Desodorant per als abocadors

Quan el periodista es treu el vestit de feina, s’esgarrifa, com tots…

Hi ha notícies que són el somni de tot articulista. El municipi de Bombay, a la Índia, ha adquirit 42.000 litres de desodorant per fer front a la persistent pudor que emana de dos dels principals abocadors amb que compta. Ho diu el Times Online, en una peça signada pel corresponsal de la publicació britànica, Rhys Blakely. Tens un problema amb els residus? El capitalisme et convida a visitar el passadís pertinent al centre comercial. Escombres? Draps per treure la pols? Productes multi usos? Bé, això potser s’hi aproparia. Però no. Ara, aquí. Desodorants. Això és. Faci-me’n una comanda. En vull 42.000. Això per començar. La notícia serveix una metàfora tan òbvia, que fa cosa fins i tot escriure-la. La política com a maquillatge, la política com a pedaç. Tu tira-hi el desodorant, qui dia passa… any empeny.

L’Àfrica es coordina davant els riscos ambientals
“Una quarta part de les morts al continent africà estan relacionades amb factors ambientals. 2,4 milions d’aquests traspassos podrien ser evitats si aquests factors ambientals s’abordessin”. Ho diu la doctora Maria Neira, directora del departament de sanitat pública i medi ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a Le Monde. A finals d’agost, 80 ministres de sanitat i medi provinents de 53 estats africans van signar la Déclaration de Libreville. Les raons de la pol·lució a l’Àfrica no tenen a veure amb el creixement i el consumisme -o almenys, no directament, ja que el continent és també l’abocador furtiu de molts productes del primer món!-, sinó amb la precarietat. Una precarietat suspesa en el temps, que a nosaltres ens pot recordar una època borrosa, de llums d’oli damunt la taula. Un 77% de la població escalfen i cuinen amb fusta i carbó en focs fets dins les pròpies cases, ja que els èxodes a les ciutats els han reduït de forma dràstica l’espai on fer-ho. Les fumarades interiors causen 400.000 morts a l’any. Aquest fenomen pot ser abordat només amb una declaració signada per ministres de segon rang? Difícilment. Però no és menor, tot i que és clarament insuficient, que la política multilateral es comenci a desenvolupar, dient les coses pel seu nom, i en una taula compartida.

Sarah Palin i el Caribú mort
Parlàvem de notícies que faciliten la feina a l’articulista. També hi ha fotos d’aquesta mena, com la que mostrava fa uns dies, succintament, Los Angeles Times. La governadora d’Alaska, actual candidata a vicepresidenta pel partit Republicà als EUA, Sarah Palin, mostra acompanyada d’una de les seves filles un notable exemplar de Caribú mort pels trets de la seva escopeta. La controvertida política és, a més de prudent creacionista (vegeu aquest article a Wired), una experta caçadora. La sang de la bèstia destaca en el blanc de la neu. La filla de la Palin, protegida per un passamuntanyes, mostra una enigmàtica mirada, fitant la càmera. La Palin mira en un punt indeterminat, però s’entreveu un mig somriure, que diria que és el més interessant de la foto. L’animal, mentrestant, sembla com si volgués moure la gran testa ben coronada, en un desesperat últim gest, curiosament ple d’elegància. Contrasta amb l’aire frívol, com de matí de diumenge de la Palin i la seva filla. La fotografia és suculenta…

D’acord, quan el periodista es treu el vestit de feina, s’esgarrifa, com tots… Però segurament ja ha deixat a la safata d’enviats del seu lector de correu un article llest per a la seva publicació.

PUBLICAT A SOSTENIBLE.CAT

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>