Author Archives: oriolllado

L’urbanisme de sargidora

Posted on by
Reply

📍 Publicat al Diari Línia el 15 de gener de 2025, l’article El Consorci del Besòs i l’urbanisme de sargidora explora els reptes i les oportunitats d’aquest ens estratègic en un moment crucial de la seva trajectòria. Amb 26 anys d’història, el Consorci ha evolucionat des d’una eina tècnica fins a una institució amb capacitat per abordar problemes estructurals del territori. L’article repassa els quatre grans reptes que afronta actualment, com la governança, la gestió del PDU de les Tres Xemeneies, la reactivació econòmica i el combat de la vulnerabilitat social, tot emmarcat en la necessitat d’un urbanisme col·laboratiu i respectuós. A més, s’hi plantegen propostes concretes per potenciar el paper del Consorci i el sentiment de pertinença del territori.

Continue reading →

De veïns, veïnes i veïnats

Posted on by
Reply

A ritme de cuplet, reprenem la secció Cançons per explicar el Món, espai mensual a Badalona Matí, tot explorant la vida veïnal des de diverses perspectives. Comencem amb “Les Porteres”, una cançó de 1970 inclosa al disc El cuplet de Barcelona, on Núria Feliu retrata amb sarcasme l’ull d’escala ple d’ulls que tot ho observen. És una mirada humorística a les xafarderies i el control social, amb la gràcia i intel·ligència (sí!) que caracteritzava l’artista. 

Seguim amb “Marlene, la vecina del ártico” de Love of Lesbian, un tema del disc Maniobras de Escapismo (2005). En aquesta història increïble i melancòlica, Santi Balmes ens parla de la solitud, la desconnexió emocional i el flirteig entre veïns, amb un toc irònic inconfusible. 

Amb “The Neighbors” de Jonathan Richman, canviem de registre per gaudir d’una cançó divertida i teatral que aborda les crítiques i els malentesos entre veïns. Aquest tema del disc Jonathan Sings! (1983) és un cant a viure sense preocupar-se pel que pensen els altres, tot recreant una escena d’un veïnat amb carrers amples i grans arbres 100% made in USA. (continua)

Continue reading →

#escoltats 2024, llistat complet

Posted on by
Reply

Si faig un #llegits, pq no un #escoltats? Aquí teniu el recull de petits comentaris sobre els àlbums guadits aquest 2024 i que he anat publicant en un fil a ‘X’, disponible aquí.

  • Comencem pel més nou: Khruangbin i el seu ‘A la Sala’, publicat el primer trimestre de l’any. El trio texà broda un disc (quasi) instrumental, atmosfèric i addictiu.
  • Un dels que té més números de figurar en el top personal de l’any. ‘Who will you belive’ dels estimats Pernice Brothers, pop canós, de llarg gust al paladar, tan intel·ligent com sempre, menys cínic que mai.
  • Cowboy Carter és més una estratègia de clickbait, —construir una polèmica i un relat per articular un hype— que no pas una realitat en termes musicals. És a dir, que no és un disco de country! Problema? Cap. És un disco de la Beyoncé, potser un dels seus discos més pop. Actitud, art i bones cançons. I alguns minuts de més (com la Swift, Miss Knowles tampoc practica l’art de la concisió).
  • ‘Balla la masurca’, el primer disc de Guillem Gisbert (Manel) és un disc molt adeqüat per aquesta setmana de Sant Jordi, perquè podria ser, també, un recull de narracions. Mitjos temps q premien els oients pacients, producció molt pensada, al servei de la història. Olé!
  • El so singular de Vampire Weekend es desplega amb noves textures a ‘Only God Was Above Us’, un gran(diós) disc de pop contemporani i que és, també, una crònica intel·ligent i calidoscòpica del món que ens ha tocat viure. M’ha en-can-tat.
  • Helado Negro, alterego del estatudinenc d’origen equatorià Roberto Carlos Lange, firma amb ‘Phasor’ (4AD) un disc elegant, eclèctic i una mica intrigant. Electrònica d’escala humana. (continua)
Continue reading →

Descomunal quotidianitat

Posted on by
Reply

En pocs llocs s’observa millor la descomunalitat de les tres xemeneies que des del carrer Àngel Guimerà del barri de Sant Crist de #Badalona. I trobo que està bé mirar-se-les des d’aquí, des de la trama urbana de la que formen part perquè són tan singulars que hem tendit a veure-les descontextualitzades, com si poguéssin tenir sentit sense les ciutats que les envolten. Un continu urbà orfe de projecte i impuls polític, en què, seguint el Besòs, es mantenen totes les llums vermelles de la pobresa i la desigualtat.

En parlava una mica en aquest apunt al blog, amb l’excusa del ‘Manifesta’ una de les notícies de l’any a la comarca (https://www.oriolllado.cat/entrenarlamirada/).

La foto que acompanya aquest text no és gran cosa, però sí que, penso, ajuda a transmetre alguna cosa, una mica com si fos un avís.

Ho deia el periodista Jordi Ribalaygue en mirar-se-la: “és una magnífica postal de Nadal del Barcelonès Nord”.

Bones festes!

Un disc de Nadal diferent

Posted on by
Reply

Tinsel & Lights, de la Tracey Thorn (Everything but the girl) és un dels millors discos de Nadal ever, tant que també és indicat per als que aquestes festes… pse. Intel·ligència i sensibilitat sense sucres afegits. Darrer espai del 2024 a Badalona Matí. El podeu escoltar aquí.

Conté dos temes propis amb fusta d’estàndard, i versions exquisides de Magnetic Fields, Ron Sexsmith, Low, Randy Newman, The White Stripes, Dolly Parton, Sufjan Stevens i Joni Mitchell. En aquest enllaç ella mateixa explica el sentit del disco.

No és un disc molt alegre, cert, però és un autèntic tresor… amb lloc destacat en el meu TOP personal de christmas album conjuntament amb els de Nick Lowe, Phil Spector, Vince Guaraldi, Sufjan Stevens, Beach Boys, Andrew Bird, Ella Fitzerald… Els podeu recuperar en aquest programa de fa un parell d’anys.

Si voleu recuperar altres capítols de Cançons per explicar el món a @BadalonaMati amb Núria Rodríguez, podeu triar i remenar en aquest link.

Punt i final feliç al ‘cas antenes’

Posted on by
Reply

El ministeri fiscal ha retirat la seva acusació en el cas de les antenes a #Badalona. Punt i final en un tema que mai hagués hagut d’arribar fins a la sala de vistes. Quatre reflexions, comparties a xarxes just es va conèixer la notícia (el vídeo és de l’entrevista telefònica que m’han fet aquest matí):

  • Estic molt content, el judici ha servit per demostrar (encara amb més claredat) quin va ser el meu paper en aquest assumpte i fiscalia ha respost retirant l’acusació. Punt i final.
  • També estic enfadat, pel llarg temps en què l’acusació s’ha mantingut dempeus, amb importants efectes en la meva vida política i professional. És una pena avançada que a la vista de la precarietat dels fets de que se m’acusava resulta particularment injusta.
  • Un agraïment a tota la gent que m’ha acompanyat durant tot aquest temps: al meu advocat, l’Andreu van den Eynde; a amics i amigues, a la família, i als companys del govern 2015-18 a Badalona. El convenciment en la innocència de Josep Duran (una abraçada, Josep!).
  • Malgrat el regust agredolç que deixa tota aquesta causa, el servei públic val la pena! Jo vaig tenir la sort de servir la meva ciutat sis anys des del govern municipal, temps durant el qual vaig comprometre’m, en representació d’ERC, amb una altra manera de fer política, al servei de la gent. Vaig (vam) intentar-ho! Que ningú deixi d’intentar-ho!

L’Uri Soler a eldiario.es ho explica prou bé en aquest article. El Periódico o el Nacional n’han fet també seguiment diari i, naturalment, Badalona Comunicació.

‘X’ vs. Bluesky: arreu fins que calgui

Posted on by
Reply

Fins ara, la meva experiència a X –és a dir, al Twitter de l’època Musk– ha estat prou satisfactòria, almenys si m’ho miro des d’un punt de vista personal. He receptat silenci generosament a alguns comptes i n’he blocat d’altres ocasionalment, diria que gran part de les vegades de manera merescuda. Vaig saltant entre diferents llistes, pròpies i d’altres, privades i públiques, i miro de ser exigent a l’hora de seguir perfils. Intento no submergir-me en els abismes d’alguns fils de comentaris ni, en general, passar gaire estona fent scroll. X encara és, la majoria dels dies, un lloc mínimament interessant, i encara forma part de la meva recepta quotidiana per estar informat, explicar les coses que faig professionalment i participar en alguns debats que, segurament perquè tenen lloc a la meva pròpia bombolla, són, ben mirat, prou constructius.

Això és així avui, malgrat tot. I això és així… per ara. (continua)

Continue reading →

Contrastos musicals en l’era Trump

Posted on by
Reply

Un episodi molt centrat en l’actualitat, Randy Newman i el seu retrat de les inundacions que van negar Louisiana l’any 1927 (i en què, a més de la pluja va ser clau la negligència política) ens serveixen per connectar amb la Dana i el País Valencia. El gruix del programa, però, es dedica a repassar, a partir de diferents cançons, els Estats Units que tindran, de nou, Trump de president. A tribe called Quest i Kid Rock coincideixen en el nom de la cançó, We the people, però en res més. El seu és un retrat del país més poderós del món que no pot ser més diferent: inclusió vs. exclusió. També hi sonen altres artistes, com Steve Earle, Taylor Swift o els Lake Street Dive.

Música sobre el 7è art

Posted on by
Reply

Aprofitem la celebració del Filmets 50 anys per dedicar el Cançons per Explicar el Món al setè art. Ho farem amb Joe Jackson i el seu Happy Ending (perquè tothom vol un final feliç de pel·lícula a la seva història d’amor!) i la Song of the End of The Movie, una cançó preciosa de Joan Baez, i que ens parla al contrari de la que l’ha precedida de ‘mals finals’. També sonen That’s Why God Made the Movies de Paul Simon (el gran himne al cine com a ‘refugi’ emocional) i Los Fantasmas del Roxy de Joan Manuel Serrat (dels esperits del vell Hollywood que es resisteixen a morir). A l’episodi podreu escoltar igualment la Carly Simon i el seu You’re So Vain (dedicada a Warren Beatty), My Girl dels Temptations (representant al programa de la cançó que acaba donant nom a una peli), You Can Leave Your Hat On (dels temes que es fan famosos gràcies a un film, i que acaben sent conegudes com ‘aquella cançó que sonava en aquella peli, recordes?) o Highway Patrolman, de Bruce Sprinsteen (que va servir per inspirar el primer llargmetratge de Sean Penn, the Indian Runner).

Continue reading →