seu contrari, amb un ingenu i prim relativisme. Les últimes imatges de la pel·lícula mostren un partit de futbol entre alumnes i professors, metàfora perfecta de la diàlectica entre les dues generacions, el xoc entre el nostre món i el seu. Finalment, el director ens ensenya una aula buida, l’escenari on aquesta ‘col·lisió’ ha de tenir lloc. La pel·lícula de Laurent Cantet i de François Bégaudeau reivindica l’escola com el millor ‘terreny de batalla’ per fer-nos grans… com a persones i com a societat. 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *