De cara a fora, incidir en el potencial de caos infecciós del procés:
El govern espanyol intentarà vincular procés amb a) inseguretat jurídicoeconòmica (repel·lent d’inversions, desestabilitzadora en clau europea), b) mal govern (percepció corrupció interna i externa) i c) vulneració (indefensió ‘no-catalans’). Els dos darrers punts, destinats a erosionar el potencial d’empatia internacional detectat des de la Diada. Una part important de la partida es jugarà en el taulell europeu, i més amb la coincidència del referèndum a Escòcia.
Per aconseguir-ho, veurem el reforç de línies de present: judicialització de l’acció legislativa i en part executiva; enfilall de denúncies de ‘corrupció’ als mitjans i aposta per la línia #wert (la doble línia/ les dues comunitats) en els espais de trobada cívics, culturals, comunicatius i, en especial, del món de l’escola.
De cara a dins (Catalunya), l’aposta serà per (1) la por (el poli dolent):
‘Tancarem l’aixeta’, principalment, però també la invocació del fantasma de la guerra civil, acabarem a bofetades. Objectiu desactivació, fins i tot de part dels partidaris de la independència.
I (2) el poli bo; el compromís a canviar coses. En un moment determinat, no pas immediat, que primer toca desgastar, ‘Espanya’ s’asseurà amb una proposta (pacte fiscal?).
I nosaltres?
Escrivia ahir al meu Twitter:
- “#aixòsortiràbé si entenem q no es tracta només d convèncer, sinó de reconèixer i incloure. El país és complex i saludablement contradictori.
- #aixòsortiràbé si fem valer que el #25n la ciutadania va apostar per lideratge compartit i per una resposta a la crisi amb +accent social.
- #aixòsortiràbé si excel·lim en temes organitzatius i logístics. I si recuperem i adaptem l’esperit dels voluntaris olímpics.
- Al meu TL, força crítiques i recels, tb alguns dubtes. Caldrà trobar el temps per cosir i acordar. Només ens en sortirem així.
- Les 3 paraules +difícils les apunta @soler_toni: Ara (urgència, càlcul) toca (deure, capacitat) sumar (inclusió, generositat). #aratocasumar”
#aratocasumar, sí. I ser molt astuts.
Haurem d’excel·lir en logística i capacitat d’anàlisi (aspecte clau, aquest) i en força qualitativa i numèrica per reconduir calumnies i desinformacions. Caldrà que siguem impecables i implacables, al carrer, a la xarxa, a les embaixades, a les empreses i als casals. La nostra lluita no és una ‘resposta’ sinó una proposta. I això vol dir que enmig del soroll i la confusió, caldrà trobar un espai per escoltar, que ningú pugui dubtar ni per un moment que el país que estem construint és un país per a tothom.
* Més informació en aquest storify. I també en aquests altres dos, sobre l’inici de negociacions ERC+CiU i sobre el resultat de les eleccions.
* No era l’objectiu de l’apunt, però deixeu-me dir que estic content, que això va en serio (vegeu aquesta notícia a l’Ara i aquesta sintètica il·lustració distribuïda per la gent d’ERC). Que avui ha estat un dia important… per bé que el dia històric encara ha d’arribar. En tot cas, quan arribi serà gràcies a la feina de molts, més encara. Caldrà que hi posem coll, mans, ulls, cap i que tinguem l’orella ben parada; energia, coneixement, imaginació i tenacitat en generoses dosis diàries d’ara fins el 2014. Mentrestant, un agraïment a l’equip d’ERC (molt especialment) i al de CiU per fer-ho possible.
Il·lustració: la Punxa d’en Jap, a El Punt Avui.