“Ells no poden fer-nos sortir de la crisi”, diu l’enorme tanca publicitària que la gent del PSC ha disposat camí de casa. Hi surten les cares de cinc polítics. Hi ha en Bush, clar, i l’Aznar. En Chirac treu la nàpia pel cantó esquerra, mentre al mig el burleta Berlusconi presideix la temible banda. A la banda dreta, Lech Kaczy?ski, l’excèntric polonès, convidat enigmàtic, fa cara de trapella. Torna l’estratègia de la por que tants bons resultats ha donat al carrer de Nicaragua. Aquest cos, la cosa fa mig riure. Resulta que ara Aznar es presenta a les eleccions, que Chirac ha donat un cop de colze a Sarkozy (com que és amic de ZP no surt a la foto, vés) i que Bush… bé, resulta que en “W” ha canviat el seu ranxo de Texas per un vell castell a la Vall de Loire perquè diu que els formatges i els vins el tornen boig, darrerament. En unes poques hores comença una nova campanya electoral, però ho fa amb vells actors, actors d’obres passades. Els desastres d’altri, ja es veu, continuen generant bons rèdits electorals… i la política formulada en positiu? Potser demanem massa a aquests nostres polítics… Diuen que la participació a les eleccions europees assolirà valors mínims el 7 de juny. Que et tractin d’enze no hi deu ajudar gaire, dic jo.