A l’Alemanya d’abans de la guerra hi havia aquell home, un botiguer. Era l’any 1934 a la ciutat de Dusseldorf. Cada nit, a una hora precisa, travessava el parc com una ombra, camí del Rin. Assegut a la riba mussitava per ell mateix: “miro el riu, però penso en el mar, en el mar, en el mar; davant dels meus ulls corre el Rin, si els tanco veig el mar”. I vet aquí que una noieta, cabell d’or, mirada grisa, perd el camí, tornant a casa. De sobte trobem el rostre opac del nostre home, reflectit en les ulleres de la petita. La mira i remira; cabell d’or, mirada grisa. Mussita de nou, el nostre home, el botiguer: “miro el riu, però penso en el mar, en el mar, en el mar”. I aquí estem, diu ell, la noieta del cabell d’or i jo. Ara resta al seu costat, ella. Immòbil. Immòbil del tot.

* He pensat en In Germany before the war, de la qual he fet una traducció raonablement lliure, després de veure La cinta blanca, de Michael Haneke. És una de les meves cançons preferides de Randy Newman. Està inspirada en Hans Beckert, un assassí de nens al qual Fritz Lang va dedicar la pel·lícula M, amb l’inquietant Peter Lorre de protagonista. Newman retrata la violència latent en l’Alemanya d’abans de la guerra en una de les seves millors cançons: la vulnerabilitat de la infància, la violència callada, a punt d’explotar. Un país que mira el riu, volent mirar el mar, amb ulls de venjança i conquesta. Un país que no es sabia reconèixer, a punt de devastar el món.