“Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i això a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.” M’adhereixo al manifest en defensa dels drets fonamentals a internet que ha circulat com la pòlvora per la xarxa aquestes últimes hores, amb l’anunci de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que tramita el govern estatal i que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet. M’hi adhereixo, clar, però no em puc estar d’apuntar que: primer, el debat sobre la cultura i els models de negoci que necessàriament hi hem de vincular no s’arregla amb una llei que amaga el cap sota l’ala davant d’un ‘canvi’ en els models de consum que ja és realitat, que parla massa de ‘suports’ i poc de ‘continguts’ i que fa passar la protecció a un dret comercial per damunt d’un de fonamental, el dret a conèixer i saber. I segon, que per bé que el manifest és un pèl altiu i que és més una rèplica que una proposta, aquesta iniciativa és una invitació a enfortir un diàleg (una conversa, diríem avui) que ja està en marxa: com és la cultura al segle XXI i com la podem gestionar eficientment? La discussió ha de ser més diversa, més positiva, més àgil: en aquest camí va el manifest, m’agradaria pensar. El document, redactat ahir mateix per una quarantena de bloggers i periodistes, s’adreça clarament i durament al govern de l’estat; però també ens interpel·la a nosaltres: consumidors, empresaris o autors.

* El manifest ha estat traduït per Marc Pallarès al seu blog. En Manuel Caceres en fa una lectura en negatiu força interessant en el seu blog.