7 cançons amb “Fuck ICE”: música contra la repressió

La música sempre ha estat un mirall de la realitat i, sovint, el seu altaveu més potent. Dins del cicle “Cançons per explicar el món”, el pòdcast mensual al programa Badalona Matí (94.4 / Ràdio Ciutat de Badalona), analitzem la resposta sonora a la repressió federal i les polítiques de control migratori (ICE). Comencem amb les veus de Bad Bunny, Bruce Springsteen i Margo Price… però el gruix de l’espai el dediquem a deixar que els artistes parlin per ells mateixos.

Aquí teniu un recull de set peces imprescindibles que capturen la ràbia, la por i l’esperança del moment actual. La majoria han vist la llum aquest mateix any, tot i que algunes es van publicar a finals del 2025 (les he inclòs perquè ja denunciaven la deriva repressora de Donald Trump).

  • Podeu escoltar el pòdcast directament aquí i en aquest altre enllaç repescar les cançons (inclou les de NOFX i Green Day, no incloses en el programa).

1. Bruce Springsteen – Streets of Minneapolis

Plataformes (2026) “És la nostra sang, els nostres ossos i aquests xiulets i els nostres telèfons contra les brutes mentides del govern Trump”. Pocs artistes són tan valents com Bruce Springsteen a l’hora de liderar la reacció a la repressió salvatge. Només uns dies després de l’assassinat d’Alex Pretti, “el Boss” emula els seus referents, Woody Guthrie i Pete Seeger, per posar veu al carrer.

Continue reading

La ciutat després del B9

Ja han passat unes setmanes des del desallotjament de l’antic Institut B9 a Badalona; prou temps per agafar una mínima perspectiva d’uns fets que han omplert titulars, minuts de ràdio i televisió, i incomptables interaccions a les xarxes.

Quina és la ciutat que emergeix d’aquella llarga matinada del 17 de desembre? (continua)

Continue reading

Cançons per fer un ‘reset’ al 2026

  • Escolta l’espai a iVoox.
  • Recupera la llista de reproducció a Spotify i a Tidal (amb algunes propines)
  • Els altres capítols de Cançons per explicar el món, aquí.

El 2026 ha arrencat amb la motxilla carregada d’incerteses i la panxa remoguda (amb les injustícies retransmeses sense escrúpuls en primetime) i, d’alguna manera, i no han passat ni quinze dies del canvi en el calendari, amb la necessitat vital de prémer el botó de reset. Al “Cançons d’explicar el món” d’avui al Badalona Matí d’aquest gener, he proposat una banda sonora a la represa del curs.

Des del gòspel resilient d’Eurythmics (Brand New Day, Savage, 1987) fins a la crida social de Curtis Mayfield (Move on up, Curtis, 1970 —que, amb permís, podríem traduir com: “aixeca’t del sofà!”—), hem repassat vuit moments en què la música ens ensenya a girar full… a la cerca d’arguments per continuar el camí. Hi ajuda, segur, la llibertat “perquè sí” de l’inapel·lable i immensa Nina Simone (Feeling Good, I put a spell on you, 1965), que no necessita ni tutors ni parelles per proclamar el seu compromís amb un empoderament vital que tants anys després continua sent referent.

Amb Aretha Franklin (Brand new me, Young, Gifted and Black, 1972) i de com Taylor Swift (Begin Again, Red, 2012) hem descobert cançons de recomençar des de la perspectiva de l’amor romàntic. El sucre l’hem rebaixat amb la crònica quotidiana i menys optimista de l’exquisit Ferran Palau (Tornar a començar, Blanc, 2018) i l’entusiasme vital de Graham Parker (A Brand new book, Struck by Lightning, 1991), que ens serveix una metàfora preciosa: començar de nou és com començar un nou llibre.

I finalment, ens hem acomiadat amb Otis Redding i Carla Thomas (New Year’s resolution, 1967) i un prec universal: fem promeses que puguem complir… encara que sapiguem que la meitat es quedaran pel camí.

#llegits amb punt i seguit

Aquest ha estat el meu 2025 en lectures. 16.564 pàgines i 61 llibres. Busques inspiració? Explora una llista de 61 llibres imprescindibles per a aquest 2025. De la narrativa més potent de l’Altra Editorial, Periscopi o Anagrama a la millor novel·la gràfica i assaig musical. Per cert, que m’ho he passat molt bé! En aquest enllaç de Goodreads podeu repescar les ressenyes publicades, i en aquest altre a ‘X’ una versió més sintètica. Espero que us desperti el cuc de la curiositat lletraferida.

Continue reading

Discos 2025, selecció personal

Aquests són alguns dels discos que més he escoltat aquest 2025. No és un rànquing, és una relació més o menys endreçada en el qual no he gosat posar números. L’exercici de jerarquitzar se’m fa difícil perquè tinc la sensació que cada dia podria posar una llista diferent. Sí que és veritat, però, que hi ha un cert ordre de més a menys. Espero que us desperti una mica de curiositat i que us aventureu tastant algun d’aquests fabulosos àlbums.

Continue reading

El desallotjament de la solidaritat

“El desallotjament més gran de la història” o el fracàs social més gran de la política?

Convertir un drama humà en gasolina electoral no soluciona cap problema, només el desplaça i l’agreuja. Desallotjar persones sense oferir alternatives és protegir la desigualtat estructural. No acceptem marcs que ens volen petits i dividits; el futur es construeix des de la col·lectivitat.

Article d’urgència publicat avui al Línia:

Continue reading

Política i salut mental: preguntes que incomoden

La reaparició de l’exalcalde de Badalona, Àlex Pastor, trencant el silenci sobre la seva abrupta sortida de la política arran de la seva detenció l’abril del 2020, ha posat sobre la taula un debat pendent i incòmode. Les seves dures confessions sobre la depressió i l’addicció a l’alcohol que patia, i la consegüent reducció a un simple estereotip per part de la societat, no només generen interès per la història personal, sinó que obliguen a una reflexió més profunda i necessària sobre la salut mental en el món polític.

Llegeix l’article publicat al diari Línia a continuació.

Continue reading

Cançons sense fronteres

Cada mes, el pòdcast “Cançons per explicar el món” convida a fer una trobada entre l’actualitat i les melodies que li donen veu. En el darrer episodi, ens endinsem en el camí més antic i valent de la humanitat: la recerca d’una vida millor, una història d’immigració o potser millor dit d’immigracions. Vet aquí un mosaic sonor d’esperança, amargor i, sobretot, de lluita per la dignitat i els drets humans… que ha coincidit amb el ‘Turn de volume up’ de Zohran Mamdani, tot just elegit futur alcalde de Nova York, unes poques hores abans de l’emissió en directe de Badalona Matí (94.4 FM), conduït per Núria Rodríguez.

Continue reading

La instrumentalització d’una crisi: el cas B9 a Badalona

[ Article publicat al Línia ]

El cas del B9 a Badalona, l’antic institut en desús que des de fa dos anys acull en un precari assentament diversos centenars de persones migrades en situació irregular, és la manifestació eloqüent d’una política de ciutadania fallida. Aquesta crisi humana la podem analitzar des de dues perspectives: la primera, des de la crua realitat del seu impacte dramàtic en la vida d’unes persones; i la segona, a partir de l’explotació política que se’n fa.

L’Amadou va ser una de les víctimes mortals de l’incendi de la nau ocupada d’El Gorg de 2020. Foto: O.L.

L’Amadou va ser una de les víctimes mortals de l’incendi de la nau ocupada d’El Gorg de 2020. Foto: O.L.

Aquest article se centra en aquest darrer angle i intenta ser una dissecció de l’estratègia comunicativa del govern del PP a Badalona, en un tema de gran pes en el seu projecte de ciutat (i en sintonia al relat de les noves dretes extremes a l’ús). Al voltant del campament al B9 trobem desplegat tot un seguit d’accions orientades a maximitzar beneficis polítics (no pas a solucionar res).

A continuació, algunes claus per entendre com funciona, a la manera d’un (hipotètic) manual:

Continue reading