El rellotge verd, de Julià Guillamon (Anagrama, 2025): Un llibre feliçment caòtic, retrat impressionista d’una Barcelona que ja no és (però que jo d’alguna manera recordo i una mica enyoro, ni que sigui agafant prestats alguns dels records dels meus pares). El que podria ser un tou exercici de nostàlgia és aquí un text efervescent i sincer (és crítica i autocrítica, també) i una exhibició d’àgil i imprevisible erudició, que funciona com a peces d’un puzzle a punt per ser completat i a la vegada com a invitació per llençar les peces pel terra i tornar a començar. Identitat, família, classe i la construcció de la cultura… alguns dels grans temes de Guillamon en un llibre amb un (bon) humor especial. M’ho he passat teta!
Entre amics, de Hal Ebbott (Periscopi, 2026): a estones l’he trobat una mica massa afectat, amb un excés d’adjectius. Els meus ‘problemes’ amb la forma s’han anat temperant a mesura que avançava en el llibre, certament addictiu, i he entrat a fons en una història d’altra complexitat que dissecciona amb molta intel·ligència i sensibilitat com un esdeveniment violent desestabilitza les precàries relacions de poder i dependència d’un grup d’amics de tota la vida i els seus fills. És un llibre aspre, dur, cosa que el text de la coberta no acaba de reflectir (suposo que per convertir-lo en una peça més interessant a l’aparador de la llibreria). El final (que sembla una mica aquells de ‘esculli la seva aventura’) m’ha sorprès una mica, però no invalida un llibre d’aquells que fan pensar i que, crec, deixarà una certa petja.
+ Escolta el programa aquí i en aquest altre link, recupera les cançons a Spotify i Tidal.
Encara sota l’influx del 8M (més important que el dia en si, ho són els 364 dies restants!) el ‘Cançons per explicar el món’ d’aquest març (en aquest enllaç pots recuperar tots els capítols) l’he dedicat a un seguit de dones que no demanen permís i que a través de la seva música es reivindiquen sense complexos i es comprometen amb una lluita en clau present.
Aquest espai mensual el podeu escoltar en directe al magazine Badalona Matí (94.4 FM), conduït per la Núria Rodríguez, i també a la plataforma de pòdcasts iVoox. La llista hauria pogut ser infinita (Joni Mitchell, Nina Simone, Patti Smith, Rosalía o Taylor Swift en podrien haver format part), però al final la cosa ha quedat així:
El cas de la Biblioteca Can Casacuberta, tancada des de fa sis anys, s’ha convertit en un rotund exemple de mala gestió pública: més d’un milió d’euros invertits en els darrers anys en pedaços, licitacions fragmentades i “problemes ocults” que apareixen sempre a l’últim minut (ho explica bé aquest article de l’Independent). Tanmateix, Can Casacuberta és només la punta de l’iceberg d’una xarxa cultural que a Badalona s’enfonsa silenciosament i des de fa temps. El naufragi, crec que no és una paraula exagerada, va més enllà del cas de l’equipament insígnia a la ciutat. (continua)
La música sempre ha estat un mirall de la realitat i, sovint, el seu altaveu més potent. Dins del cicle “Cançons per explicar el món”, el pòdcast mensual al programa Badalona Matí (94.4 / Ràdio Ciutat de Badalona), analitzem la resposta sonora a la repressió federal i les polítiques de control migratori (ICE). Comencem amb les veus de Bad Bunny, Bruce Springsteen i Margo Price… però el gruix de l’espai el dediquem a deixar que els artistes parlin per ells mateixos.
Aquí teniu un recull de set peces imprescindibles que capturen la ràbia, la por i l’esperança del moment actual. La majoria han vist la llum aquest mateix any, tot i que algunes es van publicar a finals del 2025 (les he inclòs perquè ja denunciaven la deriva repressora de Donald Trump).
Podeu escoltar el pòdcast directament aquí i en aquest altre enllaç repescar les cançons (inclou les de NOFX i Green Day, no incloses en el programa).
1. Bruce Springsteen – Streets of Minneapolis
Plataformes (2026)“És la nostra sang, els nostres ossos i aquests xiulets i els nostres telèfons contra les brutes mentides del govern Trump”. Pocs artistes són tan valents com Bruce Springsteen a l’hora de liderar la reacció a la repressió salvatge. Només uns dies després de l’assassinat d’Alex Pretti, “el Boss” emula els seus referents, Woody Guthrie i Pete Seeger, per posar veu al carrer.
Ja han passat unes setmanes des del desallotjament de l’antic Institut B9 a Badalona; prou temps per agafar una mínima perspectiva d’uns fets que han omplert titulars, minuts de ràdio i televisió, i incomptables interaccions a les xarxes.
Quina és la ciutat que emergeix d’aquella llarga matinada del 17 de desembre? (continua)
Recupera la llista de reproducció a Spotify i a Tidal (amb algunes propines)
Els altres capítols de Cançons per explicar el món, aquí.
El 2026 ha arrencat amb la motxilla carregada d’incerteses i la panxa remoguda (amb les injustícies retransmeses sense escrúpuls en primetime) i, d’alguna manera, i no han passat ni quinze dies del canvi en el calendari, amb la necessitat vital de prémer el botó de reset. Al “Cançons d’explicar el món” d’avui al Badalona Matí d’aquest gener, he proposat una banda sonora a la represa del curs.
Des del gòspel resilient d’Eurythmics (Brand New Day, Savage, 1987) fins a la crida social de Curtis Mayfield (Move on up, Curtis, 1970 —que, amb permís, podríem traduir com: “aixeca’t del sofà!”—), hem repassat vuit moments en què la música ens ensenya a girar full… a la cerca d’arguments per continuar el camí. Hi ajuda, segur, la llibertat “perquè sí” de l’inapel·lable i immensa Nina Simone (Feeling Good, I put a spell on you, 1965), que no necessita ni tutors ni parelles per proclamar el seu compromís amb un empoderament vital que tants anys després continua sent referent.
Amb Aretha Franklin (Brand new me, Young, Gifted and Black, 1972) i de com Taylor Swift (Begin Again, Red, 2012) hem descobert cançons de recomençar des de la perspectiva de l’amor romàntic. El sucre l’hem rebaixat amb la crònica quotidiana i menys optimista de l’exquisit Ferran Palau (Tornar a començar, Blanc, 2018) i l’entusiasme vital de Graham Parker (A Brand new book, Struck by Lightning, 1991), que ens serveix una metàfora preciosa: començar de nou és com començar un nou llibre.
I finalment, ens hem acomiadat amb Otis Redding i Carla Thomas (New Year’s resolution, 1967) i un prec universal: fem promeses que puguem complir… encara que sapiguem que la meitat es quedaran pel camí.
Aquest ha estat el meu 2025 en lectures. 16.564 pàgines i 61 llibres. Busques inspiració? Explora una llista de 61 llibres imprescindibles per a aquest 2025. De la narrativa més potent de l’Altra Editorial, Periscopi o Anagrama a la millor novel·la gràfica i assaig musical. Per cert, que m’ho he passat molt bé! En aquest enllaç de Goodreads podeu repescar les ressenyes publicades, i en aquest altre a ‘X’ una versió més sintètica. Espero que us desperti el cuc de la curiositat lletraferida.
Aquests són alguns dels discos que més he escoltat aquest 2025. No és un rànquing, és una relació més o menys endreçada en el qual no he gosat posar números. L’exercici de jerarquitzar se’m fa difícil perquè tinc la sensació que cada dia podria posar una llista diferent. Sí que és veritat, però, que hi ha un cert ordre de més a menys. Espero que us desperti una mica de curiositat i que us aventureu tastant algun d’aquests fabulosos àlbums.
“El desallotjament més gran de la història” o el fracàs social més gran de la política?
Convertir un drama humà en gasolina electoral no soluciona cap problema, només el desplaça i l’agreuja. Desallotjar persones sense oferir alternatives és protegir la desigualtat estructural. No acceptem marcs que ens volen petits i dividits; el futur es construeix des de la col·lectivitat.
