A Les vides privades de Pippa Lee, de l’escriptora nordamericana Rebecca Miller li sobra el final. Bé, entenguem-nos, que tot llibre té sempre un final, ni que sigui perquè en un moment determinat ja no resta cap pàgina per passar. El que li passa a aquest llibre és que l’escriptora vol resoldre massa coses en el desenllaç, forçat i imprevist clímax moral de tota la trama… L’autora opta per un final-final… dels majúsculs, dels de pompa. Tot allò que era suggerit i evocat en les primeres i reeixides pàgines d’aquest llibre es presenta de forma maldestra i plana en els darrers capítols. No pots acabar un llibre que comença en veu baixa aixecant el to d’aquesta manera. El personatge de la Pippa Lee és interessant precisament perquè és molts personatges a la vegada, –totes les persones som diferents persones, al llarg de la nostra vida–. Finalment, però, la senyoreta Lee troba la clau que l’explica. Ens pensàvem que era una dona interessant… i només era una dona desorientada.