Avui publico a Sentit Crític aquest breu anàlisi sobre el PP a Catalunya i el #23j. El bon resultat de les municipals no va ser una anècdota, sinó part d’una seqüència per recuperar l’espai (i influència!) al Principat. Propera parada, #Parlament.
Per cert, més informació sobres eleccions de diumenge en aquest enllaç en consrucció.
Continue reading
👇 Article publicat a Crític el 30 de maig de 2023
La campanya multicolor Xavier Garcia Albiol i el seu eslògan ‘de bon rotllo’ (quin cínic contrast amb el Limpiando Badalona) s’ha transformat en qüestió d’hores en un prepotent i aclaparador blau Gènova imprès al mapa de la ciutat, almenys durant els propers quatre anys. El PP té des d’ahir el doble de regidors que tota l’oposició sumada i s’ha imposat en tots els barris de la ciutat. De fet, en 23 dels 28 barris electorals (administrativament la ciutat està dividida en 34 barris) el polític populista ha situat el seu hàbil ‘Badalonisme’ per sobre del 50% dels vots, pulveritzant totes les prediccions i enquestes publicades.
Tres dels cinc barris per sota de l’omnipresent 50% conservador són al cor de l’anomenat centre de Badalona (Casagemes, Centre i Dalt de la Vila), zona zero del sobiranisme a la ciutat, i on tanmateix el PP ha aconseguit situar el seu projecte per sobre 30% tot obtenint, sí, la fita simbòlica de ser-hi primera força. Als barris del Centre de Badalona, Garcia Albiol duplica el percentatge respecte 2019: és el cas de Casagemes, el gran graner independentista de la ciutat, en què passa del 14,02 al 32,70%
Són les dues Badalones que tant han explicat la política a la ciutat durant tants anys i que (continua)
Continue reading
Al meu ‘pinboard’ (que es podria traduir per ‘suro’) vaig penjant diferents notícies sobre temes diversos que em semblen rellevants o interessants (que les pengi no vol dir que les comparteixi, senzillament que per una raó o altra en el seu contingut trobo algun punt d’interés). Des de l’època de l’enyorat ‘delicious’ m’agrada compartir continguts i sumar en una xarxa que també és plaça d’intercanvi (no només de retret i insult). Espero que aquest menú us desperti la gana de saber més.
+ En relació l’habitatge.
+ En relació a l’urbanisme o a la manera com ens organitzem.
+ En relació a la cultura, a les xarxes o a la política catalana…
… i aquests dies, un link per descobrir algunes de les lectures que ens esperen a la tardor que comença i un altre també ben actual al voltant de la reforma de l’aeroport.
A favor sempre de les #lluitescompartides. En els darrers dies han coincidit diferents articles sobre la qüestió a diferents mitjans i a les xarxes. Per si voleu estirar el fil:
👤[PERFIL] Sabies que @oriolllado va entrevistar a Pere Calders quan anava a la Universitat o que va fundar un cineclub📽️ a la ciutat de Badalona?
1⃣0⃣coses que potser no sabies del nou vicesecretari general de Comunicació i Estratègia d’@Esquerra_ERC👇https://t.co/MfNIoZTh0o
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) August 19, 2021
+accediu a l’article en concret.
Presentació a Espai Abacus, 15 de juliol. Foto: Marc Puig.
Ho diu bé l’Abla Alfageme, prologuista del darrer llibre d’Oriol Junqueras: l’Oriol és un narrador d’històries. I d’històries va Contra l’Adversitat, disperses amb murrieria en un petit volum que és una peça molt singular d’entre els seus darrers llibres, i que se situa a una distànica del que habitualment es coneix com els llibres del procés (tanmateix, hi ha comptades, per bé que sucoses i afilades incursions en el comentari d’actualitat per exemple en l’apunt titulat ‘Només dialoguen quan s’hi veuen obligats’, de la pàgina 115 o ‘Per l’amnistia’, a la pàgina 172).
En realitat el llibre funciona més enllà del procés, tot i que aquesta és en bona part l’adversitat personal que a través de la condemna injusta sobre la seva persona fa de fil conductor de les reflexions de l’historiador i polític.
Hi ha diverses capes en les prop de dues centes pàgines del llibre editat per Ara Llibres, i que funciona a la vegada com un compendi de reflexions, un original exercici memorialístic, un recull epistolar, un aiguabarreig d’anècdotes i un homenatge, que és també una mica una reivindicació: als llibres –tan presents al Continue reading
Consensos que són urgències. Del necessari enfortiment de l’agenda nacional de polítiques socials. Escenari prometedor, que continua requerint molta generositat, visió i voluntat política. Aquest és l’article que avui em publica el Línia Xarxa. Continue reading
“Picar pedra”, publicat recentment per Saldonar, és una contribució singular al debat independentista. Els seus autors, Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina, són tres militants d’ERC amb molta feina política a la motxilla que, amb tot, aconsegueixen situar la seva aportació més enllà del fàcil ‘jo ja ho deia’. Són una mica més de 200 pàgines organitzades en 50 reflexions que es llegeixen amb facilitat i que ofereixen moltes pistes per ajudar a enfocar el present i, sobretot, el futur. Els autors no ‘fan la feina al lector’, sinó que aquest acaba la darrera pàgina amb deures. “Esperem que la lectura del llibre us hagi agradat, que us hagi proporcionat prou informació i prou ben argumentada perquè hàgiu pogut consolidar o modificar lliurement, els vostres punts de vista”, es pot llegir en el petit text que clou el volum.
On som? Què hem de fer per seguir avançant? Amb quines premises? Quins són els condicionants? Què hem après del que ha passat fins ara? Els autors, ara mateix lluny de la política activa, escriuen sense cotilles (mullant-se, vaja) en un text ‘sec’, despullat d’èpica, però clar i, sí, urgent: no malmetre cap oportunitat. Una crida que és especialment punxant aquests dies diletants, a l’espera d’un govern que no acaba de concretar-se.
En paraules dels autors: “no es pot plantejar un full de ruta cap a la independència sense que hi hagi una assumpció honesta i precisa de la realitat política i social del país. L’autoengany mena a la frustració i bloqueja els diagnòstic realistes del suports reals que té el Continue reading
➡️ Missatge a dins (reconstrucció des de l’esquerra, liderant el govern del país + consensos x amnistia i autodeterminació)
➡️ Missatge cap a fora (sit&talk)
M’agafo a aquest plantejament fet per Pere Aragonès, futur president de la Generalitat: “escoltarem a tothom, treballarem per a tothom. No hi ha temps a perdre”. Via àmplia amb Junts, CUP i Comuns. En aquest enllaç podeu ampliar la valoració d’ERC del resultat d’ahir. Som-hi!
I en clau Badalona:
ERC es consolida a #Badalona com a segona força, cada vegada més assentada arreu (es va esborrant la dualitat centre/perifèria), a tocar del PSC als districtes 3 i 5 (antics feus). Alternativa republicana.
Per cert, us recomano molt aquest imprescindible FIL i feina d’Oriol Rodríguez (seguiu-lo aquí) amb mapes i dades molt interessants. Les dades les teniu accessibles en aquest enllaç oficial.
I tanmateix, ahir:
👉🏻l’abstenció forta en els barris amb més #vulnerabilitaturbana (+info)
👉🏻1 de cada 6 catalans i catalanes no va poder votar a causa del seu Continue reading