Tinc un problema amb la Kidman

Tinc un problema amb la Nicole Kidman, i em consta que no sóc l’únic. Tots els afeccionats al cinema ens permetem tenir actors i actrius als quals els ho perdonem tot, i actors o actrius als quals no els en passem ni una. Això darrer em passa amb la Kidman. No és només la seva gèlida mirada… és la seriositat amb la qual es pren a ella mateixa, aquell posat d’orgullosa trascendència, la repel·lència de la ‘primera de la classe’ amb la qual puntualitza les seves frases. En la seva darrera producció, a més, hi presenta una cara que sembla sortida d’una convenció de trekies, i per la qual caldria demanar explicacions al seu cirugià plàstic. 


La pel·lícula, malgrat tot, té més d’un punt d’interès, cosa que demostra que el meu odi per l’actriu australiana és més sanguini que cerebral. Perquè, al capdavall, la Kidman no arriba a espatllar el film, i això vol dir que la seva actuació no deu ser, en el fons, tan desastrosa. ‘Margot and the Wedding’, la pel·lícula en qüestió (i que jo vaig veure el 5 de juliol), és com si Cassavettes i Rohmer haguéssin anat de copes a Sundance amb el Wes Anderson de torn. Atropellada i irregular conté un parell d’escenes torbadores d’inusitada intensitat i algun gag memorable, ben orquestrat per un Jack Black en estat de gràcia.


PUBLICAT EL 26 DE JULIOL DE 2008 A ALBUMDERETALLS.BLOGSPOT.COM.

1 thought on “Tinc un problema amb la Kidman

  1. carles armengol ha dit…
    Tens raó en que hi ha actors/actrius als que no els hi passem ni una (jo en tinc un quants), però també n’hi ha als que els hi passem tot. Entre aquests, jo hi tinc a la Kidman. Sé que està passant una època en que tothom s’hi veu en cor (no ho dic per tu, sinó per comentaris crítics generalitzats), potser perquè després de les lloances ha de venir el ball de bastons. Sempre és així.
    Jo crec, però, que poques actrius de la seva fama i de la seva influència es permeten el luxe de ficar-se en productes tan poc comercials, tan peculiars: “Dogville”, “The birth”, “Fur”, “Margot and the wedding”, etc. I poques han arriscat tant, estan tan amunt. Crec que li importa la interpretació, el treball dels directors i les pel·lícules en les que treballa. N’hi haurà de més afortunades o menys (“The golden compass” era un desastre) però penso que la seva filmografia, a part de variada, serà de les que es revaloritzarà amb el temps. N’estic quasi segur.
    (Per cert, el paper de Margot és molt i molt complicat… i no se’n surt pas malament.)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *